Els turistes espanyols tornen a la Xina després de l’exempció del visat

Pequín va anunciar aquesta setmana que ampliarà fins a finals de l’any vinent la política a 45 països que expirava al desembre. Bona part del món se’n beneficia: una trentena de nacions europees, Corea del Sud i Japó, el sud-est asiàtic gairebé tot, els països del Golf... Els seus ciutadans no necessiten visat per entrar a la Xina i quedar-s’hi durant 30 dies per turisme, negocis o visites de familiars. Falten els Estats Units, amb qui la Xina lliura una guerra comercial, i l’Àfrica, malgrat els saludables vincles.

La Xina no en va tenir prou amb obrir les portes a principis del 2023, després d’ensorrar els dics de la política de zero covid per atraure turistes. Al desembre va iniciar les exempcions de visats a sis països i el programa va créixer amb presses. El flux des d’Espanya s’ha disparat des d’aleshores. El 2024 van arribar 157.000 turistes, segons l’ambaixada xinesa a Madrid, aproximadament el 95% dels que venien abans de la pandèmia. El gran salt, assenyalen fonts consulars, es va notar a partir d’estiu. El cabal ha continuat augmentant. Les reserves per a la present temporada d’hivern (d’octubre a març) entre la Xina i Espanya en aerolínies IATA, que concentren el 80% dels vols, revelen una acceleració del 43,7%, només superada a Europa per Itàlia i França. Catalunya lidera l’impuls, amb un increment del 60,9%, seguida de Madrid, amb el 51,1%.

Diverses raons expliquen el fenomen. El visat és el més elemental: no era tan penós el seu cost, una ridiculesa en unes vacances transcontinentals, sinó el tràmit llarg i presencial. També hi influeix el canvi de perspectiva. La Xina mai va gaudir de la millor reputació global i les tancades pandèmiques van acabar d’enfonsar-la. La joventut espanyola que ha crescut a les xarxes socials, més informada i sense tants prejudicis, ha descobert un país excitant. "Alguns influencers espanyols venen aquí i fins i tot elaboren guies de viatge molt detallades sobre què visitar-hi cada dia. El missatge està calant entre els joves: els megaponts, els paisatges que van inspirar la pel·lícula Avatar, Shenzhen...", enumera Jorge Rubio, conseller de Turisme d’Espanya a la Xina. Shenzhen certifica la tendència: aquesta ciutat costanera, veïna de Hong Kong, pateix una humitat criminal i no té interès històric perquè 30 anys enrere era tot just un llogarret de pescadors. Però avui sintetitza l’esplendor tecnològica nacional, seu de moltes companyies punteres, i els que abans buscaven el futur a Tòquio ho troben ara en la Silicon Valley xinesa.

Connexions imprescindibles

Les connexions, remarquen des de l’ambaixada, han sigut imprescindibles. Des de les 28 freqüències aèries setmanals del 2019, últim exercici prepandèmic, s’ha arribat a les 61 actuals. Barcelona i Madrid disfruten de vols directes amb nou ciutats xineses, des de les clàssiques (Pequín, Shanghai i Hong Kong) a altres que, malgrat superar els 10 milions d’habitants, són ignorades per l’espanyol mitjà (Hangzhou, Chengdu, Wenzhou...). L’abundant oferta ha fet abaixar els preus i no costa trobar gangues.

Notícies relacionades

CaixaBank es proposa ser "aliat estratègic" d’un sector "clau"

El sector agroalimentari s’autoimposa innovació i unió davant el repte climàtic

Persisteixen alguns obstacles com la barrera de l’idioma, sobretot a les zones rurals i alienes als circuits turístics, però que pot alleujar-se amb paciència i un traductor al mòbil. Tampoc ajuda un ecosistema tecnològic propi que ha desterrat els diners en metàl·lic. N’hi ha prou amb vincular la targeta bancària als sistemes de pagament nacionals com WeChat o Alipay i descarregar-se una VPN per connectar-se a les aplicacions occidentals (Whatsapp, Facebook, Google...).

Són unes quantes molèsties minúscules i àmpliament recompensades per un país de cultura mil·lenària i gastronomia inabastable, on les pagodes alternen amb gratacel i es disfruta d’una seguretat absoluta.