Espanya fa 9 mesos que està entre els 5 països on més puja la vivenda

El conegut com a banc central dels bancs centrals, dirigit per Pablo Hernández de Cos, recopila dades immobiliàries residencials dels 57 països avançats més grans i en desenvolupament per tenir una visió global i comparable d’un sector clau per a l’estabilitat financera mundial. Atès que recopila dades des de 1970, l’organisme no fa tant èmfasi en l’evolució nominal dels preus com en aquella que els economistes anomenen real. És a dir, ajustada per la inflació acumulada (que fa que una quantitat de fa anys equivalgui avui dia a una quantitat més alta) per reflectir el canvi en el poder adquisitiu.

Tres cops superior a la mitjana

En aquests termes reals, Espanya va ser el tercer país del món on més van pujar els preus entre el setembre i el desembre del 2024 (8,8% en comparació amb el mateix període de l’any anterior), el quart entre el gener i el març d’aquest any (9,31%) i el cinquè entre l’abril i el juny (10,27%). Per posar-ho en perspectiva, en aquest últim trimestre la vivenda es va abaratir un 0,8% al món, amb un creixement del 0,6% en les economies avançades i una caiguda de l’1,9% en les emergents. Respecte a la zona euro (3,1%), la pujada a Espanya va ser més de tres vegades superior a la mitjana i només va anar darrere de la de Portugal (14,66%).

L’evolució del preu de l’habitatge ajustat per la inflació a Espanya va registrar un any de taxes lleugerament negatives entre l’abril del 2022 i el març del 2023 a causa de l’espiral inflacionista provocada per la sortida de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. La contenció progressiva de l’IPC i l’escalada dels preus nominals dels immobles ha provocat una acceleració de l’encariment real de la vivenda des de començament del 2024. En un any, la taxa de creixement s’ha més que doblat: del 4,33% del segon trimestre del 2024 al 10,27% del mateix període del 2025.

A més, aquest creixement del 10,27% entre l’abril i el juny és el més alt des del primer trimestre del 2007 (10,45%), en ple pic de la bombolla immobiliària. En termes nominals, l’encariment va ser del 12,65%, també el nivell més elevat des de principis del 2007 (13,12%). Lluny queden les fortes caigudes posteriors a l’esclat de la bombolla, que van arribar al seu punt més pronunciat a mitjans del 2012, coincidint amb el rescat europeu a la banca espanyola i els dubtes sobre la supervivència de l’euro (-18% real i -16% nominal).

Notícies relacionades

Més de 25.000 treballadors de la indústria porcina catalana, en suspens després d’una setmana de crisi sanitària

Per primer cop es construeixen més pisos oficials de lloguer que de venda

Amb tot, el preu de la vivenda al país tenint en compte la inflació acumulada segueix entorn d’un 20% per sota del màxim que va arribar en el punt àlgid de la bombolla immobiliària el setembre del 2007, per més que en termes nominals sembli ser un 20% per sobre. Això sí, està en un camí clarament ascendent: ha pujat un 32% des del mínim postbombolla que va marcar a finals del 2013 i un 15% des de l’esclat de la pandèmia (la setena pujada més important dels països del G-20). Malgrat tot això, existeix un elevat consens que la situació no és equiparable a la del 2007. "Aquella bombolla va venir acompanyada d’un augment de l’oferta desmesurat, amb una dinàmica de crèdit absolutament insostenible, amb un crèdit promotor veritablement desbocat i amb un esforç extraordinari de les famílies a l’hora d’hipotecar-se per adquirir vivenda. Tots aquests elements no s’estan materialitzant ara en cap cas com llavors", va aconseguir resumir ara fa unes setmanes el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá.

En qualsevol cas, va reconèixer que això "no vol dir que no hi hagi gent amb problemes d’accessibilitat" a l’habitatge, degut "fonamentalment al fet que hi ha una insuficiència de l’oferta per atendre una demanda sostinguda dels últims anys que seguirà". En aquest sentit, el Banc Central Europeu (BCE) estima que els immobles residencials a Espanya registraven al juny una sobrevaloració mitjana del 16,8%, mentre que el Banc d’Espanya calcula que valen un 9,35% més del que les famílies poden pagar.