Un barceloní no es visitaria

Segons les estadístiques de la Unió Europea, Barcelona és la segona ciutat de tot el Vell Continent on és més possible que una persona pateixi un robatori. I, tot i que culpem els turistes de tots els nostres mals, és evident que no són aquests els que en un moment de distracció roben un bolso a un altre turista ni els que assalten veïns indefensos.

Potser la permissivitat amb la multireincidència, derivada aquesta de lleis inútils, tingui més a veure amb la inseguretat que un feliç finlandès que arriba a la ciutat de Barcelona per decidir passar un cap de setmana.

Tampoc és culpa dels turistes que l’habitatge no pari de pujar de preu. El fracàs de la política municipal d’imposar un 30% d’habitatge social s’ha acabat concretant en què al llarg de set anys només s’han construït un total de 31 habitatges protegits. I això no té res a veure amb cap empresa hotelera.

Fa molt de temps que estem parlant malament de nosaltres mateixos i hem convençut el món que, efectivament, no som tan especials. World’s Best Cities situava el 2024 Barcelona com la vuitena millor ciutat del planeta. L’any següent es va mantenir en el mateix lloc, però Madrid va irrompre en setè lloc. Recentment s’ha publicat el llistat per al 2026 i Barcelona ha caigut a la desena posició i Madrid ha escalat a la cinquena.

Notícies relacionades

José Muñoz: "Espanya ha d’invertir per tenir més capacitat de desenvolupament tecnològic"

Viatjar per sentir el destí: AR Hotels & Resorts creix des del Mediterrani

Ser un dels llocs més atractius del globus per visitar no és un problema, és una benedicció. El turisme és un aparador que permet captar inversió, talent, que deixa milions d’euros i feina, i el que caldria fer és saber gestionar-ho bé, i l’Administració no ha estat a l’altura.

Pel que sembla, els barcelonins avui no anirien de vacances a la seva ciutat. Un dia, fa molt temps, ens vam creure els millors, possiblement no ho érem, però transmetíem una convicció i felicitat que contagiava a molta gent a tot arreu. Avui, les manifestacions constants contra la nostra realitat i contra els turistes ens empenyen per un pendent que pot no tenir final.