Espanya apuja la categoria de l’oferta hotelera de 3 a 4 estrelles

A més, l’oferta de cinc estrelles es multiplica per cinc, fins a 131.797 llits, mentre que les places en establiments de dos i una estrella s’han reduït en un 20%, fins a 125.826 i 59.638 places, respectivament. Aquesta és la fotografia de com s’ha reconfigurat el mapa hoteler en els últims 25 anys a Espanya i que s’ha accelerat després de la pandèmia del coronavirus, amb el creixement de les categories de luxe en detriment de la classe mitjana. I la raó està en l’auge de la demanda de viatgers, l’entrada d’inversors internacionals en un sector que fins fa uns anys era eminentment familiar i el reposicionament de vells establiments a través de les reformes.

Però també per l’evolució del turisme a les ciutats, amb una millora de les destinacions que s’ha traslladat als establiments, segons l’investigador del grup Noutur de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Pablo Díaz Luque. "L’embelliment de les ciutats per part de l’administració local, més oferta de serveis en els centres urbans, també ha repercutit en poder oferir hotels de millors categories", defensa Díaz Luque.

Però no és el mateix llits que establiments. Perquè el nombre d’hotels oberts a Espanya s’ha mantingut gairebé invariable –aproximadament 16.000 allotjaments– amb els hostals com el tipus principal, si bé redueixen la seva presència a la meitat davant els anys 2000.

El motiu que l’oferta hotelera s’hagi mantingut pràcticament sense canvis al llarg dels anys, a excepció de la pandèmia, es deu a les limitacions existents, com "la disponibilitat de terrenys, les pressions regulatòries i la priorització de la qualitat sobre la quantitat", segons l’últim informe de la immobiliària Cushman & Wakefield sobre el comportament del sector hoteler en el primer semestre d’aquest exercici 2025.

De fet, en moltes de les grans destinacions espanyoles únicament s’atorguen llicències per a hotels de cinc estrelles, segons el secretari general de Cehat, Ramón Estalella. "En un edifici emblemàtic d’una gran ciutat, per exemple, no et deixen fer un dos o un tres estrelles, només cinc estrelles", afirma.

Més turistes i inversors

Durant l’última dècada, el nombre de turistes estrangers que visiten Espanya ha passat dels 68,1 milions el 2015 als aproximadament 98 milions que arribaran durant tot aquest any. I ha estat acompanyat d’un creixement de les tarifes. El 2015 una nit en un hotel de cinc estrelles costava de mitjana 170,30 euros, mentre que 10 anys després ascendeix 296,51 euros. En el cas dels de quatre estrelles la diferència va dels 86,81 euros de fa una dècada als 136,27 euros actuals.

I això es tradueix en un benefici per habitació disponible (RevPAR, per les seves sigles en anglès) de 229,71 euros en el cas dels cinc estrelles i de 115,79 dels establiments de quatre estrelles. "Malgrat la demanda rècord, l’oferta hotelera no ha crescut al mateix ritme, cosa que ha generat un desequilibri que ha contribuït a l’augment dels preus i a la millora dels indicadors de rendiment", assenyala Cushman & Wakefield a l’informe sobre el comportament del sector hoteler en el primer semestre d’aquest any.

Davant les dificultats de nous desenvolupaments edificatoris és el nombre d’habitacions el que creix al llarg dels anys. Així, les places hoteleres han passat d’1,2 milions en els anys 2000 a 1,9 milions aquest any, unes 100.000 més que el 2019, cosa que s’explica pel reposicionament cap a establiments de més categoria, que són més grans i més rendibles.

"En els últims cinc o sis anys hi ha hagut molta entrada d’inversors al sector hoteler, que han comprat actius existents, normalment hotels de tres estrelles i els han transformat per reposicionar aquests actius", explica el soci codirector de la divisió hotelera de Cushman & Wakefield, Bruno Hallé. El consultor atribueix aquest canvi també a la consolidació de marques internacionals, com Marriot o Hilton, per aprofitar els increments de demanda.

Marques espanyoles

També hi ha hagut un canvi de patró de les hoteleres nacionals, com Meliá, Barceló o RIU, que han apostat pel luxe en les seves últimes obertures. Sense anar més lluny, aquesta setmana RIU va reinaugurar l’Hotel Riu Palace Calypso a les illes Canàries després d’una reforma completa que l’ha portat a augmentar de categoria el producte de gamma alta de la cadena.

Notícies relacionades

Adamed Laboratorios: Ciència útil per a la salut de tots

La IA ja sacseja les oficines i destrueix en dos anys gairebé 3.000 llocs de treball a Barcelona

En el reposicionament de les marques espanyoles té molt a veure també la professionalització del sector i el canvi d’un model que està basat en la propietat a un de basat en la franquícia, el lloguer o la gestió. Aquesta fórmula és molt menys intensiva en capital i permet que les marques creixin més ràpid a un menor cost.

"Molts hotels eren propietat d’un emprenedor i han passat a una segona o tercera generació de propietaris i prefereixen anar de la mà d’una cadena que sap gestionar-los, i en altres casos són inversors que es posen en això", afegeix Estalella.