Quatre exlíders autonòmics reclamen reformar el finançament

José Montilla, Ximo Puig, Luisa Fernanda Rudi i Uxue Barkos, de diferents partits, defensen substituir el model vigent des del 2009

Albert Sáez (esquerra) modera el col·loqui entre Luisa Fernanda Rudi, Uxue Barkos, Ximo Puig i José Montilla.  | JOSÉ LUIS ROCA

Albert Sáez (esquerra) modera el col·loqui entre Luisa Fernanda Rudi, Uxue Barkos, Ximo Puig i José Montilla. | JOSÉ LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts

En l’últim col·loqui del fòrum Espanya 360 organitzat per Prensa Ibérica i clausurat ahir a Madrid, quatre expresidents autonòmics de tres partits polítics diferents van reclamar una reforma del sistema de finançament caducat des de fa més d’una dècada. José Montilla i Ximo Puig, expresidents socialistes de Catalunya i el País Valencià, respectivament; l’expresidenta popular d’Aragó Luisa Fernanda Rudi i la senadora i expresidenta de Navarra, Uxue Barkos, de Geroa Bai, van coincidir, en una xerrada moderada pel director d’EL PERIÓDICO i director general de Contenidos de Prensa Ibérica, Albert Sáez, en la necessitat d’acordar un nou sistema que substitueixi l’actual, que com va recordar el president Montilla data del 2009 i va caducar l’any 2014.

Tot i que cadascú va posar les seves condicions; Rudi, que es tingui en compte l’envelliment i la dispersió de l’Espanya més despoblada –"perquè aquí estic en minoria, i no ideològica, perquè si fos aquí el president Barbón [Adrián, president socialista del Principat d’Astúries, que havia intervingut prèviament en l’esdeveniment] em donaria la raó", va dir–, i els seus tres companys d’estrada, per la seva banda, va reclamar que existeixi corresponsabilitat fiscal.

"S’ha de ser en la despesa i en l’ingrés", va sintetitzar Puig, president de la Generalitat Valenciana fins a 2023. "Que cada pal aguanti la seva espelma, perquè no pot ser demanar més recursos i després abaixar impostos. Això no és solidaritat, això és jugar amb trampa", va argumentar al respecte Montilla.

Barkos no es va voler quedar al marge del debat, malgrat representar una de les dues comunitats, junt amb el País Basc, que no formen part del règim comú. La senadora va defensar que, contràriament al que sostenen molts dels seus crítics, l’Estat de les autonomies no és un regne de taifes on la despesa es dispara, circumstància que va qualificar d’"absoluta mentida", sinó un mecanisme que permet una "despesa ajustada" per afrontar els serveis públics.

"Mecanismes federals"

Tots van coincidir en el diagnòstic, que Rudi, que també va ser presidenta del Congrés dels Diputats i alcaldessa de Saragossa, va exemplificar assegurant que ella coneix millor les necessitats sanitàries del Baix Aragó que no pas algú des d’un despatx a Madrid. Coincidint els quatre en el diagnòstic, i en el balanç positiu de l’Estat autonòmic, Puig i Montilla van reclamar la millora dels òrgans de cooperació o els "mecanismes federals". Entre aquests, la conferència de presidents, que fins aquest any no s’ha celebrat amb la periodicitat bianual exigida.

L’expresident de la Generalitat Valenciana va demanar que l’òrgan que reuneix tots els presidents autonòmics "no depengui només del Govern", i va reclamar el mateix esperit per als òrgans multilaterals sectorials. Puig, ara ambaixador d’Espanya en l’OCDE, va demanar en la mateixa línia una reforma profunda del Senat perquè compleixi amb el seu paper de cambra de representació territorial.

Notícies relacionades

Com acostuma a ser habitual en aquest tipus de debats, els ponents van posar l’exemple d’Alemanya com el d’un país en quèl aquests mecanismes de cooperació estan correctament ajustats. Així ho va fer Montilla al reclamar "lleialtat institucional o constitucional" per al bon funcionament del sistema.

No hi va haver dubtes entre els quatre dirigents, ja allunyats de la primeríssima línia política, a l’hora de comentar l’èxit històric del sistema autonòmic. Amb la perspectiva que dóna el temps, van recordar que ni tan sols els pares de la Constitució de 1978 podien imaginar on portaria aquest model. "La Constitució ni tan sols inclou el nom de les comunitats", va destacar Montilla, recordant que van ser els estatuts aprovats posteriorment els que van anar definint les 17 autonomies. "Espanya ha avançat i els espanyols hem après a viure en democràcia", va sintetitzar Luisa Fernanda Rudi.