La unió CaixaBank-Bankia compleix 5 anys com un negoci gairebé perfecte

A les deu tocades de la nit del 3 de setembre del 2020 es publicava l’exclusiva: CaixaBank i Bankia ultimaven una fusió. Era una megaoperació bancària de dimensions desconegudes fins llavors. L’entitat resultant seria la líder absoluta en banca minorista, amb 19 milions de clients, 6.000 oficines i 664.000 milions d’euros en actius.

L’operació, que va culminar el març del 2021, l’havia cuinat amb la seva habitual discreció Isidre Fainé, president de La Caixa, durant aquell difícil any de pandèmia i confinament. Les dificultats del moviment eren òbvies: el principal accionista de Bankia era l’Estat, a través del Frob, i la digestió d’una operació d’aquesta magnitud comportaria una gran retallada d’empleats; a més, obria la porta a xocs entre directius de les dues entitats, com passa en totes les operacions d’integració. Quan es compleixen cinc anys des que la macrofusió bancària va ser pública, repassem alguns dels seus principals elements.

Resultats disparats.

L’economia espanyola, com la del conjunt del planeta, s’abocava el 2020 a l’abisme del pànic per la covid. El sector financer creix i decreix amb el conjunt de l’economia i des d’aquest punt de vista, l’adquisició de Bankia va arribar a CaixaBank en un moment complicat.

Un repàs dels resultats anuals de les dues entitats ho explica de manera contundent: el 2019, abans de la pandèmia, entre tots dos van guanyar 2.246 milions d’euros. El 2020, amb l’economia espanyola vivint la més gran debacle des dels temps de la postguerra, el benefici conjunt va caure fins als 1.611 milions (una caiguda del 28%). El 2021, i aprofitant el rebot econòmic, el nou CaixaBank, ja amb Bankia al seu perímetre, va tenir un benefici recurrent de 2.359 milions.

No obstant, més enllà de sinergies i dels set milions de clients que havia aportat Bankia a la nova entitat, el veritable salt de resultats va arribar a partir del 2022 amb la invasió russa d’Ucraïna, que va propiciar que es disparés la inflació a tot Europa i va forçar el Banc Central Europeu a liquidar abruptament la seva política de tipus baixos. Els anys 2023 i 2024 han sigut de rècord històric de beneficis per a la banca espanyola i CaixaBank es va anotar l’any passat uns guanys de 5.787 milions (2,5 vegades els guanys conjunts que van tenir l’entitat catalana i Bankia el 2019).

En la comparació amb altres entitats, la nova CaixaBank surt ben parada: ha millorat resultats en aquest temps més que el Banco Santander (que va millorar 1,9 vegades els seus resultats del 2019) i que el Banc Sabadell (que va aconseguir el 2024 multiplicar per 2,3 els beneficis del 2019). Només el BBVA en va rendir més que l’entitat de l’estrella, ja que entre el 2019 i el 2024 va millorar beneficis en 2,8 vegades.

L’acció duplica el valor.

L’eufòria del sector financer en els últims anys a compte de l’encariment del diner dictat pel BCE s’ha reflectit també en el preu de l’acció del banc amb més clients d’Espanya. El 4 de setembre del 2020, CaixaBank cotitzava a 2,04 euros per acció en l’Ibex-35, mentre que Bankia ho feia a 1,64. El preu de l’acció de CaixaBank supera els 8,4 euros, cosa que suposa que el preu s’ha multiplicat per 2,3.

¿Com s’han comportat en la borsa la resta de grans bancs del selectiu espanyol, que viu ara mateix un moment d’eufòria rondant els 15.000 punts? Tots han vist pujar la seva acció molt més que CaixaBank. El Santander ha multiplicat el seu preu per 4,4; el BBVA, per 6,2, i el Sabadell, que estava al caire de l’abisme el setembre del 2020, ha multiplicat el seu preu per 9,1. És per això que el preu de l’acció és potser l’únic però d’aquella macrofusió.

"CaixaBank és el que els americans anomenen una gran granota en un llac petit, no vol aventures i té una gran quota de mercat a Espanya, amb bones rendibilitats", explica Xavier Brun, gestor de Trea AM i professor de la Barcelona School of Management.

La valoració en borsa de CaixaBank una vegada deglutida Bankia també s’ha disparat. El setembre del 2020 el valor conjunt dels dos bancs era d’uns 14.200 milions, quan avui el preu voreja els 60.000 milions, en el que suposa que ha multiplicat el seu valor més de quatre vegades.

L’estat, beneficiari.

Des que CaixaBank va adquirir Bankia amb un canvi d’accions de 0,6845 accions noves de CaixaBank per cada acció de Bankia la seva etapa en borsa ha deixat de ser una qüestió que afecta només els més de 500.000 accionistes de l’entitat catalana. CaixaBank va donar entrada al seu accionariat a l’Estat, que era a Bankia des que la va rescatar amb 22.000 milions el 2012.

Amb la compra de CaixaBank –i de nou, amb la millora del sector financer a l’escalf de les pujades de tipus–, l’Estat ha vist com la seva inversió es revaloritzava: el que a principis de setembre del 2020 eren 1.970 milions (el 61% dels 3.200 en què hi havia valorada la fusió d’antigues caixes d’estalvi) són avui 11.000 milions (el 18% de CaixaBank). Aquesta bona dinàmica troba ressò en els dividends. En solitari, Bankia va aportar a l’Estat dividends per valor de 1.182 milions entre el 2014 i el 2019, amb una mitjana de 197 milions a l’any. En l’època CaixaBank, els dividends cobrats per l’Estat dels beneficis de CaixaBank han sigut 1.697 milions, a raó de 339 milions per any.

Impacte en l'ocupació.

La lògica econòmica que acompanya les fusions empresarials es basa a sumar el negoci i els clients de les dues parts per atendre’ls amb una part menor dels treballadors. Per aquesta raó, no va ser cap sorpresa que CaixaBank anunciés l’abril del 2021 un ero per retallar la plantilla en 8.291 treballadors, que la negociació amb els sindicats va acabar deixant en 6.452 empleats (el 12% del total). Des de l’entitat recorden que l’esmentat número es va cobrir amb sortides voluntàries.

Aquest ero, conseqüència del solapament de càrrecs i oficines en una mateixa zona geogràfica, entra al podi de les grans retallades de plantilla de la història empresarial espanyola, només per darrere del de Telefónica el 1999 (10.800 treballadors) i el de Seat el 1993 (9.000 empleats). La fusió va suposar també el tancament de 1.534 oficines, el 27,6% del total.

L’etapa goirigolzarri.

La macrofusió CaixaBank-Bankia va ser trencadora en un aspecte: la part petita, Bankia, no només es va quedar la presidència del banc (amb José Ignacio Goirigolzarri desplaçant del seu despatx Jordi Gual), sinó que va col·locar tres consellers més en el consell de l’entitat. El poder executiu del banc quedava en mans de Gonzalo Gortázar, que mantenia el càrrec de conseller delegat de CaixaBank.

Notícies relacionades

Els bancs aprofiten l’Ibex 35 fins a l’agost

Un mirall imperfecte per a l’opa

Aquest moviment va suposar una fita, ja que la paraula fusió, en el món corporatiu, sol emmascarar una realitat molt més simple i crua en què hi ha una empresa compradora i una de comprada. Això sol comportar que a la cúpula de l’organització els directius del peix gran escombrin els del petit, fet que no es va donar en aquest cas.

L’era Goirigolzarri, no obstant, va acabar per sorpresa la tardor passada, després d’un mandat de poc més de tres anys. El banquer biscaí va anunciar la seva renúncia per motius personals. La caiguda de Goirigolzarri, substituït per un veterà de La Caixa com és Tomàs Muniesa, va tenir un segon terratrèmol el febrer d’aquest any, quan els tres últims consellers independents procedents de Bankia van sortir del consell. Va ser llavors quan es va donar per formalment conclosa una de les fusions més grans de la història empresarial d’Espanya.