Illa llança la seva reforma de l’Administració pública amb 50 propostes d’experts

Aquest document, de 700 pàgines i elaborat per 68 experts, ha de ser el full de ruta per portar a terme aquesta transformació del sector públic amb mesures per implementar a curt, mitjà i llarg termini. Entre les més immediates, el Parlament aprovarà demà una llei que reconeix el "dret a l’error" dels funcionaris, una forma que els treballadors públics puguin operar amb més agilitat sense por d’exposar-se a "responsabilitats civils i penals".

A mitjà termini, el Govern vol promoure l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en diversos processos administratius i també simplificar 170 tràmits dels 2.400 que gestiona a la Generalitat. Tot això per reduir una burocràcia que a Catalunya, segons diuen els experts, pot arribar a resultar "paralitzant" de l’activitat pública i econòmica.

Finalment, hi ha les mesures a llarg termini de les quals en sobresurten dues i que necessitaran lleis al Parlament. D’una banda, una norma per millorar l’accés de la funció pública dels funcionaris i també la seva mobilitat entre Administracions. En segon lloc, una llei perquè la majoria dels directors generals de l’Administració no siguin elegits per motius de confiança política –és a dir, designats a dit pel Govern de torn–, sinó que accedeixin al lloc per mèrit i professionalitat.

Conscient que una part important de la reforma necessitarà l’aval del Parlament en diverses lleis, el president Illa va començar ahir mateix a lubrificar les relacions amb l’oposició. Així, en el seu discurs, va demanar als grups parlamentaris que col·laborin amb el Govern en aquesta missió. Els va garantir que, si ho fan, també podran treure pit del resultat. "Si surt bé, beneficiarà el conjunt del país i tindrem cada un la part de mèrit que ens correspon. Els grups parlamentaris també", va dir.

Contra l’extrema dreta

Illa també busca seduir els funcionaris, la col·laboració dels quals serà clau per implementar els canvis, assegurant que aquesta reforma no és una "impugnació dels serveis públics", sinó una "reivindicació". I la millor manera de reivindicar-los és, segons el president, atacar el que funciona "molt malament" i potenciar el que va "molt bé". Tot això al servei d’un objectiu últim: demostrar que l’Administració funciona i combatre el "discurs de l’antipolítica", és a dir, de l’extrema dreta.

Precisament, el president del Parlament, Josep Rull, aborda aquesta reforma de l’Administració com la manera de combatre "l’antipolítica que està assolant Europa i que hi ha risc que afecti" Catalunya. Va admetre que el Parlament triga massa temps a tramitar i aprovar les lleis –entre 12 i 15 mesos de mitjana– per la qual cosa va assumir el repte de legislar amb "la intensitat" que correspon. La seva presència en un acte així del Govern va tenir un fort component simbòlic: l’Executiu i el Parlament assumeixen el repte d’afrontar la reforma de manera conjunta, cada un, des de la responsabilitat que li correspon.

Alguns obstacles

Tot i que l’Executiu català no ho verbalitzi explícitament –seria arriscat fer-ho–, aquesta reforma tindrà alguns obstacles, el principal són les reticències de la mateixa Administració a canviar inèrcies que fa dècades que estan assentades. Per això el conseller de Presidència, Albert Dalmau, va desplegar un discurs conciliador per mirar de seduir els funcionaris. "Creiem en els serveis públics i en la seva fortalesa pel bé comú, i una societat que valora això, justament, ha de creure en la necessitat de reformar-los", va assenyalar.

Notícies relacionades

La Generalitat detecta desenes de treballadors turcs sensepapers a les obres del Camp Nou

Catalunya suma 19.000 ocupats en el seu millor octubre des del 2021

L’expert de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que ha liderat els treballs, Carles Ramió, va advertir que emprendre una reforma així és "políticament arriscat", ja que tocarà un dels grans nervis de la societat catalana que és l’Administració i els seus treballadors. Per això va voler destacar que la proposta parteix de "professionals hiperespecialitzats", per la qual cosa va demanar un vot de confiança per portar-la a terme. Segons ell, la Generalitat és un "transatlàntic" que comença a moure’s. Ara el repte és que "es mogui en la direcció adequada".

Per donar arguments per avalar aquesta reforma, la Generalitat va convidar a l’acte diverses persones vinculades d’una manera o altra als problemes amb la burocràcia. Una d’elles és l’empresària Míriam Pujol, que va denunciar la "incertesa" que han d’afrontar les companyies quan comencen la paperassa amb l’Administració de torn. "Les petites i mitjanes empreses dediquen una setmana al mes del seu treball a fer tràmits amb l’Administració", va lamentar.