«Estimat hoste, li demanem que desallotgi l’hotel com més aviat millor»: Així es van assabentar els clients de la fallida dels hotels Sonder

I d’una forma similar s’han assabentat milers d’usuaris que haurien reservat les seves vacances en aquests allotjaments per a les pròximes dates, ja que no podran fer ús de les seves reserves, segons han revelat molts d’ells en els últims dies a través de les xarxes socials. Marriot s’ha posat en contacte amb els hostes que van reservar a través dels seus canals per mirar de «minimitzar qualsevol inconvenient en els seus plans de viatge».

«Aquells que hagin reservat mitjançant canals de tercers han de comunicar-se directament amb ells per rebre més informació i instruccions respecte a això», ha afirmat la primera cadena hotelera del món, amb prop de 9.700 propietats a 143 països.

Tot va començar a última hora de diumenge, quan Marriot va anunciar en un comunicat el final del contracte de franquícia amb Sonder Holdings, la matriu de la companyia hotelera, davant la fallida de la firma nord-americana. «Sonder ja no està afiliada a Marriott Bonvoy (programa de fidelitat del gegant hoteler) i les propietats de Sonder no estan disponibles per a noves reserves a través dels canals de Marriott», va indicar.

Unes hores més tard el mateix grup Sonder confirmava el «cessament immediat» de les seves operacions i el començament del «procés de liquidació» de l’empresa. I ho feia ‘acusant’ Marriot de la seva fallida: «Sonder ha enfrontat greus dificultats financeres derivades, entre altres coses, dels prolongats problemes en la integració dels seus sistemes i acords de reserves amb Marriott International».

Arrossegada per un gegant

La firma d’allotjaments ‘boutique’ i lloguers de curta durada va arribar a un acord de franquícia amb Marriot l’agost del 2024, però va completar la seva integració en el segon trimestre d’aquest any, segons es recull en els comptes semestrals de Sonder, que afloren unes pèrdues de 101 milions de dòlars (uns 86 milions d’euros al canvi actual) fins al 30 de juny del 2025. «Sonder es dedicava a llogar un edifici, reformar-lo i fer rondes de finançament per mantenir-se actiu perquè això requeria molt capital. Llavors, va decidir associar-se a Marriot, la cadena hotelera més gran del món, per veure si li esquitxava positivament la seva estela», afirma la professora d’EAE Business School, Patricia Díez.

Un contracte de franquícia implica que una companyia, en aquest cas Sonder, paga a una altra, en aquest cas Marriott, uns diners per poder utilitzar la seva marca, model de negoci i saber fer (‘know how’). «Al principi tens més despeses, però després comences a guanyar més diners», explica Díez. El problema és que Marriot, a més d’uns serveis estandarditzats, té uns sistemes informàtics propis punters que comparteixen les més de 30 marques del grup, entre les quals es troben ensenyes de luxe com The Ritz Carlton, St.Regis, W Hotels o Westin.

«Això implica que has d’ensenyar a tothom a utilitzar aquest sistema informàtic que, al seu torn, té multitud d’eines per poder gestionar-lo (un sistema per a dades històriques, un altre per a projeccions de vendes, un altre per a agències de viatges, etcètera) i assumir els seus costos. La maquinària a moure era tan gran i el marge de temps tan petit que Sonder s’ha vist sobrepassat de deures», afegeix Díez.

I així ho reconeixia la directora executiva de Sonder, Janice Sears, després de l’anunci de fallida de l’empresa: «La nostra integració amb Marriott International es va retardar considerablement a causa de dificultats imprevistes per alinear les nostres plataformes tecnològiques, cosa que va generar costos d’integració significatius i inesperats, així com una forta caiguda en els ingressos derivats de la participació de Sonder en el sistema de reserves Bonvoy de Marriott».

Nou hotels a Espanya

Notícies relacionades

Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives

El Govern espanyol aprova un sostre de despesa rècord per al 2026 que supera els 216.000 milions

Creada el 2014 a partir de l’èxit d’un estudiant universitari (Francis Davidson) que anys abans havia començat a administrar un «grapat» d’apartaments a Mont-real, Sonder defensa que va realitzar «exhaustius esforços per avaluar totes les alternatives de finançament i altres opcions estratègiques, incloent la venda del seu negoci i operacions, a fi de millorar la seva situació financera» i evitar la fallida, però «no va aconseguir concretar una transacció viable per a la continuïtat del seu negoci i operacions ni obtenir liquiditat addicional».

La firma compta amb nou establiments a Espanya, dels quals cinc són a Barcelona, tres Madrid i un a Màlaga. Un d’aquests hotels, el Sonder Atocha a Madrid es trobava aquest dijous buit de clients, però amb tres dels seus treballadors a la planta baixa de l’edifici. «La nostra activitat segueix, el que passa és que no hi ha hostes», afirmaven dos dels tres empleats que seguien la jornada laboral habitual amb «normalitat», segons van explicar.