El Sabadell deixa oberta la possibilitat d’un ajust de plantilla

El Sabadell ha construït el seu pla estratègic 2025-2027, que va presentar al juliol, en la recta final de la fallida opa del BBVA, sobre la base d’un creixement anual de despeses del 3% que no inclou ajustos extraordinaris de plantilla. No obstant, el conseller delegat, César González-Bueno, va deixar oberta ahir per primer cop la possibilitat d’emprendre un d’aquests processos. "No crec que estigui fora de qüestió en aquell període. El 3% previst no inclou una gran reestructuració. No crec que puguem dir que en tres anys no revisarem aquesta estructura", va afirmar.

Conferència

En una conferència financera de JP Morgan, el banquer va contestar així a una pregunta sobre si el banc podria utilitzar el seu excés de capital per impulsar un pla de prejubilacions o un expedient regular d’ocupació durant el termini de vigència del pla estratègic. Malgrat no descartar-ho, va deixar clar que no hi ha res previst i que no es contempla en la previsió de costos de l’estratègia fins al 2027. "Està feta sense tenir això en consideració perquè no hi ha una decisió al respecte; per tant, seria aviat per fer-ho", va explicar.

Si hi hagués algun ajust extraordinari no sembla que s’hagués d’aprovar aquest any, sinó que s’hauria de fer en els dos següents exercicis. El 3% de creixement anual de costos que per ara preveu el Sabadell inclou un creixement entorn d’aquest tant per cent de les despeses laborals, una mica per sota de les despeses generals i una mica per sobre de les despeses tecnològiques. Unes diferències que González-Bueno va explicar per la digitalització que està vivint el negoci bancari: "Una mica més de tecnologia i una mica menys de persones".

Notícies relacionades

Les mesures antiapagades redueixen el pes de les renovables

Treball planteja apujar el salari mínim fins a 1.221 euros al mes

L’executiu va insistir en la idea que una fusió entre qualsevol dels bancs mitjans espanyols (tots menys Santander, el BBVA i CaixaBank) tindria "molt sentit", perquè tenen "molt pocs solapaments" territorials i de negoci, de manera que la seva unió no generaria "problemes de competència" però sí que permetria obtenir sinergies de costos i ingressos. Malgrat això, va reiterar que no es produiran en un "futur previsible". Les entitats potencialment implicades "no volen fer-les" perquè es troben en una bona situació i els seus comptes de resultats no els pressionen: generen capital i són rendibles.

González-Bueno va alimentar a la primavera, en plena opa, la idea que el seu banc podria protagonitzar una fusió alternativa, però en els mesos posteriors l’ha refredat després que no arribessin a bon port contactes preliminars amb Abanca i Unicaja.