La Generalitat posa en marxa una llei per accelerar la construcció de vivendes

Així ho va anunciar ahir el conseller de Presidència, Albert Dalmau, en una compareixença en la comissió d’assumptes institucionals del Parlament. El que farà el Govern la setmana que ve és aprovar la memòria preliminar, que marca l’inici del procés d’elaboració de qualsevol avantprojecte de llei de la Generalitat. Després redactarà la norma i finalment, d’aquí uns mesos, portarà el text al Parlament per intentar la seva aprovació definitiva. L’objectiu últim, segons el conseller, és impulsar l’economia catalana: "Hem de fer més fàcil l’activitat econòmica a casa nostra", va afirmar.

La memòria preliminar de la llei, consultada per EL PERIÓDICO, estableix que els procediments administratius actuals són "excessivament lents i complexos". Per exemple, segons la normativa vigent, l’Administració s’hauria de pronunciar sobre una llicència d’obres en un termini màxim de dos mesos, mentre que de vegades es demora un any o fins i tot dos.

La norma, doncs, argumenta que aquesta "burocràcia" retarda projectes industrials, residencials o d’altres tipus, i "genera costos d’oportunitat i desincentiva inversions". Dalmau va dibuixar un panorama en el qual actualment hi ha una Administració massa poc efectiva que té "parats molts projectes industrials" per culpa d’"un embolic de tràmits". "Ha de ser més fàcil obrir una indústria, un negoci i construir vivenda", va expressar.

Aquest avantprojecte de llei intentarà potenciar dues de les polítiques clau que aspira a impulsar el Govern d’Illa: d’una banda, reformar l’Administració per reduir la càrrega burocràtica que fa mesos que implementa la Generalitat; de l’altra, potenciar la construcció d’habitatges per donar sortida a l’emergència habitacional que viuen moltes famílies. Dalmau ho ha resumit així: "No pot ser que per construir una vivenda passem més temps movent papers que construint l’edifici".

Pistes i recels

¿Què és el que proposa la norma? La memòria preliminar és una declaració d’intencions que encara no entra al detall, però que sí que dona algunes pistes. En primer lloc, proposa "integrar determinades fases" de la tramitació en una de sola per reduir terminis. En segon lloc, planteja potenciar els tràmits electrònics amb el compromís de "no comprometre la qualitat tècnica ni la seguretat jurídica".

També contempla que entitats o professionals acreditats intervinguin en les tramitacions perquè siguin més "àgils". Finalment, advoca perquè els municipis petits no tinguin la mateixa càrrega burocràtica que els grans. "No es pot demanar el mateix a un municipi de 2.000 habitants que a una gran administració", ha conclòs.

Tots els grups de l’oposició s’han mostrat d’acord amb la necessitat de millorar el funcionament de l’Administració, però també han expressat alguns recels sobre les propostes del conseller. Per exemple, Junts i ERC li van reclamar que compti més amb el Parlament a l’hora de prendre mesures. "Ens té com a comparsa. Es necessita una comissió del Parlament per parlar d’aquesta reforma", va indicar Agustí Colomines (Junts). Per la seva banda, Jordi Albert (ERC) va reclamar que es compti més amb els parlamentaris: "Hem d’expressar la nostra posició de forma clara i concisa".

També els Comuns i la CUP van expressar algun temor, com ara que es confongui la desburocratització amb una desregulació en temes tan sensibles com els urbanístics o també que hi hagi una minva en la qualitat dels serveis socials.

Lluís Mijoler (Comuns) va demanar una reforma que serveixi per "garantir drets" als ciutadans i Dani Cornellà (CUP) per "revertir privatitzacions" en els serveis públics. Per la seva banda, Juan Fernández (PP) va reclamar que els canvis serveixin per reduir l’"estructura política" de l’Administració, és a dir, la nòmina d’assessors i alguns dels organismes actuals.

Notícies relacionades

Granges de porcs confinades i exportacions bloquejades, aquestes són les conseqüències de la pesta porcina detectada a Catalunya

Confirmats dos casos de pesta porcina africana en senglars a prop del campus de la UAB

Rècord d’hipoteques per a habitatges

El nombre d’hipoteques constituïdes sobre habitatges es va disparar un 12,2% al setembre respecte al mateix mes del 2024, fins a sumar 46.120 préstecs, la xifra més alta aquest mes des del 2010, segons les dades difoses ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb l’avanç interanual del setembre, superior en gairebé cinc punts a l’experimentat a l’agost (+7,5%), la firma d’hipoteques sobre vivendes suma 15 mesos consecutius d’alces.El tipus d’interès mitjà en els préstecs per a vivenda es va situar al setembre en 2,85%, per sota del 2,89% del mes anterior i el més baix des del gener del 2023 (2,64%). Amb la dada del setembre ja són vuit mesos consecutius amb una taxa inferior al 3%.El tipus d’interès mitjà per a les hipoteques constituïdes sobre vivendes va aconseguir baixar el febrer passat del 3% per primer cop en gairebé dos anys, i al setembre ha aconseguit seguir per sota d’aquesta cota. Segons Estadística, el termini mitjà dels préstecs sobre vivenda es va situar en 25 anys.L’import mitjà de les hipoteques constituïdes va pujar un 14,1% interanual al setembre, fins als 171.612 euros, mentre que el capital prestat va augmentar un 28,1%, fins a superar els 7.914 milions d’euros.El 39,4% de les hipoteques sobre habitatges es va constituir al setembre a tipus variable, mentre que el 60,6% ho van fer a tipus fix. El tipus d’interès mitjà a l’inici va ser del 2,89% per a les hipoteques de tipus variable i del 2,83% per a les de tipus fix. En els nou primers mesos de l’any, el nombre d’hipoteques per a la compra d’un habitatge s’ha incrementat un 21,4%, amb avanços del 37,5% en el capital prestat i del 13,2% en l’import mitjà dels crèdits concedits.