Tecnologia emergent
La tornada dels enginyers
La creixent quantitat d’empreses a Catalunya que desenvolupen projectes punters i la seva capacitat de pagar millors sous que abans està fent tornar treballadors altament qualificats de tot arreu del món.

Es va inscriure a la carrera d’Enginyeria de Vehicles Aeroespacials, a la UPC, sabent que el seu camí s’hauria de desviar, gairebé segur, cap a l’estranger. En part perquè "tancar-se a treballar fora és limitar-se a un mateix, perquè aquest és un àmbit profundament internacional". Però, també, perquè aquí no hi havia les oportunitats que, en canvi, sí que va trobar Guillem Duarri després de viure i treure’s un segon títol d’Enginyeria de Sistemes de l’Espai al Regne Unit. Al final, es va acabar estrenant al mercat laboral com a operador de satèl·lits a Varsòvia (Polònia), on es va estar dos anys.
Més o menys en la mateixa època, Josep Molins vivia a Alemanya. Havia estudiat Enginyeria Aeroespacial, també a la UPC; va fer un màster per especialitzar-se en el sector espacial i va accedir a cursar un grau en Administració i Direcció d’Empreses que els oferia la UOC en paral·lel a la seva formació. En el seu cas, l’etapa professional va començar a Alemanya. "Vaig buscar [feina] a tot arreu, Alemanya, Suïssa, França i també Espanya, però aquí només vaig rebre dues ofertes per a posicions de pràctiques", recorda Molins. "Després de quatre anys de grau, dos de màster i d’estar acabant la carrera d’ADE, aquí només optava a unes pràctiques de 900 euros", explica. A Alemanya, no obstant, li van oferir un salari de 3.500 euros bruts al mes.

Francesc Guim, CEO d’OpenChip. /
Factor diferencial
Va estar cinc anys al país germànic fins que, com en el cas de Duarri, Sateliot es va creuar en la seva vida. Aquesta empresa catalana que desenvolupa i opera constel·lacions de nanosatèl·lits per aconseguir connectivitat 5G va decidir fer dels enginyers espanyols que van haver d’emigrar per falta d’oportunitats el seu filó de captació de professionals, l’element més cotitzat avui en el sector. Del centenar de persones de la plantilla (seran 150 abans d’acabar l’any), entre un 15% i un 20% responen a aquest perfil.
Són unes quantes les empreses agrupades sota l’etiqueta deep tech (desenvolupament de tecnologia d’alt nivell) que asseguren tenir diversos perfils així a la seva plantilla, cosa que confirma que l’auge de la indústria tecnològica i espacial catalana està començant a revertir la fuga de cervells.

L’enginyer Josep Molins, de Sateliot /
"No ens podem diferenciar per ser en una regió on sigui molt fàcil aixecar centenars de milions [de capital], no ens podem diferenciar per tenir un ecosistema de llarga trajectòria, on sí que ens podem diferenciar és que fem una cosa molt interessant i ho fem amb una cultura diferent a la de la resta", afirma Xavi Escales, director de Recursos Humans de Sateliot. L’empresa, dit per ell mateix, es troba just en la dicotomia de créixer com ho està fent, sense perdre aquesta cultura. "Per això és tan important per a nosaltres intentar buscar gent espanyola o catalana, a més dels perfils internacionals, per preservar aquests valors", afirma.
Notícies relacionadesNo parla de la migdiada –aclareix, mig de broma, mig seriosament, Escales–, parla de somriure o de preguntar com ha anat el cap de setmana abans de començar la jornada. "De no venir només a treballar", resumeix. "Ens estem adonant que això és diferencial i ens està permetent atraure gent que busca un projecte atractiu després de portar anys fora i sentir-se una mica desangelada". "Ara ens costa menys explicar aquest creixement de l’ecosistema a Catalunya, i això ens ajuda".
"Avui hi ha més oportunitats", coincideix a dir Adrià Argemí, cofundador i CEO de Pangea Propulsion. La seva història és prova de tot això. Ell va estudiar, també, Enginyeria Industrial a la UPC, però va completar els seus estudis amb una enginyeria Aeroespacial a Tolosa, va entrar al mercat laboral via Airbus i es va especialitzar fent un màster a Itàlia. Quan va decidir muntar la seva pròpia empresa, la va constituir a Barcelona. "Tenia molt clar que volia tornar, no només des d’un punt de vista personal, també volia intentar aprofitar l’ecosistema emprenedor que hi havia i hi ha a Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sondeig polític d’Espanya Enquesta eleccions generals Espanya: L’auge de Vox dispara el bloc de la dreta i acosta el PSOE al PP
- La Seguretat Social adverteix: si guanyes 300 euros al mes hauràs de donar-te d’alta com a autònom
- Comerç icònic Lledó Mas diu adeu després de 118 anys
- Testimoni Commoció a València per l’home trobat mort després de 15 anys: «Mentre pagues, ningú es preocupa de si ets viu»
- Dotze d’octubre Una recepció sense Sánchez ni Ayuso
- Així és com pots evitar una de les estafes telefòniques més comunes de l'any 2025
- Conflicte al Pròxim Orient Hamàs allibera tots els ostatges vius i Israel entrega 2.000 presoners palestins
- L'ànima vella i l'esperit jove del Toro més contemporani
- Sense previsió de represa La dana Alice obliga a cancel·lar 27 trens en el corredor ferroviari entre Barcelona i València
- Seguretat Social El Govern proposa apujar la quota dels autònoms entre 11 i 200 euros el 2026