Només una de cada quatre empreses espanyoles paga llicències d’IA

Tot i que l’interès és creixent, el nivell d’inversió de les companyies espanyoles en intel·ligència artificial té un ampli marge de millora. Tan sols una de cada quatre paga llicències d’eines d’IA, segons el segon Baròmetre sobre intel·ligència artificial i l’ocupabilitat del futur, elaborat per GAD 3 per a Planeta Formació i Universitats i presentat ahir en la tercera jornada del fòrum Espanya 360. Dels quatre països on s’ha conduït la investigació, Espanya i Colòmbia són els dos en què aquest percentatge és més baix, el 24% en els dos casos, enfront del 38% d’Itàlia i el 51% de França.

"L’estat d’inversió que fan les empreses a l’hora de pagar per llicències prèmium per fer servir aquestes eines està en uns nivells baixos a Espanya respecte a la resta dels països que s’han analitzat", va assenyalar Patricia Abad, responsable d’investigació qualitativa de GAD 3. "L’impacte, evidentment, és limitador en el sentit que, com més es pugui disposar d’aquest tipus d’eines, més tasques es podran automatitzar".

El motiu, va apuntar Adelaida Portela, vicerectora d’innovació educativa i relacions internacionals de la Universitat Internacional de l’Empresa (Unie), pot estar relacionat amb l’"estat incipient" en què es troba la IA. "El que pot estar passant", va assenyalar Abad, "és que ara mateix tenim la necessitat de cobrir totes les bases per poder implementar aquesta intel·ligència artificial". Pagar llicències, va remarcar, és una de les possibilitats, però "per poder implementar la intel·ligència artificial encara s’ha de treballar en algunes qüestions que hi estan relacionades, com ara l’ús de les dades, les garanties de privacitat i la formació mateixa".

"No es tracta únicament de comprar la llicència, sinó de saber què en faig", va afegir Portela. La universitat on treballa, va apuntar, ja té 150.000 llicències per a treballadors i estudiants i disposa d’un centre d’innovació en IA, Nexia, en el qual també participen Google i Deolitte. Aquesta alta implementació ha permès automatitzar processos rutinaris com les convalidacions d’alumnes procedents d’altres centres, però també generar continguts docents més atractius.

L’informe analitza, a més, les diverses visions que respecte a la intel·ligència artificial tenen directius i empleats. Els primers tendeixen més a l’optimisme; entre els segons, en canvi, sorgeixen qüestions com la inquietud. "Els directius ho analitzen en termes del potencial que té per al desenvolupament de les empreses", va indicar la investigadora de GAD 3. "Els treballadors, des d’un altre punt de vista més operatiu i no tan estratègic: com ho he de fer per treure profit d’aquesta eina en les tasques rutinàries".

"L’escepticisme", va incidir, "potser és perquè encara ens falta saber com es pot utilitzar i quin profit se’n pot treure". En tot cas, s’imposa la visió que ha vingut per quedar-se. "És un lloc comú dir que, igual que ara no se’ns acudiria treballar sense internet, en el futur no se’ns acudirà treballar sense IA", va apuntar Abad.

Notícies relacionades

WardUs, l’app de seguretat ciutadana de dos estudiants de la UB

Luis de Guindos: "La falta de Pressupostos pot afectar la credibilitat fiscal"

Futurs professionals

D’aquí ve la importància, va insistir Portela, de formar els estudiants en intel·ligència artificial. "Hi ha una sèrie de competències per als futurs professionals que són clares: el pensament crític, la creativitat, la flexibilitat, la resiliència, la capacitat d’aprendre tecnologia... I estem apostant per aquesta formació per a aquests estudiants que després es trobaran amb una societat, amb unes eines i amb unes professions molt noves".