La llei de teletreball compleix 5 anys amb tres milions d’espanyols connectats

La llei de treball a distància compleix aquesta setmana cinc anys i aquesta fórmula de flexibilitat està substancialment assentada entre més del 15% de la població treballadora, que segons les últimes dades de l’INE treballen de manera més o menys recurrent des de casa seva. Aquestes dades, cinc anys després de l’experiència massiva i primerenca per a la majoria que va suposar el confinament, dibuixen un efecte pèndol que s’està estabilitzant.

Passar-se de frenada

A l’abric de les primeres onades de la covid, alguns van vaticinar que l’oficina deixaria de ser l’espai central de les relacions laborals i això, un lustre després i d’acord amb els diferents estudis, no ha sigut així. "Algunes empreses van veure que s’havien passat de frenada. ¿Es pot funcionar 100% en remot? Sí, però et perds coses. Moments com iniciar un projecte, formar, cohesionar un equip, requereixen presencialitat", explica la portaveu d’Infojobs, Mónica Pérez.

En l’altre extrem, tampoc s’ha consumat el tothom de nou a l’oficina que van invocar recentment les grans tecnològiques, des de Google fins a X, passant per Amazon. "S’havia produït un cert fenomen bombolla del talent tech que ara s’ha punxat i aquest retorn total a l’oficina, que en la majoria dels casos no s’ha acabat consumant, va ser un missatge que es va sobredimensionar mediàticament i que es va fer servir cap als equips", admet Pérez.

¿Quants dies és habitual teletreballar? Segons dades de l’INE, la fórmula que més s’ha instaurat és la de connectar-se en remot dos dies a la setmana (24%), seguida de prop per entre un i un dia i mig a la setmana (22%), i la tercera fórmula més habitual (21% dels teletreballadors) és la d’exercir el 100% de la jornada en remot.

Aquesta modalitat està molt restringida a determinats perfils i professions, com els analistes de dades o enginyers en ciberseguretat, però s’ha consolidat com una pràctica molt habitual en aquests nínxols. "Hi ha sectors en què és indiscutible i si les empreses no l’ofereixen no troben gent", afirma el secretari d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Enrique Rodríguez. Segons un informe publicat aquest mes per Infojobs, el 60% dels professionals TIC teletreballen, enfront del 13% de la resta de sectors.

Un informe publicat el 2024 en la revista Nature va demostrar que les empreses que oferien teletreball aconseguien reduir dràsticament el nombre de dimissions entre les seves plantilles, en comparació amb altres corporacions similars del sector que no ho oferien. "La conciliació és un valor a l’alça a l’hora de ponderar acceptar una oferta laboral o una altra, els mil·lennistes han obert camí i els Z venen trepitjant fort en aquest sentit", afirma la líder d’equip de Randstad Professional Reyes Suárez.

Segons dades d’Infojobs, el treball a distància es concentra entre els més joves, però també entre els més veterans. I és molt més habitual entre els que habiten a grans ciutats que entre els que viuen a petits municipis o pobles. No en va, els temps de desplaçament (i el cost) a les grans urbs no són els de les ciutats dels 15 minuts. Segons un informe de la UGT, una persona pot estalviar fins a 1.000 euros a l’any per dia que teletreballi a la setmana. Si el teletreball no ha arribat a cotes superiors a aquest 15% que registra l’INE és per les reticències de certes empreses. La llei de teletreball que ara compleix cinc anys pot implicar assumir despeses addicionals per a les companyies. "Quan en una negociació parlem de teletreball tenim seriosos problemes per anar més enllà del mínim que marca la llei", explica el responsable de negociació col·lectiva de la UGT de Catalunya, Moisés Berruezo, que es refereix al fet que la norma només obliga a compensar despeses als treballadors que teletreballin el 30% o més de la seva jornada laboral, és a dir, més d’un dia a la setmana. La bretxa entre el nombre de persones que diuen teletreballar de manera regular (3,3 milions) i el d’assalariades cobertes per un conveni col·lectiu o acord que cobreix el teletreball (1,1 milions) s’explica, en part, perquè si no hi ha un pacte per escrit que regula aquesta modalitat no pot haver obligació empresarial de compensar despeses derivades, com l’electricitat, el wifi o un portàtil.

Evitar un greuge comparatiu entre treballadors també frena alguns sectors a adoptar el teletreball, segons assenyala Suárez, de Randstad. Per exemple, el personal d’una línia de muntatge industrial, per la naturalesa de l’activitat, no pot teletreballar i això frena les companyies a concedir molts dies al personal d’oficines.

Notícies relacionades

CaixaBank llança amb vuit bancs europeus una criptomoneda

Gairebé el 30% dels jubilats tornaria a treballar per ampliar ingressos

Un altre motiu que explica aquesta extensió limitada és la voluntat de control de la productivitat dels empleats, que es complica quan es treballa a distància. Hi ha companyies que contracten detectius privats per seguir els treballadors en la seva jornada en remot i verificar si són al seu domicili exercint o es dediquen a altres menesters. "Creu el lladre que tots són de la seva condició", ironitza Rodríguez, de CCOO. En ocasions, aquests seguiments han servit per justificar acomiadaments.

"El teletreball ha arribat per quedar-se, però empreses i treballadors ho han d’enfocar amb una mentalitat oberta, i amb una fórmula pràctica que s’haurà de revisar i ajustar cada cert temps i en funció de les necessitats de les dues parts. Ho han de veure com un win-win", afirma Pérez.