L’Estat guanya 10.800 milions en borsa amb les participades

Si l’Estat decidís vendre les seves accions en les nou companyies cotitzades en les quals participa –set d’elles a l’Ibex 35–, obtindria 43.000 milions d’euros, sense tenir en compte la correcció borsària d’aquesta setmana. A través de les seves participades (Sepi, Frob i Enaire), l’Estat és el segon accionista més gran de la Borsa espanyola, només per darrere d’Amancio Ortega (accionista majoritari d’Inditex) i per davant de Criteria –braç instrumental per invertir de Fundació La Caixa– i de les gestores de fons nord-americans BlackRock i Vanguard. Aquesta quantitat es compara als 42.000 milions que l’Estat pagarà aquest any en interessos del deute, que suma 1,7 bilions d’euros. Està previst que el 2025 Espanya tanqui amb un PIB d’1,64 bilions.

Al llarg d’aquest any i fins al 14 de novembre, els guanys obtinguts per l’Estat en borsa han sumat 10.800 milions. Aquests han sigut empesos pel comportament de CaixaBank (representa el 47% del total de l’augment), Aena (24%), Airbus i Indra, totes dues amb un 15%. Al banc presidit per Tomás Muniesa, que té Criteria com a principal accionista amb un 31%, l’Estat manté un 18,1% procedent de l’absorció de Bankia per part de l’entitat catalana, formalitzada el març del 2021.

Si CaixaBank ha sigut la companyia que més valor borsari està aportant aquest any, Indra és la que més s’ha revaloritzat –un 194%– gràcies a les expectatives de creixement generades per la consolidació del sector de Defensa i les injeccions, via préstecs, oferts pel Govern. L’últim: 6.500 milions al 0% d’interessos.

Gràcies al 51% que controla, el gestor aeroportuari Aena continua sent l’empresa de més valor, representant un 40% del total de la cartera estatal. I el conglomerat Airbus, on els estats alemany i francès en controlen cada un el 10,8%, és el valor més valorat entre els que participa la Sepi: 163.000 milions.

Dos dels nou valors participats per l’Estat han tingut rendibilitats negatives, situant-se els seus preus per sota dels que tenien a principis d’any. La setmana passada, Telefónica va perdre tots els guanys anuals –un 13%– després que el seu president, Marc Murtra (abans, president d’Indra), anunciés una nova estratègia, que inclou un pla de reestructuració i la reducció del dividend. En el cas de Redeia, presidida per Beatriz Corredor, s’ha vist afectat tant pels efectes de l’apagada com per inquietuds sobre la regulació i futures inversions. A Telefónica, tant la Sepi com Criteria i la companyia de telecomunicacions saudita STC controlen el 10% cada una.

Més enllà de les valoracions temporals de les participacions en borsa, l’Estat sí que té assegurat aquest any uns ingressos via dividends d’uns 1.800 milions d’euros. Aena atorga 746 milions, CaixaBank 580 milions i Telefónica 170 milions, xifra que caurà el 2026. Els receptors dels dividends no especifiquen a què es dediquen aquests ingressos. No són finalistes. En cap cas, la suma d’aquests dividends supera els que dona la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), que l’any passat va guanyar 2.437 milions, que acaben gairebé tots en el Tresor.

Futures ampliacions

Notícies relacionades

Pujada salarial dels funcionaris: què ofereix el Govern, a quants treballadors afecta i quan es cobraria

El Govern eleva la pujada salarial dels funcionaris a l’11% fins al 2028

¿S’esperen canvis en les participacions? La única finestra oberta a mitjà termini és la possibilitat que l’Estat vengui parcialment o totalment la seva participació a CaixaBank pressionat pel Banc Central Europeu (BCE). També queda descartat qualsevol canvi en la gestió d’Aena que pugui afectar una disgregació dels aeroports que controla a Catalunya, que han sigut subjectes al debat polític.

¿I buscar noves participacions? La compra del 10% de Telefónica, realitzada el desembre del 2023, es va justificar per compensar l’entrada de l’estat de l’Aràbia Saudita. Futures ampliacions no són descartables. Alhora, qualsevol operació de fusió que afecti Indra en el sector de la defensa podria canviar el pes del capital de l’Estat. Opcions que es van estudiar en el passat com entrar a Naturgy es van descartar per l’alt preu que era necessari aportar.