Els autònoms desconfien de la pujada de quotes: «Si costa arribar a final de mes, ¿com he de pensar en la meva pensió?»

Aquesta barcelonina té un negoci com a assessora en marca personal altres empreses. Un dels seus últims projectes, segons explica, ha sigut planificar i dissenyar un ‘rebranded’ d’una pàgina web d’una empresa de cangurs professionals (‘nanny’) per enfocar-la cap a clients d’alt poder adquisitiu. «Abans semblava la web d’un parvulari i els clients miraven de regatejar amb el servei, ara apunten persones de més poder adquisitiu i han pogut apujar preus», explica.

Durant els cinc anys que porta donada d’alta a la Seguretat Social ha anat llaurant-se una cartera de clients per consolidar el seu negoci, però els marges que li queden són ajustats i el seu flux d’ingressos no li deixa més que, una vegada ha pagat despeses, impostos i quotes, entre 700 i 800 euros al mes com a beneficis. «Tinc la sort que el meu marit és assalariat i guanya més, perquè sinó només amb els meus ingressos no tirem. «És clar que em preocupa quina serà la meva futura pensió i que vull contribuir, però si no arribo a final de mes com m’he de preocupar de res més?», reflexiona.

La Montse reconeix que arrencar va costar i que a partir de l’any que ve les seves previsions passen per uns rendiments nets d’uns 1.500 euros. «Un dels principals problemes d’autònoms quan arrenquen són els costos fixos, com la quota.

Mantenir una quota reduïda el primer any és fonamental, però després qualsevol esforç addicional costa molt», explica Ricard Planas, formador i consultor empresarial. Aquest enginyer de formació, després de més de dues dècades com a assalariat en companyies com Philips o Seat, va decidir muntar el seu propi negoci per ajudar altres treballadors per compte propi a iniciar i encarrilar el seu.

«Estic a favor que les nostres quotes s’adaptin als nostres ingressos, però l’esquema ha de ser just. No pot ser que una persona que guanya 600 o 700 euros pagui 200 euros de quota, mentre que un que guanya més de 6.000 euros només pagui 600 euros», opina.

La manca de progressivitat, sobre la qual la primera proposta del Govern incidia i que la segona redueix, ha estat objecte de crítiques per part de les associacions d'autònoms més vinculades als sindicats (Upta i Uatae). Mentrestant, l’organització vinculada a la patronal, ATA, ha defensat congelar totes les quotes, si bé es troben còmodes després de l’última proposta d’increment, per sota de l’IPC, del Govern.

Un dels objectius del Govern amb l’actual negociació amb els agents socials és reforçar la sostenibilitat del sistema públic de pensions, alhora que mira de reduir la bretxa que existeix avui dia entre assalariats i autònoms una vegada es jubilen. Mentre els primers s’estan retirant amb prestacions contributives d’uns 1.600 euros, els segons tot just arriben als 1.000 euros.

Aquesta preocupació entre el col·lectiu per quina serà la futura pensió que els quedarà existeix, però col·lisiona amb els recels de deixar anar els diners que d'una altra manera anirien a la seva butxaca. «A mi ja no em queda gaire per jubilar-me i fa anys que pago més del que em correspondria per ingressos per poder assegurar-me una pensió millor», afirma Mónica De Castro, terapeuta.

Notícies relacionades

L’APCE premia les bones pràctiques en el sector de l’habitatge i l’urbanisme

Quatre claus per explicar el 16.000 de l’Ibex

Després del fort rebuig que va generar la primera proposta de Seguretat Social entre el col·lectiu, els autònoms es van convertir en terreny per a la batalla política i això tampoc ha agradat als implicats «Al final et sents com una arma llancívola entre uns i altres», es queixa De Castro. «Jo intento aïllar-me d’aquestes coses», apunta Judit Mateu, també terapeuta.

«Els autònoms treballem partint de la nostra creativitat i per cultivar-la necessitem entorns segurs. «I si estic pendent tota l'estona de si el Govern em pujarà la quota o que l'oposició promet no-sé-què, això em genera desconfiança i no rendeixo», afegeix.