El Govern central invertirà 13.600 milions fins al 2030 a reforçar la xarxa elèctrica

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic destinarà un terç de les inversions en la xarxa elèctrica a assegurar l’operació del sistema elèctric, segons es desprèn de la proposta de desenvolupament de la xarxa de transport d’energia elèctrica amb horitzó a l’any 2030, publicada ahir, que calcula unes inversions totals de 13.590 milions, davant els 8.203 milions de la planificació vigent (2021-2026).

En concret, l’Executiu espanyol destinarà 4.400 milions a actuacions dirigides a reduir les restriccions tècniques identificades, aquelles que afecten la seguretat i la qualitat del subministrament, així com també la incapacitat de la xarxa per moure l’electricitat des del punt de generació al de consum i que suposen un sobrecost per als consumidors.

Segons l’Executiu, aquestes limitacions es produiran, principalment, "per la impossibilitat d’integrar produïble renovable per assegurar el control de la tensió en condicions de seguretat", un factor que ha cobrat rellevància després de l’apagada del 28 d’abril, provocada per fallades en aquest control, segons el regulador europeu. Les dificultats en aquesta integració es produiran, sobretot, des de "zones amb excedent de generació a zones d’alt consum o cap a les interconnexions internacionals".

Focus en la demanda

"En cas que no es desenvolupi la xarxa de transport més enllà de la xarxa de partida, s’haurà de limitar la generació renovable a les zones excedentàries i substituir-la per generació convencional en altres zones", afirma el Govern en un dels sis documents que componen la planificació elèctrica. Això suposaria, afegeix, "un cost addicional per al sistema", així com una "minva en la integració de generació renovable i, per tant, un allunyament dels objectius establerts en el PNIEC (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima)".

Tot i que la xarxa d’alta tensió la gestiona Red Eléctrica, en règim de monopoli, és competència del Govern decidir quines actuacions es realitzen i en quins llocs. I les enumera en un document que denomina planificació elèctrica, que s’elabora per quinquennis a partir de les necessitats de cada autonomia. A diferència de les planificacions anteriors, centrades principalment en la integració d’energies renovables, la proposta per al pròxim lustre posa el focus en el desenvolupament d’infraestructures que permetin el consum.

El pla implica multiplicar per 14 la capacitat d’accés a la xarxa de transport per a nous consumidors, amb fins a 27,7 gigawatts (GW) davant els 2 GW de la planificació vigent. En aquest sentit, després de l’allau de propostes (5.000, davant les 1.200 de la planificació actual), l’Executiu ha prioritzat consums associats a la descarbonització de la indústria i ha donat resposta a "totes" les demandes de futurs corredors ferroviaris i de ports.

Protagonisme de la indústria

Entre les actuacions destaquen la connexió de la petroquímica de Tarragona i les dessalinitzadores de Tordera i Foix a Catalunya; l’entorn del port de la Corunya i la zona d’As Pontes, on s’ubica l’antiga central de carbó, a Galícia, i la incorporació d’infraestructures elèctriques a Río Caya, Don Álvaro i Arenales, a Extremadura, dirigides a projectes industrials, logístics, de fabricació de components i combustibles renovables.

A València, on es preveu un augment de la demanda del 52%, s’atén el pol industrial de Sagunt, els projectes d’hidrogen renovable a Castelló i el reforç de la zona de les Alqueries, per a l’evacuació d’energia renovable. A Castella-la Manxa es reforcen zones industrials a Puertollano, Romica, Noblejas, Ocaña, Manzanares i La Sagra, a banda de Brazatortas, on a més s’impulsa un desenvolupament industrial, previsiblement associat a l’hidrogen, que s’afegiria al bombatge.

Notícies relacionades

Del paper al digital: així serà el registre horari presentat pel Govern per al control laboral a Espanya

Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”

A Castella i Lleó, les actuacions se centraran a maximitzar l’aprofitament de la xarxa existent i es portarà a terme una anàlisi dels reforços necessaris a la zona de Miranda de Ebro, a la frontera amb el País Basc, ateses les necessitats de consum industrial en els dos casos. Al País Basc s’atenen els projectes estratègics d’hidrogen renovable, electrificació d’indústria siderúrgica i l’ampliació de fàbriques d’automoció.

A l’Aragó es recolzarà la fabricació de bateries i projectes d’hidrogen renovable, si bé la comunitat té com a principal aposta els centres de dades. A més, i com és habitual en les planificacions elèctriques, el Govern planteja necessitats més enllà de l’horitzó 2030, que en aquest cas afecten dues interconnexions addicionals amb França pel centre del Pirineu, el reforç del subministrament en zones en expansió com el sud-est i sud-oest de Madrid, i actuacions a Navarra, Còrdova, Badajoz i al Pirineu aragonès.