Illa: "Catalunya fa de palanca de desenvolupament, no d’imant extractor"

El president de la Generalitat va apostar en aquesta línia per la reforma del model de finançament autonòmic i va insistir que entre els seus "fonaments" ha d’incloure l’ordinalitat. Un principi que de moment no garanteix el Ministeri d’Hisenda que dirigeix María Jesús Montero.

"Tot aquest compromís compartit que estem desplegant des de Catalunya requereix, és clar, els recursos necessaris", va reclamar. A més, va esmentar com a part de l’arquitectura bàsica del nou model, la suficiència financera i corresponsabilitat fiscal, la solidaritat i la transparència. La intenció d’Hisenda és presentar la seva proposta de reforma a mitjans del febrer vinent, com va traslladar durant la celebració de l’últim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Bloquejar la reforma

Des del PP mantenen un front comú davant el que consideren "privilegis" a Catalunya en la reforma del sistema de finançament, mentre que Junts deixa en l’aire el seu suport. "Si creiem veritablement en el nostre Estat de les autonomies no es pot bloquejar la reforma del sistema de finançament", va replicar Illa. "Crec que totes i tots els presidents autonòmics coincidim que el model actual no funciona, no respon a les nostres realitats", i davant la "queixa permanent" va reivindicar la proposta de la Generalitat pactada amb el Govern. L’única "proposta real i rigorosa" sobre la taula, més enllà "del soroll, atacs i exageracions".

Illa no va tancar la porta que el nou model de finançament inclogui algun tipus de penalització per a les comunitats que practiquen el denominat dúmping fiscal. "No es pot demanar amb una mà allò que amb l’altra perdones als que més tenen", va censurar.

Des de la màxima que "si a Catalunya li va bé, a Espanya li va bé", el president no va deixar de posar en valor el lideratge a favor de tots. Fins i tot quan des de la Generalitat s’aposta per l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera a la UE, Illa va defensar que "estem defensant el dret dels 20 milions d’espanyols que vivim en territoris amb llengües cooficials i també el patrimoni cultural de tots perquè la nostra diversitat lingüística és patrimoni de tots".

Catalunya no és només la comunitat amb més pes industrial d’Espanya, com es va encarregar de destacar el president, sinó que representa el volum d’exportacions més gran, aporta gairebé el 18% d’afiliats a la Seguretat Social i té el volum d’empreses actives més gran. Prop de 603.000, un 1,9% més que el 2023.

Illa va reconèixer el problema de l’accés a la vivenda com l’amenaça més important per a la prosperitat, coincidint així amb alguns dels seus homòlegs autonòmics que també han participat en el Fòrum Espanya 360. "Ens juguem la prosperitat en el dret a la vivenda", va assegurar per posar en valor les mesures preses per la Generalitat. Principalment, la construcció d’habitatge públic (Pla 50.000); el control de preus del lloguer; la rehabilitació de barris o les ajudes directes a joves (subvenció 20% hipoteca).

Però Illa va defensar també la seva agenda per frenar l’especulació. "Davant una família que necessita un pis o un especulador que vol fer negoci: queda clar que tenim el deure de protegir la família. Aquell que vulgui fer negocis especulatius que vagi a la borsa", va comminar. La vivenda és, abans que res, va recalcar, "un dret i no un negoci sense límits".

Sense complexos

Notícies relacionades

Abertis impulsa la seva presència internacional

Romualdo va deixar l’obra per dedicar-se al cultiu del festuc: “Ho veig molt bo, tremendament bo”

Des de la defensa del sistema autonòmic, el president de la Generalitat va cridar a exercir les competències de cada territori amb lleialtat, sense anar en detriment tant dels mecanismes bilaterals com dels multilaterals. Des de l’objectiu comú, va ressaltar, en cas de "fer avançar i enfortir l’Espanya plural i diversa de la qual tots formem part".

"Agradarà més o agradarà menys, però mentre sigui president de la Generalitat, Catalunya exercirà sense cap complex el seu deure d’implicar-se amb el conjunt d’Espanya i d’Europa", va remarcar. Per això davant algunes accions de boicot per part de comunitats del PP, va reivindicar que "no deixarem cap cadira buida". Ni en el Consell de Política Fiscal i Financera; ni en la Comissió Sectorial de Justícia; ni en la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència, va enumerar.