Catalunya destinarà 150 milions a la indústria espacial fins al 2030

"L’estratègia Catalunya Espai 2030 és la resposta a aquest repte en el sector espacial, un sector d’alt valor afegit amb llocs de treball de qualitat i empreses molt productives amb solucions capaces de transformar diferents sectors que són estratègics en el context geopolític actual", explica el pròleg d’aquest full de ruta. El pla es posa en marxa amb una inversió inicial de 40 milions d’euros que se sumen als 7,5 milions ja pressupostats per desplegar les primeres actuacions l’any que ve.

Càlcul cautelós

En tot cas, el propòsit del Govern és que aquesta xifra vagi creixent any rere any fins arribar als 150 milions d’euros invertits en total de cara al 2030. L’objectiu és que aquesta quantitat mogui, al seu torn, una inversió privada de 300 milions d’euros. És un càlcul cautelós si es té en compte que les xifres internacionals amb què treballa el Govern indiquen que per cada euro públic destinat al sector espacial es mouen entre dos i cinc euros privats. "Hi ha una capacitat molt bèstia d’arrossegament i de mobilització d’inversió privada", expliquen fonts de la Generalitat.

No per res, segons les dades de la Comissió Europea recopilades en aquest informe, els Estats Units van destinar l’any passat 74.000 milions de dòlars (64.000 milions d’euros) d’inversió pública a aquesta indústria; la Xina, 14.200 milions de dòlars; el Japó, 4.700 milions; França, 3.500 milions, i Rússia, 3.400. Són les potències clarament líders, tot i que a escala europea destaquen també Alemanya i Itàlia, amb aproximadament 2.000 milions d’euros d’inversió pública destinats a aquest sector cada una.

Un dels eixos centrals del pla són vuit missions satel·litàries que s’haurien d’executar durant els pròxims cinc anys. Es tracta de llançaments de satèl·lits que perseguiran dues grans metes: una, obtenir més capacitat d’observació terrestre per poder respondre d’una manera més àgil a situacions de sequera, inundacions, incendis massius i d’altres situacions d’emergència; i l’altra, poder guanyar més amplitud de comunicació per arribar a zones remotes i poder reaccionar molt millor a circumstàncies com una apagada.

"Les missions van dirigides a capacitar el sector i obtenir dades, així com també a dotar Catalunya d’infraestructura en aquest camp", resumeix el Govern en un comunicat posterior a la presentació oficial de l’estratègia Espai 2030.

Des del Montsec

L’esdeveniment es va celebrar al parc astronòmic del Montsec, situat a Àger (la Noguera), un lloc emblemàtic on aviat s’inaugurarà la primera estació terrestre de control i recepció de dades satel·litàries de Catalunya.

La posada en escena volia ser tan eloqüent com el pla, ja que tant el sector públic com el privat saben que una declaració d’intencions d’aquest estil ajuda a posicionar un mercat. Per això van participar en l’acte des del conseller Sàmper i la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, fins al director de l’Agència Espacial Espanyola (AEE), Juan Carlos Cortés, i el director de Programes de Navegació de l’Agència Espacial Europea (ESA), Xavier Benedicto, passant per representants de la vintena d’entitats i empreses que han col·laborat en l’elaboració del pla. Són, per exemple, Airbus, GPAInnova, GMV, Indra, Telespazio, Sateliot, Open Cosmos i Pangea, entre d’altres.

Els consellers delegats de les dues primeres, Rafael Jordá i Adrià Argemí, i la consellera delegada de la filial GeoTech d’Airbus, Roser Roca, van protagonitzar, així mateix, una taula rodona sobre el sector. Mostra afegida, en definitiva, de la seva implicació.

La estratègia gira entorn de cinc línies d’actuació: connectar l’ecosistema català amb altres d’Europa, contribuir més directament als objectius nacionals i europeus de defensa i indústria aeroespacial, fer campanyes actives d’atracció de professionals, impulsar un nou model en què les empreses tinguin molt més protagonisme –perquè el sector espacial depèn molt de les missions públiques– i fer de Catalunya una marca global en aquest sector.

En aquest sentit, s’han plantejat sis actuacions, que hauran de vigilar dues comissions creades per a l’ocasió i que inclouen tant les missions satel·litàries d’observació i de comunicació, com també aquest fons de 150 milions d’euros.

A més d’això, la Generalitat s’ha proposat crear una Factoria de l’Espai (espai on les empreses puguin testar les seves solucions), una Vall de l’Espai (pol de fabricació de càrregues útils d’alt valor afegit) i impulsar un programa anomenat Catalunya Observa que concentri una grandíssima quantitat de dades per ajudar empreses a desenvolupar noves solucions.

Notícies relacionades

El Govern proposa apujar la quota dels autònoms entre 11 i 200 euros el 2026

Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt, premi Nobel d’economia 2025

Els objectius finals que s’han plantejat són augmentar el nombre d’empreses, incrementar el volum d’inversió en aquestes companyies, impulsar projectes col·laboratius amb universitats i centres d’investigació i acabar figurant entre els cinc hubs europeus de referència en els rànquings especialitzats, a més d’incrementar els professionals que es formen anualment a Catalunya en aquest sector i les persones que venen de fora per treballar aquí.

"Aquest 2025 marca l’inici d’una nova etapa per al sector espacial català, que actualment està en fase de maduració i consolidació", manifesta el document. "En un moment en què l’economia espacial global bat rècords en volums de negoci any rere any, és fonamental que Catalunya s’alineï amb les estratègies nacionals i europees en aquest àmbit i que concentri els esforços en la captació empresarial i industrial del sector per contribuir a la sobirania espacial europea", afegeix.