Les incògnites revelades

L’esperat fullet del BBVA per recolzar la seva opa hostil sobre el Banc Sabadell es va publicar ahir i va aclarir alguns dels principals dubtes que existien amb una operació que ha propiciat un xoc frontal entre les dues entitats. El document, aprovat per la CNMV, consta de 24 pàgines i manté en l’essencial el que ja se sabia. Aquests són alguns dels punts més rellevants.

¿Quines sinergies tindrà l’operació?

Els fonamentals econòmics de tota fusió són l’estalvi de costos que obté l’entitat compradora amb la supressió de llocs de treball i departaments que s’encavalquen. Fins ara, la discrepància entre el BBVA i el Sabadell en aquest apartat era absoluta, i el fullet fet públic aclareix en part aquest aspecte. El BBVA eleva a 900 milions els estalvis o sinergies que obtindrà, quan anteriorment havia parlat de 850 milions. No obstant, admet que no podrà beneficiar-se de la majoria d’aquests estalvis, que són els que donen sentit a l’opa, fins al 2029. Aquest retard té a veure amb la imposició excepcional imposada pel Govern, que està en contra de l’operació des del primer dia, que prohibeix una fusió fins transcorreguts tres anys després de l’opa, ampliables a cinc, en cas que prosperés.

El document planteja sinergies de costos de 175 milions el 2027 a les quals s’afegirien 60 milions de sinergies de finançament el 2028. La major part de l’estalvi arribaria després de la fusió, el 2029, sempre que no s’ajornés durant dos anys més, i llavors sí que els xifra en 900 milions. La major part d’aquesta xifra correspon a estalvis generals i administratius (510 milions), mentre que 325 milions més s’obtindrien amb l’estalvi de costos en personal. El fullet apunta que els costos totals de reestructuració serien de 1.450 milions d’euros.

¿Millora l’oferta, el BBVA?

No encara. El fullet de la CNMV planteja l’oferta que ja es coneixia, que és la que van plantejar el maig del 2024 amb els ajustos en efectiu per compensar els dividends que s’han anat pagant. No obstant, el mercat dona per fet que el BBVA haurà de millorar l’oferta, ja que la millor evolució del Sabadell respecte al banc d’origen biscaí en els últims 16 mesos ha provocat que la prima (la diferència de valor) en l’intercanvi d’accions proposat sigui negativa. Si un accionista del Sabadell acceptés avui l’oferta del BBVA, el valor objectiu de la seva inversió cauria un 9%.

¿Quan podran votar els accionistes? Els accionistes del Sabadell podran començar a votar el 8 de setembre, en un procés que s’allargarà fins al 7 d’octubre.

Abans del 18 de setembre, el consell d’administració del Banc Sabadell donarà la seva opinió sobre l’opa. En qualsevol cas, s’espera que s’hi posicioni en contra, ja que l’oferta continua sent la mateixa que el maig de 2024, quan ja la va rebutjar de manera contundent. El 14 d’octubre es farà públic el resultat, i convé recordar que, si un accionista no vota, beneficia el Sabadell, ja que es considera que no vol participar de l’oferta que planteja el BBVA.

Notícies relacionades

Adrián Díaz, empresari espanyol a la Xina: «A les fàbriques xineses es descansa un dia al mes i ningú ho qüestiona»

Multa de 5.000 euros per spam telefònic: Espanya estrena sancions dures contra les trucades no desitjades

L’argumentari del BBVA.

L’oferta del BBVA detalla quins són els beneficis que comporta l’operació. Una de les claus que destaca és que una entitat més gran (amb el Sabadell, el banc d’origen biscaí creixeria un 20%, s’acostaria al bilió d’euros en actius i seria un dels 10 més grans d’Europa) podria aplicar més economies d’escala a inversions com per exemple les tecnològiques. El fullet detalla que les dues entitats tenen negocis "molt complementaris". El BBVA té una quota de mercat del 14,8% en banca de particulars i del 12% en l’àmbit de les pimes, mentre que el Banc Sabadell té un 12,9% de quota en banca d’empreses i un 6,5% en detallistes.