Pont entre Europa i Llatinoamèrica

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va pujar ahir al faristol del Senat de la República de Mèxic per reivindicar una Catalunya plenament implicada en l’"Espanya plural" i amb ambició de projectar-se al món com a pont entre Europa i Llatinoamèrica. En la intervenció com a convidat en un fòrum sobre el paper dels governs regionals en la internacionalització dels territoris, el president va proposar que Catalunya aculli de manera periòdica una cimera de regions europees i americanes per "compartir polítiques, projectes i coneixements" que permetin respondre de manera conjunta als desafiaments globals.

La iniciativa, va explicar, pretén enfortir el paper de les regions com a actors internacionals en un moment en què els grans reptes –la desigualtat, la transició tecnològica i l’emergència climàtica– es materialitzen en l’àmbit local. "Hem de liderar les respostes des dels territoris que som més a prop del teixit social i econòmic", va defensar davant representants d’altres governs regionals com el País Basc, el Quebec i Nuevo León. La previsió és que Barcelona sigui la primera amfitriona d’aquest esdeveniment, que pren com a exemple el fòrum de la Unió per la Mediterrània, inaugurada a Barcelona fa 30 anys i que serveix de catalitzador en la cooperació entre Europa i l’Àfrica.

En el discurs Illa va fer una fèrria defensa del federalisme com a "únic camí" per al futur d’Europa. Segons el seu parer, el continent ha d’avançar amb la mateixa determinació amb què va consolidar la unió econòmica i monetària, i fer-ho en aliança amb l’Amèrica Llatina, en un pla d’igualtat i respecte. "Catalunya vol exercir a fons la seva condició de pont entre Llatinoamèrica i Europa", va declarar, per reivindicar la tasca exterior de la Generalitat amb les seves delegacions i el pes diplomàtic de Barcelona, tercera ciutat del món en nombre de consolats.

La política econòmica i social va centrar una bona part de la intervenció. Illa va alertar de l’augment de les desigualtats globals i va esmentar conclusions recents del Premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, presentades aquest mes a la cimera del G-20 de Johannesburg, per denunciar que el 83% dels països registra nivells alts de desigualtat. "Ni moralment, ni socialment, ni territorialment vull una Catalunya desigual ni un món desigual", va remarcar el president, que va proposar com a antídot a aquest problema la "prosperitat compartida" que defensa des que va arribar a la Generalitat.

Intervenció pública

Notícies relacionades

Els consumidors paguen 486 milions de més per la gran apagada

Veolia integra la marca Agbar, però manté la d’Aigües de Barcelona

Davant això, Illa va defensar que l’acció pública ha d’intervenir quan el "mercat falla", especialment en àmbits com l’habitatge o l’accés a la tecnologia, convertits en nous factors d’exclusió. En aquest punt, el cap de l’Executiu va treure pit de la seva acció de govern amb les mesures impulsades per ampliar el parc públic: "Garantir l’accés a un habitatge és un deure de tot govern, perquè és un dret universal", va assenyalar el president, després de dir fort i clar que la intervenció del mercat és necessària per avançar en les democràcies liberals.

"Hem d’intervenir en els nous factors de desigualtat com són l’accés a la tecnologia o a l’habitatge", va assenyalar, pocs dies després de posar sobre la taula a Catalunya una possible regulació per posar límit a la compra especulativa d’habitatge en zones amb una alta demanda.