Catalunya serà la cinquena comunitat que creixerà més, segons Funcas

Les Balears, les Canàries i Andalusia, gràcies al turisme, i Madrid i Catalunya, per la fortalesa de serveis com els professionals de suport a empreses, logístics i tecnològics, seran les comunitats que més creixeran en l’agregat del 2025 i 2026, segons un informe publicat ahir per la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas). En concret, les autonomies amb un PIB que s’expandirà més que la mitjana espanyola (2,9%) en e l present exercici són les illes (3,5%), Andalusia (3,3%) i Madrid (3,3%), mentre que Catalunya estarà un pèl per sota (2,8%). El 2026, en canvi, es produirà una desacceleració en el conjunt d’Espanya (a l’1,9%) i per sobre de la mitjana hi haurà Madrid (2,3%), les Balears i Andalusia (2,1%), Catalunya i les Canàries (2%).

A l’extrem oposat, les comunitats que menys creixeran seran el País Basc i Navarra (2%, per la debilitat de la indústria i la construcció), Cantàbria (2,1%, pels mateixos motius) i Extremadura (2,1%, per la inferior presència dels serveis que més creixen i ser la comunitat que està atraient menys mà d’obra immigrant). L’any que ve, per la seva banda, seran Cantàbria i Múrcia (1,3%) i Extremadura, el País Basc, Navarra i Aragó (1,6%).

"Aquestes previsions reflecteixen una economia en transició. El creixement dels últims anys ha estat recolzat en el turisme, en els serveis no turístics i la despesa pública. Tot això torna a la normalitat, perd força. I a canvi, el patró de creixement en què es recolzava Espanya abans de la pandèmia torna a reaparèixer, basat en els serveis d’alt valor afegit i en la productivitat, cosa que afavorirà les comunitats més dinàmiques", va assenyalar Carlos Ocaña, director general de Funcas.

Canvi de cicle

Notícies relacionades

Adrià i la "innovació amable"

Iberdrola rep llum verda a una inversió de 14.000 milions al Regne Unit

En la mateixa línia, Raymond Torres, director de conjuntura de la fundació, va apuntar que el "cicle de creixement posterior a la pandèmia s’acaba i comença un altre cicle basat en una lògica diferent". Així, va destacar que el creixement "molt alt" dels últims anys ha sigut possible perquè l’economia "és competitiva" i perquè "ha ajudat" el creixement de la població activa gràcies a la immigració. Però sobretot, va afegir, el creixement ha respost al fet que el país disposava d’una "capacitat productiva ociosa, disponible, per respondre a l’increment de la demanda".

Per al 2026, Funcas preveu una desacceleració del creixement per la inferior expansió de la població activa davant l’escassetat de vivenda i el seu alt preu, cosa que reduirà l’arribada d’immigrants i ja s’està traduint en un descens de la mobilitat laboral que comença a percebre’s a les regions més dinàmiques. Les exportacions, a més, continuaran tenint un comportament discret, particularment les del sector de l’automòbil, i el turisme frenarà el seu creixement. Torres, en aquest sentit, va apuntar que el repte més important per a les comunitats més dinàmiques econòmicament (les de l’Ebre, les Balears, Galícia, Catalunya i Madrid) és incrementar la seva productivitat i aconseguir continuar captant població laboral qualificada, "tant nacional com estrangera", mitjançant un "esforç més gran" en inversió productiva, capital humà i vivenda.