La lluita està en el percentatge

La composició de l’accionariat.

El Sabadell va decretar una apagada informativa sobre la composició del seu accionariat a l’inici de l’opa (més enllà de les participacions significatives que han de ser declarades davant la CNMV) per no donar pistes al BBVA. Fa uns dies, no obstant, va revelar unes dades al respecte que, bàsicament, han sigut donades per bones per l’entitat d’origen basc.

Segons aquesta informació, una mica més del 40% de les seves accions estan en mans d’inversors minoristes (dels quals un 80%, és a dir, el 33% del capital social, les tenen dipositades al mateix banc). Un 5% dels títols són del que denomina socis estratègics (bàsicament Zurich, amb qui té una aliança en el negoci de les assegurances que probablement s’acabaria trencant si finalment el BBVA guanya i que ja ha anunciat que no acudirà a l’opa amb el seu 4,947%).

Un 20% del capital és propietat dels fons d’inversió passius, que repliquen la composició de certs índexs borsaris i que, per aquest motiu, han de comprar les accions de totes les empreses que componen aquests índexs. I el 35% restant està en mans de fons de gestió activa, entre els quals inclou el de David Martínez, el financer mexicà i conseller del banc que s’ha desmarcat de la resta d’administradors i que ha anunciat que acudirà a l’opa amb el seu 3,86% del capital.

Els comptes del BBVA.

El BBVA ha afirmat públicament que calcula que podria quedar-se entre el 60% i el 70% d’acceptació. El seu conseller delegat, Onur Genç, va assegurar dimarts que està "molt satisfet" sobre les opcions d’èxit de la seva opa després d’haver estat interactuant amb tots" els tipus d’accionistes. El banquer turc, així, va afirmar que, després de parlar amb "cadascun dels inversors institucionals del Sabadell, tots o pràcticament tots li han comunicat que acceptaran l’opa. Això, sumat al suport ja anunciat de David Martínez, li brindaria entorn d’un 35% del capital social.

Sobre els fons passius, va recordar que acudeixen a les opa amb un percentatge de la seva participació similar al percentatge d’acceptació que preveuen que obtingui l’oferta, amb un cert "biaix positiu" a sobreponderar l’opció que creuen més probable. "Molts d’ells ens han dit que aniran amb el 50% o més", va afirmar. Aquests fons tenen el 20% del capital social del Sabadell, de manera que, si es compleix l’afirmació de Genç, el BBVA sumaria almenys un 10% més al 35% dels fons actius, és a dir, un 45%.

Quant als detallistes, va reconèixer que el seu banc només té informació dels accionistes del Sabadell que tenen dipositats els títols en el BBVA i que amb prou feines representen el 2% del capital social de l’entitat catalana. No obstant, va afirmar que, després del suport de David Martínez, s’està veient una "clara acceleració en l’acceptació" per part dels petits inversors, que ara poden acudir a les oficines del BBVA a afegir-se a l’oferta, tot i que no en siguin clients.

D’això s’infereix que el BBVA confia en els minoritaris per saltar de l’entorn del 45% d’acceptació que confia que li brindin els fons a aquest rang d’entre el 60% i el 70% que afirma esperar obtenir. "Cal preguntar-se: si tots els que es dediquen a això professionalment, tots els gestors financers professionals, accepten l’opa, ¿per què ho fan? Si fan els càlculs d’una manera professional, ¿no t’hauries de plantejar també per què ho fan? Crec que això quedarà molt clar", va afirmar Genç.

Els comptes del Sabadell.

A partir d’aquests elements, el Sabadell fa un compte totalment diferent. El seu conseller delegat, César González-Bueno, va afirmar dilluns que "acostar-se al 30% és extraordinàriament difícil". Així, va mantenir que els accionistes minoristes que acceptaran l’opa només representaran el "2%-3%" del capital social o poc més ("¿4%? No sé com"). Es va basar en el ritme d’acceptació que constata en el 33% del capital en mans de petits accionistes que tenen els seus títols dipositats en l’entitat: "És un degoteig".

Quant als fons passius, va afirmar que donen una probabilitat d’èxit a l’operació del 30%, amb la qual cosa l’acceptarien pel 6% del seu 20% del capital del Sabadell. Tot això, sumat al 3,86% de David Martínez, donaria lloc a un "12% i poc, aproximadament".

Pel que fa al 30% de les accions en mans de fons actius (excloent-ne el financer mexicà), el banquer va indicar que només "a la meitat li agradaria que sortís l’opa". D’aquest 15%, va afirmar que tenia "moltíssims dubtes" que hi acudeixin amb tot el capital, perquè podrien anar només amb una part per provocar una segona opa. En conclusió, el seu compte és que l’acceptació podria rondar el 25%, però no exclou que pugui sobrepassar per poc el 30%.

Els motius dels dos bancs.

Notícies relacionades

La Seguretat Social adverteix: si guanyes 300 euros al mes hauràs de donar-te d’alta com a autònom

Miguel Ángel Alcalá: "BBVA Spark Summit atrau capital i genera oportunitats a Catalunya"

La raó d’aquests comptes antagònics és que les dues entitats volen assentar un relat que porti els accionistes indecisos a pronunciar-se a favor seu. El BBVA afirma que la seva oferta és tan bona que farà que tots els inversors professionals la recolzin i nega que la segona opa que podria llançar (si es queda entre el 50% i el 30%) pugui ser més atractiva que la primera, com sosté el Sabadell. El seu propòsit és provocar un efecte arrossegament en els petits accionistes, que tot apunta que poden ser claus en el resultat final.

En sentit contrari, l’entitat catalana afirma que la primera opa no ha aconseguit convèncer tots els fons d’inversió accionistes i que, fins i tot els que volen acceptar la proposta del BBVA, saben que és "més intel·ligent" esperar la segona opa. El seu objectiu és sembrar dubtes en els detallistes amb l’esperança que el BBVA no arribi ni al 30% i, per tant, la segona opa no pugui tenir lloc.