El BCE mantindrà els tipus al 2% amb els bons de França al focus

Amb l'economia donant mostres de resiliència, el focus dels riscos se centra en la geopolítica després de l'atac de Rússia a Polònia i la inestabilitat a França després de la dimissió del seu primer ministre François Bayrou. El president Emmanuel Macron va designar aquest dimarts Sébastien Lecornu com a nou primer ministre, el seu cinquè nomenament en menys de dos anys. Els mercats van reaccionar amb fortes vendes del deute francès i la prima de risc va arribar a superar la d'Itàlia, alguna cosa que no passava des del 2003.

Bayrou va presentar la seva dimissió el dimarts després de perdre de forma estrepitosa la moció de confiança que ell mateix havia convocat per intentar validar el seu diagnòstic sobre les finances públiques i el projecte de pressupostos per al 2026, amb una retallada del dèficit de prop de 44.000 milions d'euros. El dèficit de l'economia gal·la arriba al 5,7% i el seu deute públic sobre PIB és del 118% (3,5 bilions d'euros), la qual cosa preocupa els mercats i el propi BCE.

Davant aquest escenari, l'organisme amb seu a Frankfurt adoptarà un to prudent, sense oferir pistes clares sobre la seva futura política monetària. Malgrat que els mercats descompten que els tipus romandran estables durant un temps prolongat, no es descarta una última retallada de caràcter preventiu a finals d'any o en els primers mesos del 2026 si la inflació es situés de forma persistent per sota del 2%.

"Amb la inflació a l'objectiu i el creixement prop de la seva tendència, no hi ha motius per ajustar la política en aquest moment", subratlla Konstantin Veit, gestor de carteres de Pimco. En la mateixa línia, Martin Wolburg, economista sènior a Generali AM, apunta que "el procés de desinflació continua" i que la inflació general podria estabilitzar-se fins i tot per sota del 2%.

Els economistes del BCE preveuen un creixement moderat de la zona euro —del 0,9% el 2025, 1,1% el 2026 i 1,3% el 2027— acompanyat d'una inflació controlada entorn de l'objectiu. Tot i que el dinamisme continua sent limitat, alguns analistes esperen un repunt en l'últim tram de l'any gràcies als estímuls pressupostaris d'Alemanya, la recuperació parcial del sector manufacturer i l'impacte acumulat dels anteriors retallaments de tipus.

Un BCE entre la prudència i la vigilància

Tot i que l'euro va arribar a apreciar-se fins als 1,18 dòlars aquesta setmana, posteriorment va retrocedir a 1,17, en paral·lel amb les expectatives que la Reserva Federal d'Estats Units emprengui diversos retallaments de tipus el 2026. Una divergència de polítiques podria pressionar a l'alça la divisa europea i, amb això, moderar encara més la inflació.

Notícies relacionades

Llàtzer Puigpelat, CRO de Vivara: “El focus s’hauria de posar més en com recuperem l’oferta d’habitatges de lloguer que no pas en intervenir únicament el preu”

De Catalunya al món

La francesa Lagarde arriba a la cita d'aquest dimarts amb un discurs en el qual buscarà calmar els mercats i reafirmar que disposa d'eines per intervenir en cas que els diferencials de deute en països com França es disparin. Amb Alemanya en un segon pla, el BCE ha de desactivar les incerteses a la segona economia de més pes entre els països de l'euro.

La reunió de setembre deixarà un missatge clar: els tipus d'interès continuaran en nivells neutrals durant un període prolongat, mentre el BCE vigila de prop tant l'evolució de la inflació com les tensions polítiques i fiscals a Europa.