La població de senglars a Espanya arriba als 2,2 milions d’exemplars

"S’ha vist que només la caça no pot fer front al creixement poblacional que estan experimentant les poblacions de senglars". El pla nacional per reduir el risc i la difusió de la pesta porcina africana (PPA) a Espanya elaborat pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, datat el maig del 2024, no podia ser més clar.

El creixement d’aquest ungulat, transmissor de la malaltia, és desbocat, tant que en aquest informe s’estimava que aquest any es podria arribar fins als 2,2 milions d’exemplars després d’haver-se doblat el seu nombre en només un any, sent el nord-est peninsular, sobretot les províncies de Girona, Barcelona i Tarragona i d’Osca (Pirineu/Prepirineu) i València les zones amb més densitat poblacional.

"L’últim any hem capturat 460.000 senglars, cosa que suposa prop del 20% de la població. Per poder arribar a l’equilibri que neixin els mateixos exemplars que moren n’hauríem de capturar a l’any el 70%", aprecia Josep Escandell, president de la Federació Espanyola de Caça.

"És la tempesta perfecta", assenyala Ramon Pérez de Ayala, expert en fauna silvestre de WWF. Segons assegura, el gradual ascens de població es deu a diferents factors. El primer, que cada vegada "hi ha menys gent a les zones rurals i menys ramaderia extensiva, per tant, més refugi per a l’animal". El segon, que "hi ha hagut molts canvis d’ús del terra" i per això tenen més accés a cultius, cosa que facilita la reproducció. Tercer: no tenen depredadors naturals a part del llop, el creixement poblacional del qual, a més, va de la mà de trastorns per als ramaders.

Fins a tres ventrades a l’any

El senglar és una espècie caracteritzada per una elevada precocitat, prolificitat i adaptabilitat. Les femelles poden arribar a l’edat reproductiva abans de l’any de vida, amb una mitjana de dues ventrades a l’any i entre quatre i sis cries per ventrada. "Amb el canvi climàtic arriben a tenir fins a tres ventrades a l’any", remarca el president dels caçadors, el nombre dels quals es continua reduint perquè pateixin d’un envelliment gradual i una falta de relleu generacional. En l’actualitat hi ha 330.000 caçadors federats tot i que el nombre total arribaria als 600.000. El seu nombre cada vegada més reduït també afavoreix l’expansió de l’ungulat, que en aquests últims anys ha crescut de manera descontrolada també a Múrcia, Castella i Lleó i Navarra.

D’acord amb l’esmentat Pla de la Direcció General de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal del Ministeri, les àrees boscoses s’han incrementat un 33% en les últimes dècades, i han augmentat les zones de refugi per als animals, fet al qual se suma que ha augmentat la superfície de regadiu de 3,3 milions d’hectàrees el 2004 a 3,8 el 2018. Un dels cultius que més ha crescut, a més, és el blat de moro, que "brinda importants avantatges al senglar": d’una banda li dona refugi, d’altra banda, és un aliment "molt desitjable".

Tots aquests factors fan que el brot de pesta porcina africana a Catalunya sigui tan perillós, pot afectar un sector que factura amb les exportacions més 9.000 milions d’euros anuals. "Aquesta situació era previsible, sabia que passaria però no quan", afirma el president dels caçadors, que espera que el protocol de contenció doni els seus fruits i "en tres o quatre mesos" hagi desaparegut el brot.

Des del sector cinegètic reclamen també a les administracions "una caça prou incentivada", dotant-la econòmicament, ja que els caçadors ja no faran una "activitat" recreativa sinó de control, com un servei públic". Algunes comunitats i ajuntaments fa anys que paguen per animal abatut, una cosa a què s’ha afegit aquesta setmana el Govern d’Aragó, que per decret llei ha aprovat pagar 30 euros per senglar abatut.

Incentius fiscals

Notícies relacionades

Adrià i la "innovació amable"

Iberdrola rep llum verda a una inversió de 14.000 milions al Regne Unit

Els caçadors consideren que, tot i que la iniciativa va ben encaminada, fa falta un paquet de mesures, que inclogui "incentius fiscals", entre altres coses, a més de disposar d’"un canal habilitat per situar aquests animals en el mercat de la carn en condicions de bioseguretat", ja que hi ha moltes comunitats, com Catalunya o València, "que posen moltes limitacions per conservar animals".

"Si passo de caçar dos senglars per a autoconsum a 10, ¿què faig amb ells? La gestió de residus costa diners. Hem d’habilitar les cadenes que permetin aprofitar la carn de caça perquè ara mateix els protocols de sanitat i traçabilitat posen condicions molt difícils de seguir", assenyala Escandell. D’altra banda, moltes administracions, afirma, haurien de seguir l’exemple de la Generalitat valenciana, que permet els visors tèrmics i els silenciadors, que ajuden en la captura.