Sateliot obre a BCN el primer centre per desenvolupar satèl·lits 5G d’Europa

"Avui comencem una etapa no només perquè inaugurem un centre, sinó perquè demostrarem que des de Catalunya, Espanya i Europa, podem liderar l’economia 5G de l’espai amb tecnologia pròpia, però ambició global", va sintetitzar Jaume Sanpera, cofundador i conseller delegat de Sateliot.

Aquesta empresa constituïda el 2018 ha llançat sis satèl·lits fins ara i té planejat llançar-ne cinc més l’any que ve. Són, tots, satèl·lits de primera generació que es poden connectar a sensors ubicats en llocs on no hi ha cobertura. És una cosa que, fins que van irrompre ells al mercat –contextualitza aquest enginyer i empresari–, només es podia fer amb uns dispositius específics de determinades empreses concretes.

"Hi havia una necessitat latent de digitalització de territoris que era impossible fins ara", explica Sanpera, que recalca que ells tenen posat el focus, no en el mercat generalista, sinó a "connectar xarxes privades de múltiples usos en zones desateses". És a dir, per aconseguir que avanci el cotxe autònom, per reaccionar molt millor a catàstrofes com la dana o per donar impuls al negoci tan buscat ara mateix de la defensa. En aquest sentit, aquest responsable treu pit d’una fita pionera al món: haver aconseguit connectar recentment per primera vegada un dispositiu 100% estàndard (de 10 euros, especifica) amb un dels seus satèl·lits de baixa òrbita.

Aquest esdeveniment coincideix, a més, amb un altre èxit: haver construït el seu primer satèl·lit de segona generació, el que ja no només es pot connectar amb sensors de màquina, sinó també amb telèfons mòbils de qualsevol persona. Són aquests, que han batejat com a Tritó, en honor a un amfibi del Montseny, els que comencen a construir des del nou centre inaugurat ahir. Es tracta d’equips 15 vegades més grans que els actuals, d’uns 150 quilos de pes, i amb moltíssim més abast.

Objectius del centre

Des d’aquestes instal·lacions faran els prototips i estan a la recerca d’un altre espai a prop per començar a produir-los a gran escala. Ja no amb un soci (fins ara tenien un acord perquè els produís l’empresa gallega Alén Space), sinó ells mateixos. "És la primera pedra per aconseguir aquest clúster de tecnologies satel·litàries que volíem a Barcelona", va assegurar Sanpera. Els seus càlculs són que llançaran el primer d’aquests artefactes el primer trimestre del 2027, però que en tindran "diversos centenars" orbitant el 2030. Aleshores, preveuen arribar als 1.000 milions d’euros de facturació.

Actualment, amb una mica més de 700 contractes firmats per connectar 10 milions de dispositius, el seu negoci equival als 285 milions d’euros d’ingressos anuals recurrents.

De moment el gestionen amb 110 persones en plantilla, 50 d’aquestes incorporades l’últim any. "L’any que ve tornarem a duplicar la plantilla, perquè necessitem més talent", afirma el directiu, que també dona per segura, més endavant, la recerca de capital extern per continuar creixent. Sateliot acumula més de 50 milions obtinguts del capital risc i 30 milions d’un préstec amb la Unió Europea.

Notícies relacionades

Experts catalans, espanyols i europeus rastrejaran la possible fuga de la pesta porcina des d’un laboratori

Catalunya llança un servei de videotrucada per ajudar la gent gran a fer tràmits des de casa

"En l’actual situació d’Europa, sempre diem que a Barcelona tenim tant responsabilitats com oportunitats", va afirmar, en la inauguració, el quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls. "I una de les grans oportunitats és amb Sateliot", va afegir.

El president Illa va detallar més tard el per què: és una empresa jove que emfatitza les bondats de l’emprenedoria, amb una tecnologia que no té ningú més ("Hem de perdre la timidesa, sembla que sempre tot el que ve de fora és millor", va dir), amb ambició, ja que té plans importants de creixement, que treballa a favor dels objectius d’Europa, que demostra que la col·laboració funciona ("En aquest acte hi som tots: Ajuntament, Govern d’Espanya, Govern de Catalunya, institucions europees...") i que fa tot això amb valors. "És una fórmula d’èxit", va acabar.