«Som la solució a la falta de mà d’obra»

Una casa en 14 dies: així és com s’aixeca una vivenda industrialitzada de fusta a Barcelona

La catalana Arquima aixeca una vivenda unifamiliar de tres plantes a Barcelona en només dues setmanes per 1.800 euros el metre quadrat. Així és com es porta a terme «l’obra».

La vivenda industrialitzada emergeix com a alternativa per resoldre els problemes de la construcció

Arquima: cases de fusta sostenibles per arraconar el maó

Así se construye una vivienda industrializada de madera

Así se construye una vivienda industrializada de madera / Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Sabina Feijóo Macedo
Sabina Feijóo Macedo

Redactora informació econòmica

ver +

Des de dimarts passat, a les fronteres del barri del Poble-sec (Barcelona) amb Montjuïc, es construeix una vivenda unifamiliar de 460 metres quadrats i tres plantes (quatre, si s’inclou el terrat). Aquest dijous, set dies laborables després des de la col·locació de la primera fins a l’última peça, l’«obra» estarà acabada. «Obra, entre cometes, i «peça», en comptes de maó. Perquè darrere d’aquest edifici, que per la seva mida, disseny i ubicació voreja el segment del luxe, es troba un exemple del ritme que permet la construcció industrialitzada.

«Estructura, aïllament, tancament, làmines d’hermeticitat i rastrejadors d’interior; tot això s’ha fabricat en set dies; aquí ho muntem en set més, i la deixem preparada perquè fusters i paletes realitzin els acabats interiors», explica Stefano Carlo Ascione, director de comunicació d’Arquima, empresa especialitzada en construcció industrialitzada de fusta.

Ascione atén els mitjans de comunicació aquest dilluns. A la seva esquena, un camió amb les peces de fusta, una grua i quatre operaris munten el que serà la futura vivenda, el preu de la qual ronda els 1.800-2.000 euros. En aquest cas, la promou un particular i el disseny va a càrrec de l’arquitecta Ana Julibert. «Nosaltres només fabriquem les peces i les muntem», trasllada Ascione. «El disseny va a càrrec d’un estudi extern, i nosaltres ens vam ocupar d’adequar el seu pla a la nostra capacitat operativa». Qui se n’ocupa és la tècnica d’envolupants Marian Rigo, arquitecta formada a la UPC que des de fa cinc anys treballa a Arquima.

El procés de construcció

Rigo explica que el procés comença molt abans que les peces arribin a obra. Primer, el client busca una constructora amb un pressupost inicial. Si la constructora està interessada en el sistema d’Arquima, se sol·licita una proposta comercial amb una desviació màxima del 10%. Una vegada acceptada, es firma un contracte de slot, «un primer pagament d’uns 15.000 euros que permet iniciar el càlcul estructural i posar el projecte en marxa», explica. Aquesta fase comercial pot resoldre’s en un mes. A partir d’allà comença l’adaptació tècnica, on es realitza el càlcul estructural i s’ajusta el projecte al sistema constructiu de l’empresa. Aquest procés pot durar entre un i quatre mesos, segons l’agilitat de l’arquitecte del client. Quan tot està tancat, es passa al modelatge BIM, un programa que integra cada detall de l’edifici i que, en aproximadament un mes, permet detectar col·lisions com l’encreuament de canonades o conductes.

Només llavors es procedeix a la compra de materials, la fabricació i, finalment, el muntatge en obra. En total, el procés complet pot incloure des de quatre mesos fins a un any i mig, «depenent del ritme del client i del seu arquitecte». Rigo adverteix, a més, que si els terminis s’allarguen, el preu pot variar, ja que el contracte definitiu per fabricar i adquirir materials s’actualitza amb els costos vigents. «Amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna, per exemple, vam tenir grans desajustos perquè els costos van pujar d’un dia per l’altre i molts projectes es van quedar paralitzats», comenta. En el cas de la vivenda del Poble-sec, Julibert espera entregar les claus en cinc o sis mesos.

Des de Terol fins a Abrera

Un dels aspectes més cridaners dels edificis d’Arquima és la seva elecció per les estructures de fusta. Fins fa uns anys, l’importaven d’Àustria, on abunda l’avet. Ara, no obstant, la porten des d’una serreria de Terol, que transforma troncs de pi en taules i peces preparades per treballar a la fàbrica d’Arquima, situada a Abrera (Barcelona). El complex, de 6.000 metres quadrats, produeix prop de 60.000 metres quadrats d’elements constructius per tanda i l’empresa calcula que un projecte comença a ser rendible a partir dels 150 metres quadrats construïts.

Vista de l’interior de la fabrica d’Arquima a Abrera /

Joan Deulofeu

Tot i que la seva activitat se centra en vivenda unifamiliar –més del 80% dels encàrrecs–, també n’han aixecat de plurifamiliars i han firmat projectes per a hotels, restaurants i promocions residencials. Amb una plantilla de 27 treballadors, el seu mercat principal és a Catalunya, les Balears i el País Basc, tot i que reconeixen que estan començant a estendre’s a altres comunitats a mesura que creix l’interès per la industrialització en fusta.

¿Per què fusta?

Però, ¿per què fusta i no acer o formigó? Des d’Arquima aclareixen ràpidament els dubtes amb estudi intern que compara les emissions d’una vivenda unifamiliar industrialitzada amb diferents materials. «Les anàlisis de cicle de vida mostren que els sistemes de fusta registren unes emissions d’aproximadament 414 kgCO2eq/m² en 50 anys, molt per sota dels 770-1.000 kgCO2eq/m² que presenten les solucions industrialitzades en acer o en formigó prefabricat», recull l’informe. Aquest avantatge es deu al fet que els arbres absorbeixen carboni i que la fabricació de la fusta fa servir processos elèctrics menys intensius que els necessaris per a l’acer o el formigó.

La construcció industrialitzada en fusta redueix les emissions entre un 45% i un 60% respecte a sistemes equivalents en acer o formigó prefabricat.

Notícies relacionades

A més –i per contradictori que sembli– la fusta ofereix un comportament més predictible i segur davant el foc que altres materials com l’acer. «Sí, és combustible, però el seu gran avantatge és que sabem exactament com i a quin ritme crema. La conífera empleada en aquest edifici es carbonitza a 0,7 mil·límetres per minut. La capa de carbó que es forma protegeix el nucli estructural, l’aïlla i li permet continuar suportant càrregues durant més temps», explica Ascione. En funció dels minuts de resistència que exigeix la normativa per garantir l’evacuació, es dimensiona la secció de fusta o s’afegeixen recobriments de guix per prolongar la protecció.

Peces d’Arquima per a la construcció d’una vivenda unifamiliar industrialitzada de fusta a Barcelona. /

MANU MITRU

La regulació i la falta de mà d’obra especialitzada són altres dels factors que expliquen el seu creixement. «Fa dues setmanes, el Ministeri va publicar l’esborrany del que serà el nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), pel qual serà obligatori, a partir del 2026, declarar les emissions dels edificis», recorda Ascione. Per a obra nova, es preveu un llindar de 500-600 kgCO2eq/m². En paral·lel, la Directiva europea d’eficiència energètica i el PERTE d’industrialització de la vivenda impulsen models més nets, donant avantatge a la construcció industrialitzada en fusta per complir les noves exigències i accedir a la contractació pública. «Una casa unifamiliar industrialitzada no serà més barata que la d’obra tradicional, però sí que aconsegueix ser més sostenible, segura i, sobretot, pal·liar el dèficit de mà d’obra en el sector de la constucció assegura Ascione.