La falta de mà d’obra frena la construcció en ple auge

El gremi de la construcció viu de nou moments d’ebullició, amb una demanda disparada i una crisi habitacional que ha forçat les administracions a prometre xifres rècord d’edificacions socials o a preus regulats.

No obstant, els treballadors que han de construir aquests pisos cobren avui pitjor que en la bombolla. Perquè els seus salaris estan congelats o perquè aquests no han crescut al mateix ritme que la inflació, amb una pèrdua de poder adquisitiu mitjà que escala fins al 27%.

La necessitat i el negoci conviuen en un sector en el qual avui dia ja hi ha més agents immobiliaris mirant de vendre habitatges que abans que esclatés la bombolla immobiliària. "Entra un immoble a la cartera i l’endemà ja el tens venut, és igual el preu. El sector de les agències està en un moment molt sòlid i entre algunes empreses hi ha una guerra pels comercials", explica el president de la patronal Fadei, Miguel Ángel Gómez Huecas.

De la mateixa manera que durant la bombolla hi havia caps d’obra que es plantaven en construccions de la competència per captar quadrilles senceres amb promeses de millors salaris, entre algunes agències passa el mateix. "Hi ha empreses que es colen en actes corporatius d’altres per repartir targetes i prometre als comercials que els doblaran les seves comissions si venen per a ells", explica Gómez, que censura aquestes "males pràctiques".

No en va, es venen molts més pisos de segona mà que no d’obra nova. Per posar-ho en perspectiva i malgrat les promeses polítiques sobre futurs habitatges, el 2006, el moment més àlgid de la bombolla, es van construir a Espanya més de mig milió de residències, mentre que el 2024, segons el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, els habitatges acabats a Espanya no van arribar a 100.000.

Un dels motius que frena que es construeixin més cases, junt amb l’escassetat de terreny edificable i la lentitud de permisos administratius, és l’escassetat d’obrers i hi ha una preocupació estesa entre els constructors sobretot per trobar relleus.

Molt grans o jubilats

Segons l’últim informe de conjuntura elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i presentat aquesta setmana, sis de cada deu empreses del sector de la construcció consideren que la falta de mà d’obra afecta la bona marxa del seu negoci. "Ens hem de replantejar com construïm", reflexionava el president de l’entitat, Josep Santacreu.

"Després de l’esclat de la bombolla hi va haver una contenció molt important en licitacions i noves promocions i hi ha hagut un període de més de 15 anys, i amb la pandèmia pel mig, en el qual la mà d’obra o ha envellit i s’ha jubilat o s’ha recol·locat en altres sectors i ara que tornin és complicat", afirma el vicerector de Polítiques d’Internacionalització de la UB, Raúl Ramos.

"Ara mateix tenim la mà d’obra que necessitem per cobrir la cartera, però tindrem un problema més aviat que tard", reconeix el president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno. "El 40% dels encarregats d’obra se’ns jubilaran durant la pròxima dècada i ens costarà substituir-los", alerta. I els salaris que part de les empreses del sector estan oferint no hi contribueixen.

Des del 2008, any en el qual va explotar la bombolla immobiliària, fins ara el sou mitjà de la construcció, descomptada la inflació, ha disminuït un 27%, segons dades de l’enquesta de costos laborals elaborada per l’INE. Aquesta pèrdua de poder adquisitiu en els que construeixen ha sigut substancialment més pronunciada entre els treballadors de coll blanc que entre els peons, segons denuncien des dels sindicats del sector.

"Hi ha hagut una degradació generalitzada dels salaris entre el personal qualificat i tècnic", explica el responsable de construcció de CCOO de Catalunya, Carlos del Barrio. "Els peons es regeixen pel conveni col·lectiu i aquest s’ha anat adequant als preus. Però els tècnics de les grans constructores cobren bastant més i durant l’última dècada i mitja les companyies han anat absorbint i compensant plusos per no apujar-los el salari. Molts cobren avui el mateix que el 2010", afegeix.

El sindicalista posa l’exemple de l’enginyer de Ponts i Camins afiliat al sindicat i ocupat en una gran constructora. El 2010, cobrava 58.000 euros a l’any i avui continua cobrant el mateix sou. "Des del 2010 que no es contracta i els sous... venim d’una crisi molt llarga", assenyala el president dels contractistes catalans. I reconeix que les empreses del sector els han d’apujar, sobretot per competir amb altres sectors en els quals perfils com els enginyers també tenen mercat.

Automatitzar alguns processos i apostar per la construcció industrialitzada és una opció per cobrir aquest dèficit de personal. Si bé el vicerector de la UB assenyala que "l’automatització, que ha anat guanyant terreny en altres sectors, no està tan avançada en la construcció i falta inversió, tot i que no és un problema únic del sector de la construcció; malgrat el context recent de condicions favorables per al finançament".

Notícies relacionades

Espanya bat un nou rècord d’ocupació, però també puja l’atur

La dones només representen l’11% del sector de la construcció

Per suplir la falta de mà d’obra, Moreno, de la Cambra, afegeix dues vies més. D’una banda, tornar a atraure els joves. Una cosa que ara mateix els costa, amb uns sous per sota de la mitjana i una sinistralitat que pràcticament és el triple. Segons dades facilitades a EL PERIÓDICO pel Departament d’Educació de la Generalitat, aquest any el grau d’FP de construcció i obres d’interior ha arrencat amb un 20% de places vacants, entre les 306 disponibles. Des de la Generalitat reconeixen que, a mesura que avanci el curs, la ràtio d’absents es pot incrementar. En el grau de projectes d’edificació i obra civil, la ràtio de vacants a l’inici de curs és del 12%.

De l’altra, aconseguir que les dones vegin en la construcció una sortida laboral. Avui representen menys del 10% del total d’ocupats. "Hem d’aconseguir que vegin la construcció com una feina no d’homes, sinó de persones. Hem evolucionat, ja no és una feina tan física", insisteix.