Puig, crònica d’un malestar

El descens del valor de les accions de la multinacional ha tensionat el dia a dia en una empresa acostumada als aplaudiments, i les crítiques han atrapat Marc Puig, president i conseller delegat i reconegut els últims lustres com un dels directius de més èxit d’Espanya. La caiguda del preu de l’acció té una part de la culpa d’aquesta situació; l’altra convé buscar-la a principis d’aquest segle.

Va passar el 2001. Mariano Puig governava la segona generació de la companyia i va apostar per deixar l’empresa en mans d’un professional extern a la família que feia més de dues dècades que era al grup. Javier Cano tenia el doble encàrrec de guiar l’empresa i de foguejar qui havia de ser el seu successor: el primogènit de Mariano, Marian Puig Guasch. En aquell moment, recorda un veterà empresari que demana l’anonimat, el dofí del grup va ser enviat a Nova York. No era l’únic descendent de Mariano Puig que treballava a l’empresa, on brillava el seu germà petit Marc.

Dos fronts.

Segons recorden altres fonts, que també demanen l’anonimat, en els anys que van seguir el nomenament de Cano, el patriarca del grup, Mariano Puig, va canviar d’opinió, fins que va arribar a la conclusió que era més idoni per exercir de primer executiu Marc que el seu germà Marian. Mariano es va veure llavors immers a dos fronts: el primer, convèncer el primogènit perquè cedís pas a Marc; el segon, igualment dur, convèncer els seus tres germans d’aquesta decisió. "Alguns pensaven que ell ja havia gastat la seva bala amb Marian, que no li corresponia nomenar també Marc i que li tocava a algun altre cosí de la família", recorda una veu que va conèixer la història per boca del mateix Mariano (1927-2021).

Contra vent i marea, però, Mariano va imposar el seu criteri, i l’aposta li va sortir rodona. El 2004 Marc Puig i el seu cosí Manuel Puig Rocha van ser nomenats consellers delegats i tres anys després es va completar el relleu generacional amb el nomenament de Marc com a president, amb Manuel com a vicepresident. "Va funcionar de meravella", diuen fonts del sector. L’empresa, que havia arribat a estar "en una situació molt forçada", va passar a ser una de les empreses espanyoles de més projecció al món, i el tàndem és esmentat sovint com a exemple de gestió d’una empresa familiar. Marian Puig, per la seva banda, ha liderat el creixement d’Isdin com a màxim responsable de la companyia.

Pocs dividends.

Anys de bonança i èxits amb el tàndem Marc Puig Guasch i Manuel Puig Rocha van tenir potser una única queixa en una família que ha arribat de ple a la tercera generació, cosa que vol dir que hi ha 13 dels 14 cosins que són accionistes i que es reparteixen el llegat del fundador, Antonio Puig. I aquesta queixa, apunten fonts empresarials, no era cap altra que l’eixutesa dels dividends. La multinacional familiar ha mantingut en els últims lustres una política prudent pel que fa a repartir beneficis entre els accionistes, fins al punt que s’assenyala la família com a responsable de la sortida en borsa a un preu alt. "Sortir en borsa a 24,50 euros beneficiava tots els accionistes que venien, i els servia per tenir liquiditat", explica un veterà directiu pròxim a l’entorn de la companyia perfumera. "Això és habitual en l’empresa familiar: tens 60 anys, molt patrimoni però poc cash, i vols una casa, un vaixell i viure bé", diu un empresari coneixedor de la situació que viuen els Puig.

La sortida en borsa, doncs, es va portar a terme i, seguint aquesta petició, es va fer a un preu alt. L’objectiu de donar liquiditat a la família es va aconseguir àmpliament: els comptes de Puig SL, hòlding de la família Puig, van arribar a reflectir un benefici de 1.177 milions d’euros després de la sortida en borsa. "Tècnicament, Marc Puig va fer bé la sortida en borsa, però també és veritat que la situació, ara, és preocupant", assenyala un altre directiu.

¿Preocupant per a qui? Per a tothom que tingui accions de Puig, i això implica la mateixa família, els inversors institucionals, la cúpula directiva de l’empresa que va decidir endeutar-se per adquirir títols i els petits accionistes.

Bonificacions polèmiques.

La caiguda sense fre dels títols de Puig en els últims 18 mesos ha provocat el que semblava impensable: que la figura de Marc Puig rebi crítiques. Per entendre la família Puig, convé recordar que l’empresa va sortir en borsa valorada en 14.000 milions. Deixant al marge el que cada integrant de la família pogués vendre en el moment de la sortida en borsa, en els últims mesos han vist com el seu patrimoni familiar queia sense fre: si un membre de la família tenia teòricament 1.000 milions d’euros en accions de Puig aquell ja llunyà 3 de maig del 2024, ara la seva participació en val 570.

En el moment de la sortida en borsa, Puig va atorgar un pagament extraordinari de més de 80 milions d’euros als treballadors de la companyia, i cal afegir-n’hi 186 més per als accionistes com a dividend a compte de la prima d’emissió. ¿N’hi va haver més? Sí: Marc Puig va cobrar 9,3 milions d’euros en dues bonificacions, una de les quals associada a aquesta mateixa operació de sortida en borsa.

Diverses fonts consultades per EL PERIÓDICO han apuntat que aquestes bonificacions cobrades per Marc Puig –que el van convertir el 2024 en un dels directius més ben retribuïts de l’Ibex 35– han aixecat més d’una crítica en el si de la família Puig.

La desfeta borsària dels últims mesos també ha deixat ferides obertes a la cúpula directiva de la companyia. Com és habitual en aquests casos, un grup de directius va adquirir mitjançant préstecs accions del grup. Els que ho van fer van veure com els queia la inversió, cosa que Puig va mirar d’estroncar amb l’anunci a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que recomprava aquestes accions. A aquest objectiu hi va dedicar una quantitat pròxima als 90 milions d’euros. "L’empresa ho va fer perquè hi havia molt malestar entre aquests directius", expliquen fonts coneixedores de la situació. Segons va avançar EL PERIÓDICO, aquesta recompra d’accions és analitzada ara per la CNMV.

Criteria, esquitxada.

Entre els grans inversors institucionals de Puig destaca Criteria, el hòlding empresarial de la Fundació La Caixa. Durant l’any que va durar el mandat d’Ángel Simón com a conseller delegat, el hòlding va invertir 425 milions d’euros en el 3% de Puig, una inversió que ara té un valor de 242 milions d’euros. Fonts del mercat recorden que Criteria és "un jugador de llarg termini" i que el hòlding treballa avui dia en la revisió del pla estratègic que va presentar Simón el 2024.

Altres fonts afirmen que la caiguda en borsa ha sabut greu a La Caixa: "A ningú li agrada perdre, i menys a Isidre Fainé [president de La Caixa]". Aquestes veus recorden que, amb la sortida de Simón, Criteria ja va frenar l’entrada en empreses com Celsa i Europastry, i rememoren l’encert que va representar l’entrada a Cellnex quan va sortir en borsa, ja que l’acció es va disparar de preu.

¿Viu una situació greu, Puig? La resposta de les fonts consultades és que no. L’empresa va tancar el primer semestre de l’any amb les vendes (gairebé 2.300 milions) i els beneficis (247 milions) a l’alça. "Pot ser que no valgui 15.000 milions, però ja voldria tothom tenir una empresa que dona 500 milions de beneficis a l’any", assenyala un veterà empresari.

Tot i això, en els últims mesos el sector de les fragàncies cau a escala global i hi ha pessimisme entre els inversors, cosa que penalitza especialment una empresa que ha caigut molt en borsa darrerament. "Als fons els fa pudor de socarrim, i als gestors, que s’hi juguen la bonificació, encara més", afirma un directiu. Hi ha veus que apunten que probablement Puig hauria d’haver posat al mercat una part més important de l’empresa, més enllà del 30% de capital social que va treure en borsa, perquè hi hagués una liquiditat més gran. D’altres lamenten que el mercat no "els cregui: cada vegada que presenten resultats o comuniquen que compleixen les previsions, els cau l’acció". "Fixem-nos en el contrast amb Cirsa: va sortir en borsa i ha mantingut el preu", afegeix un empresari veterà.

Un tabú trencat.

La situació és especialment dura a Puig perquè "és una empresa acostumada al vi i les roses, que no ha viscut gaires crisis: ara tot sembla un desastre i estan tots enfadadíssims", explica un bon coneixedor dels racons de la família. De fet, fruit d’aquesta situació han aflorat discrepàncies en el consell: hi ha un xoc entre partidaris d’invertir en noves marques i els que diuen que és hora de replegar-se i consolidar les que ja funcionen bé. Aquestes discrepàncies haurien sigut impensables no fa gaires mesos en un consell presidit pel respectadíssim Marc Puig.

Consultada per aquest diari sobre la caiguda en borsa de l’empresa i les tensions que això ha comportat, la companyia ha manifestat que "Puig no comenta rumors ni especulacions".

¿Com ho viu el president? En les poques entrevistes que ha concedit, Marc Puig anticipava que el pròxim relleu al capdavant de l’empresa serà per donar pas a directius aliens a la família. "Els errors o crisis familiars porten al deteriorament del projecte empresarial o fins i tot a una mort lenta", manifestava en una entrevista a La Vanguardia l’octubre del 2023. I convé recordar que José Manuel Albesa va ser nomenat conseller delegat adjunt fa tot just un mes.

Notícies relacionades

El BBVA i el Sabadell regaran amb més de 5.000 milions els seus accionistes

L’opa fallida no altera el mapa bancari però obre la porta a noves fusions

Fonts empresarials expliquen a EL PERIÓDICO que Marc Puig ha assenyalat en privat que els 20 anys que fa que és al capdavant del grup són molts i ha admès que està desgastat. En les travesses de determinats despatxos de l’empresa catalana s’apunta que potser el seu pròxim càrrec podria ser el de president d’honor, de manera que deixaria la presidència a un altre dels seus cosins i el càrrec de conseller delegat a un professional extern a la família.

Aquesta solució seria una treva al sord malestar que es va iniciar ara fa dues dècades i que va explotar amb una sortida en borsa que va servir per repartir molts diners a la família Puig, però que també ha desenterrat velles picabaralles.