Catalunya s’assegura connexió elèctrica per descarbonitzar la petroquímica

Catalunya s’assegura la connexió elèctrica per descarbonitzar el polígon petroquímic de Tarragona, així com per a les noves dessalinitzadores del Tordera i el Foix, a més del projecte per a la construcció d’una altra infraestructura a la meitat nord de la Costa Brava, la ubicació del qual encara s’ha de determinar. Així ho va confirmar ahir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, després de reunir-se amb el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, i representants de l’operador de transport (Red Eléctrica) en el marc de la planificació elèctrica 2025-2030.

La trobada, que va tenir lloc a la seu de la Secretaria d’Estat, va servir per concretar quina part de l’augment de la capacitat de la xarxa elèctrica d’alta tensió correspon a Catalunya. La vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, va anunciar la setmana passada una inversió de 13.590 milions d’euros fins al 2030 per a xarxes d’alta tensió.

En el cas de Catalunya, l’increment en la inversió, va dir Paneque, "és important, tot i que les quantitats concretes de quilòmetres de noves línies, d’inversió i de punts de connexió es concretaran quan el document definitiu sigui públic." Però la proposta del Govern central "atén el creixement industrial, residencial i de projectes vinculats a la transició hídrica i projectes de descarbonització", va afegir.

Les Tres Xemeneies

Entre les actuacions seleccionades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per desplegar noves xarxes elèctriques a la regió, Paneque va enumerar el cas de les dessalinitzadores i la petroquímica de Tarragona, però també el projecte del hub audiovisual a les Tres Xemeneies o el reforç a les infraestructures de mobilitat, com el ferrocarril o els ports.

No obstant això, la consellera va reconèixer que hi ha alguns projectes que no han sigut recollits, com el de construir més de 4.000 habitatges a Lleida, el polígon industrial de Montblanc o la central hidroelèctrica reversible que es planteja construir a l’embassament de la Baells, al Berguedà. Però hi ha hagut una "bona recepció" per incloure’ls més endavant, sobretot aquells que fan referència als plans urbanístics, segons la consellera.

"El que avui es presenta és un primer document que seguirà un període d’al·legacions per incorporar millores. I hem tingut molt bona acollida per part del Ministeri a l’hora d’atendre algunes de les nostres peticions", va explicar.

En un termini d’uns 15 dies i després d’aquesta primera ronda de contactes autonòmics (Groizard es va reunir ahir amb el conseller de Castella-la Manxa i dimarts ho va fer amb el del País Basc), el Govern central sotmetrà a consulta pública la proposta de planificació amb les xifres d’inversió i els projectes seleccionats a cada regió per a, així, rebre les al·legacions de tots els actors interessats. Una vegada recollides aquestes contribucions, s’analitzarà la viabilitat física, tècnica i ambiental de les propostes presentades i es realitzarà un nou document que es presentarà al Congrés abans de la seva aprovació definitiva per part del Consell de Ministres.

Posada al dia

A més de les necessitats de demanda, la nova planificació elèctrica també donarà resposta als objectius renovables de la comunitat per "posar al dia Catalunya" després de l’històric retard de la comunitat. "Catalunya podrà fer un salt per posar-se al dia en energies verdes, cosa en què, a més, estem treballant al Parlament, amb idea d’agilitzar la tramitació d’aquests parcs de renovables a Catalunya", va explicar la consellera.

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat) preveu per a l’any 2030 instal·lar 12.000 megawatts (MW) de potència renovable a la regió, dels quals 5.000 MW seran eòlics i 7.000 MW fotovoltaics.

Notícies relacionades

La joiera que va canviar de professió i ja té 19 centres psicològics

Les elèctriques confien rebre més per les xarxes

A finals del 2024, la potència renovable instal·lada a Catalunya era de 5.017 MW, cosa que suposa un 39,2% del total de la potència elèctrica instal·lada al territori, i es distribueix en hidroelèctrica (1.821,1 MW), eòlica (1.405,9 MW) i fotovoltaica (1.663,6 MW), segons dades de Red Eléctrica.

"Catalunya és una de les comunitats autònomes ara mateix amb menor generació de renovables i és un tema que em consta que la Generalitat està treballant. Aquesta planificació permet connectar noves renovables, emmagatzematge, bateries o nous bombatges", va afegir el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard.