Tecnologia emergent

El sector espacial català troba nínxols d’activitat en la defensa

De les 25 empreses estratègiques espanyoles en aquest camp, mitja dotzena estan establertes a Catalunya

Carles Franquesa, CEO de Aistech Space.

Carles Franquesa, CEO de Aistech Space. / José Luis Roca

3
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

"Jaume, un camp de batalla és un caos absolut", va dir un militar al CEO de la firma catalana Sateliot. "Una vegada comença el xoc, és difícil saber on anar, com està cadascú, on és cada cosa...", li explicava. I amb aquesta descripció aquell oficial estava descrivint a Jaume Sanpera el nínxol militar en què encaixa la internet de les coses. La IoBT (internet de les coses de batalla) és la nova i urgent necessitat tecnològica de les Forces Armades, i en l’actualitat només es pot assegurar repicant el senyal des de l’espai.

La guerra d’Ucraïna ha demostrat dos detalls del paper dels satèl·lits: un, el poder per aclarir el camp de batalla i organitzar el comandament i el control de la defensa ucraïnesa. L’altre, que el magnat Elon Musk pot encendre i apagar el servei de la seva constel·lació Starlink quan vulgui i deixar cec el seu client en plena guerra. "Necessitem un mitjà sobirà", explica Sanpera, enginyer barceloní, cofundador de la firma que va posar en òrbita el nanosatèl·lit pioner Enxaneta, avui al capdavant d’una empresa que aspira a tenir desplegada una constel·lació de 423 satèl·lits el 2030.

Falten només cinc anys, però les coses estan accelerant el sector. Ho propicia la percepció de l’amenaça en la guerra d’Ucraïna, la gradual desafecció de Washington i "una Europa que està reaccionant, encara que sigui a base d’ensurts". També Espanya, i també Catalunya.

Ronda de consultes

De la mateixa manera que amb els seus satèl·lits Sanpera ha volgut proporcionar servei de telefonia en llocs on no es pot comptar amb operadors convencionals, ara també ofereix a la defensa la possibilitat que els soldats, amb rellotges intel·ligents als canells, puguin comunicar als companys i al comandament on són, com són les seves constants vitals quan es desencadena la batalla, quant de material els queda, "saber que tens un carregament de munició a deu metres a la dreta, o que pots evacuar per allà o per allà, malgrat el jamming amb què l’adversari anul·la el teu GPS".

Jaume Sanpera i Sateliot, com altres empresaris i empreses del sector, es veuen al·ludits per la nova estratègia espacial que presenta la Generalitat de Catalunya, amb un propòsit declarat d’inversió pública (250 milions) i mesures per ancorar la indústria catalana de l’espai, que no trobi raons per buscar altres emplaçaments que un ecosistema català que aspira a ser pol espanyol i europeu de la indústria del satèl·lit, inclosos els seus usos militars.

Atraure talent

Hi ha hagut un pas previ a la presentació de l’estratègia espacial: consultes amb les empreses del sector. De les 25 firmes estratègiques espanyoles en aquest camp, mitja dotzena estan establertes a Catalunya. "Debatem en grups, amb notes en post-it, treballant, donant opinió. Ha sigut bidireccional, un intercanvi d’idees", assenyala Carlos Fernández, CEO de Telespazio Ibérica, que és una filial del grup espacial italià lligat al gegant de l’armament Leonardo, amb una pota a Madrid i l’altra a Barcelona.

Part d’aquests contactes van tenir lloc a la Llotja del Mar de Barcelona, durant el New Space Congress del juliol passat. "Vam tenir l’oportunitat d’intercanviar punts de vista sobre com esperem que l’Administració sigui capaç de crear un pol prou atractiu per atraure inversors i companyies, i de fixar talent", explica Carles Franquesa, conseller delegat d’Aistech Space, companyia especialitzada a obtenir visions del planeta amb càmeres tèrmiques. Es diria que el moment que viu la indústria espacial a Espanya s’assembla a un avió enlairant: ha d’accelerar o s’estavellarà. Els tres empresaris consultats coincideixen que és el moment. "El sector no és que se la jugui, però sí que té una oportunitat per créixer i despuntar com a sector econòmic i tecnològic", diu Franquesa.

Notícies relacionades

Carlos Fernández (Telespazio) explica que el sector "està en ebullició. Hi ha molt d’interès per les solucions que podem oferir". Fa temps que aquest físic de 56 anys no veia creuar-se tantes trucades en un flanc industrial que ocupa 5.000 persones, governades per uns 200 executius. "Tots ens coneixem, és un sector petit, i ens creuem molt en esdeveniments, reunions...".

I sembla que aquests executius volen anar més de pressa a Catalunya: "Tenim una finestra d’oportunitat, però no serà eterna", explica Jaume Sanpera, que advoca per "passar de la mera investigació a l’encarnació industrial dels projectes".