Les pensions contributives pujaran una mitjana de 40 euros mensuals el 2026

Les pensions contributives a Espanya pujaran un 2,7% a partir de l’1 de gener del 2026. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar ahir la dada avançada de la inflació corresponent al mes de novembre, que serveix per calcular la revalorització de la gran majoria de les prestacions del sistema públic de pensions.

A falta de la dada definitiva i que l’organisme públic pogués corregir alguna dècima que modifiqués el resultat, les prestacions que cobren un total de 9,4 milions de persones a Espanya es veuran incrementades aquest 2,7% l’any que ve. També pujaran al mateix nivell les pensions de les classes passives, és a dir, els funcionaris públics.

Aquest any s’aplicarà una revalorització molt similar a la que va regir l’any passat, almenys per a les prestacions contributives; les no contributives encara és una incògnita quant pujaran al quedar pendent del criteri del Govern.

La pujada de les pensions es traduirà que la prestació per jubilació, la que cobra un nombre més elevat de persones a Espanya, augmenti de mitjana uns 40 euros bruts al mes, i que se situarà a partir de l’any que ve en 1.552 euros.

La pensió màxima del sistema augmentarà en 91 euros –ja que per llei puja una mica més que la resta–, fins a situar-se en un límit de 3.360 euros mensuals. Mentre que la pensió mínima contributiva per jubilació escala 22 euros al mes, fins a un total de 795 euros bruts (en el cas d’un jubilat menor de 65 anys i que tingui un cònjuge no a càrrec).

Per cinquè any consecutiu, des que va entrar en vigor el 2021, s’aplica per revaloritzar les pensions la llei dissenyada per l’anterior ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, segons la qual cada any les prestacions contributives han de pujar d’igual manera que ho fa la inflació de l’any anterior, amb l’objectiu de mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes.

La dada que es fa servir per calcular el percentatge d’increment no és pròpiament l’IPC del mes de novembre, sinó la mitjana de les variacions anuals dels últims 12 mesos, a comptar des del desembre del 2024 fins al novembre del 2025. I l’esmentada mitjana és un 2,7%. S’aplica per a les prestacions contributives de jubilació, incapacitat permanent, viudetat i orfandat.

Centenars de milions d’euros

La dada no és encara definitiva i podria estar subjecta a variacions, de la qual cosa depenen centenars de milions d’euros públics. I és que aquest any la mitjana ha caigut cap al 2,7, però per poques centèsimes podria haver obligat l’Estat a arrodonir a la baixa i aplicar un 2,6%. El 12 de desembre vinent l’INE publica la dada definitiva d’inflació, que servirà per acabar de puntualitzar la revalorització que ha d’aplicar el Govern a partir del dijous 1 de gener del 2026.

Sota aquesta regla, les pensions van pujar el 2,5% el 2022; el 8,5% el 2023, el 3,8% el 2024 i un 2,8% el 2025. Per a l’any que ve, la mitjana d’inflació dels 12 últims mesos resulta del 2,7% i això és el que han de pujar les pensions contributives l’any vinent. La revalorització que haurà d’aplicar el Govern tindrà un impacte pressupostari del voltant de 5.200 milions d’euros. Per articular-la, el Consell de Ministres haurà d’aprovar abans de finalitzar l’any un reial decret llei que apliqui la pujada. Aquest haurà de ser validat pel Congrés dels Diputats abans del febrer.

Notícies relacionades

Espanya aportarà 465 milions per a projectes d’hidrogen renovable

El Govern obliga les grans telecos a blindar les xarxes davant apagades

El mecanisme d’actualització de les prestacions contributives està fixat per llei i segueix aquest criteri objectiu d’inflació. El que no està predeterminat és com han de pujar les prestacions no contributives, com les mínimes o de viudetat (SOVI).

La baixada de la llum deixa l’IPC en el 3%

La inflació s’ha situat aquest novembre en el 3%, una dècima més baixa que la de l’octubre, un lleu descens que, segons la dada avançada que ha donat a conèixer aquest divendres l’Institut Nacional d’Estadística (INE), s’explica principalment per la baixada de l’electricitat. Aquesta disminució ha compensat, en bona mesura, la pujada que han registrat aquest mes aliments i begudes no alcohòliques i torna l’índex de preus de consum (IPC) al mateix percentatge que havia registrat al setembre.La inflació subjacent interanual, que exclou l’energia i els aliments no elaborats, se situa al novembre en el 2,6%, una dècima per sobre de la taxa de l’octubre. Feia gairebé dos anys, des del desembre del 2024, que l’IPC subjacent no arribava a una taxa com aquesta.A unes setmanes de les festes nadalenques, el cistell de consum ha registrat un nou repunt, admet el Ministeri d’Economia. Un dels aliments que han tirat cap amunt en els preus ha sigut l’ou, que fa dies que puja de preu als mercats d’origen per l’impacte que ha causat l’epidèmia de la grip aviària, una malaltia que ja ha obligat a sacrificar més de dos milions d’aus a tot Espanya. A l’octubre, l’import d’aquest aliment bàsic havia pujat un 5,1%, cosa que suposava un increment interanual del 22,5%. També s’encareix el cafè, que fa un mes acumulava ja un augment interanual del 19,4%.La dada avançada del novembre segueix lluny de les previsions que a principis d’any van fer els analistes i que pronosticaven una inflació del 2,5% al tancament del 2025. El Banc Central Europeu (BCE) l’havia fixat en el 2% per a Espanya. La CEOE, per exemple, havia apuntat que «durant els últims mesos del 2025 s’iniciaria un camí descendent en l’IPC».