Javier Faus: "L’economia del segle XXI va de redistribuir la productivitat"

El president de Meridia Capital adverteix que el creixement es recolza en llocs de treball de baix valor afegit i reclama generar una prosperitat sostenible

Javier Faus: "L’economia del segle XXI va de redistribuir la productivitat"
3
Es llegeix en minuts
Sabina Feijóo Macedo
Sabina Feijóo Macedo

Redactora informació econòmica

ver +

El creixement econòmic a Catalunya i a Espanya avança, però ho fa amb un patró que, per Javier Faus, president de Meridia Capital i exvicepresident del FC Barcelona, resulta insostenible. "Estem creixent, sí. Però ho fem a base d’incorporar més persones en sectors de baixa productivitat. Això té un cost molt alt: consumir més territori, més recursos, i exigir a l’Estat més vivenda, més sanitat i més educació".

Faus, que va participar en les Jornades Empresarials de s’Agaró organitzades per EL PERIÓDICO, Diari de Girona, Activos i Prensa Ibérica, va defensar que la gran qüestió d’aquest segle no és només produir i redistribuir la riquesa generada per uns quants, sinó repartir la productivitat entre tots els territoris. "No n’hi ha prou que els rics creïn riquesa i després es comparteixi a través de l’acció social. Això és necessari, però insuficient. El que necessitem és redistribuir la productivitat. Totes les regions d’Espanya i totes les comarques catalanes han de tenir la seva dosi de productivitat per garantir dignitat i prosperitat compartida", va remarcar.

L’inversor va alertar que Catalunya pateix "una cultura reticent al canvi" i un excés de burocràcia que frena la innovació i la transformació. "Vivim en un país excessivament burocratitzat. La regulació és necessària, però ha de ser àgil. El contrari paralitza qualsevol intent de transformació. I la transformació és la clau per guanyar eficiència i competitivitat", va afegir. Un dels exemples que va utilitzar per il·lustrar aquest dèficit productiu va ser el de l’Empordà. Segons dades aportades per l’empresari, tant l’Alt com el Baix Empordà estan un 20% per sota de la mitjana catalana en PIB, que al seu torn se situa per sota de Madrid. "Si comparem, la Toscana té un PIB un 70% superior al de l’Empordà. I parlem de territoris amb un atractiu natural i cultural similar. Hi ha una reflexió molt seriosa per fer", va apuntar.

El president de Meridia va defensar que la funció principal de l’Administració pública hauria de ser generar les condicions necessàries perquè sorgeixin prosperitat i productivitat, i només després redistribuir-les. "Si no generem prosperitat abans, serà impossible repartir-la. I això exigeix unes polítiques orientades a atraure inversió, transformar sectors tradicionals i fomentar el turisme de més valor afegit. Menys volum i més qualitat: aquest ha de ser el rumb de Catalunya", va insistir.

Perquè un dels errors més repetits del model espanyol ha sigut confiar el creixement a l’augment de l’ocupació en sectors intensius en recursos i de baix valor afegit, com l’hostaleria o la construcció. Segons el seu parer, la paràlisi del maó des de la crisi del 2008 explica en part l’actual crisi habitacional, però la solució no passa per demonitzar els fons d’inversió: "Si demà desapareguessin tots els fons, el problema continuaria igual. El que falta és una indústria de la construcció més automatitzada, més eficient i capaç de respondre a la demanda actual".

Notícies relacionades

Superar l’immobilisme

En la seva intervenció, va reivindicar la necessitat d’impulsar un canvi cultural que superi l’immobilisme. "En aquest país, tot el que és transformar i millorar es veu d’entrada com una cosa negativa. Però si volem productivitat, hem d’acceptar la transformació". I en aquesta direcció, va defensar que Catalunya té un avantatge estratègic per orientar la seva economia cap a mercats d’alt valor, com Àsia o els Estats Units: "No necessitem més turistes, necessitem visitants que aportin productivitat i qualitat". Per Faus, la clau està a entendre que la productivitat no és un concepte abstracte, sinó la base sobre la qual es construeix la prosperitat i la cohesió social. "El segle XXI no va de repartir el que produeixen uns quants. Va de redistribuir la productivitat. I si no som capaços de fer-ho, seguirem atrapats en un model que consumeix recursos sense generar prosperitat duradora", va concloure.