Menys burocràcia, més IA

Simplificació en els tràmits i dret a l’error.

Un dels grans objectius d’aquest projecte és facilitar la relació dels ciutadans amb l’Administració. Això té una mesura estrella: l’aspiració del Govern de "simplificar" 170 tràmits administratius dels gairebé 2.400 que gestiona la Generalitat. L’horitzó final és fer l’Administració catalana "més fàcil, amable i accessible". L’Executiu ha començat per intentar agilitar els 10 primers tràmits que són els més comuns. Per exemple, es busca reduir la tramitació d’ajudes al cotxe elèctric, a les energies renovables, a la situació de dependència o al reconeixement d’alguna discapacitat.

Una altra de les qüestions clau de la reforma és el reconeixement al "dret a l’error" tant dels ciutadans com dels funcionaris. ¿Què significa això? El Parlament està a punt d’aprovar una llei perquè les persones en situació de vulnerabilitat no hagin de tornar ajudes que hagin rebut per error. Tampoc es podrà perseguir treballadors públics per errors en la gestió que s’hagin produït "de bona fe i sense frau".

Millores en l’ocupació pública i en intel·ligència artificial.

Perquè l’engranatge d’una administració funcioni també és clau el paper dels seus funcionaris. Així, el Govern impulsarà una llei per millorar el procés de selecció dels treballadors públics i facilitar la seva mobilitat. La norma impactarà en gairebé 400.000 funcionaris. Un dels objectius serà implementar un nou sistema de selecció de persones. Així, es crearan "òrgans permanents de selecció" per agilitar la provisió de treballadors quan sigui necessari. És a dir, es professionalitzaran els tribunals de selecció amb persones que, a diferència d’ara, es dedicaran només a això. Per adaptar-se als nous temps, la Generalitat també promourà "la digitalització integral de l’Administració". Entre altres aspectes, això suposarà "impulsar" la intel·ligència artificial en els processos administratius tant per potenciar la seva eficiència com per vigilar els "riscos" que també suposen les noves tecnologies. El Govern ha creat una direcció general d’intel·ligència artificial i ja ha començat a formar els treballadors. L’objectiu és que tots la utilitzin abans del 2028.

Facilitar l’activitat de les empreses.

Si els ciutadans tenen motius per exasperar-se amb l’Administració, les empreses també. Ho admet el mateix Govern en el document, que considera que l’"excés de burocràcia ofega el dinamisme econòmic i social del país". Per intentar millorar la situació, la Generalitat s’ha fixat el repte de "simplificar els 10 tràmits d’empresa més complexos i amb més impacte". Aquests són, per exemple, la sol·licitud per aconseguir l’autorització d’una instal·lació fotovoltaica i eòlica, l’autorització ambiental o les llicències d’obres. En aquest últim cas, per exemple, la normativa fixa que el termini màxim per concedir la llicència ha de ser dos mesos, mentre que de vegades es retarda a l’any o fins i tot als dos anys.

Directors generals sense carnET de partits.

D’entre les 50 propostes que comparteixen els experts, una de les més revolucionàries és la pretensió d’aconseguir una Administració pública en què predominin els directors generals que siguin nomenats per capacitació professional i no per tenir el carnet o ser afins al partit de torn que estigui en el Govern. Això seria, admet el mateix informe, "un canvi cultural" que suposaria "modificar pràctiques profundament assentades". "La gent més preparada del país ha de descobrir la vocació de servei públic", va explicar Illa. Amb aquest canvi, els partits deixarien de tenir la potestat de col·locar desenes de persones afins en l’Administració –els directors generals– i els seus càrrecs serien designats per processos en què prevaldria "la transparència, la meritocràcia i la neutralitat política". Per portar-ho a terme, es proposa la creació d’un Institut de la Direcció Pública Professional de Catalunya.

Notícies relacionades

Gael Rodríguez i Jordi Masquef discuteixen sobre "recuperar el prestigi" de Portbou i Figueres

Rocío Muñoz (Perelada): «El mercat del vi està en crisi, les noves generacions ja no se senten identificades»

Avaluació dels avenços.

Finalment, l’informe proposa millorar l’avaluació de les polítiques públiques de la Generalitat, és a dir, analitzar si les mesures que pren el Govern en tots els àmbits són les adequades per a aquella realitat concreta que pretengui transformar. La idea principal és transformar l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) en una "agència independent" que fiscalitzi tots els departaments en els quals s’estructura la Generalitat. A més, avui el Govern aprovarà un "consell assessor" que farà "el seguiment" de com s’implementen aquestes reformes en l’Administració.