El tàper va matar el menú

El tancament d’oficines bancàries, la inflació, el turisme, el teletreball i els hàbits alimentaris converteixen el consumidor del menú diari en una espècie en extinció. ¡El tàper ha vençut a tot arreu menys als polígons industrials, on els restaurants amb menús abundants i econòmics resisteixen contra vent i marea!

Els establiments amb menú per fer front a la caiguda de clients ofereixen ara mig menú que, tot i que no deixi gaire marge, és l’ham per captar clients que prenguin vi o plats extres per rascar uns eurets de facturació.

Hostaleria d’Espanya assenyala que el preu del menú ha pujat un 6,3% en un any, per sobre de l’increment de salaris, que ha sigut d’un 3,8%. Ni els sous ni el preu del menú són el mateix a tot Espanya.

A banda del preu, entre Barcelona i altres ciutats, la gran diferència és la tapa que els establiments de la resta del país solen oferir i que als catalans tant impressiona i comenten quan surten de casa.

Els hotelers reconeixen que un 70% dels restaurants han hagut d’apujar el preu del menú durant l’últim any, però es defensen al·legant que l’increment de costos salarials, l’augment del lloguer, la llum o els impostos es mengen tot el marge.

Notícies relacionades

La Generalitat signarà crèdits després de 14 anys depenent del FLA

Noruega fa les Espanyes

A Barcelona, els bons locals de menú al centre a un preu assequible van buscats. L’Ajuntament no sempre ho ha posat fàcil als hotelers. A Madrid, l’ayusisme ha fet de la defensa dels hotelers una marca amb facilitats horàries i menys impostos. A totes dues ciutats els traspassos són a l’ordre del dia, la qual cosa demostra que el negoci no rendeix com abans i la concentració creixent en cadenes fa que els negocis d’hostaleria familiar desapareguin, tant que fins i tot els xinesos que fa uns anys semblava que s’havien de quedar tots els locals ara estan de retirada.

I és que quan la competència és per un euro al dia no hi ha gaire a guanyar, però des de la perspectiva del client un euro diari al final de l’any no és poca cosa.