Un mirall imperfecte per a l’opa
La fusió de CaixaBank i Bankia va ser clau en la manera com el BBVA va plantejar el seu envit al Banc Sabadell davant Competència. No obstant, el context és diferent i en la unió de fa cinc anys hi va haver acord des del principi entre els consells de les entitats implicades.

La fusió entre CaixaBank i Bankia ha planat durant els últims 16 mesos sobre l’opa del BBVA al Sabadell. Malgrat que el context és diferent i que en el primer cas hi va haver acord i entesa entre el consell de les dues entitats des del primer dia, la fusió ha sigut esmentada de manera recurrent tant pel banc d’origen biscaí com pel vallesà per explicar les seves respectives postures davant l’operació. Per estrany que sembli, els dos bancs es refereixen a aquesta mateixa fusió per reforçar el seu argumentari.
El BBVA aspira a convertir-se amb l’adquisició en una de les deu principals entitats d’Europa amb prop d’un bilió d’euros d’actius i insisteix que el Banc Central Europeu (BCE) promou les fusions bancàries per rellançar la rendibilitat i estabilitat del sistema financer, en una doctrina que ha reiterat després del trauma de la Gran Recessió el 2008. Per apuntalar la seva operació, s’ha referit una vegada i una altra a l’operació entre CaixaBank i Bankia, que va aconseguir el govern del PSOE i que mai va trobar problemes per part de cap organisme regulador. Tant és així que el BBVA va acudir a la transcendental cita amb Competència amb una estratègia molt basada en la resposta afirmativa que el regulador va donar el març de 2021 a l’entitat de l’estrella.
El Banc Sabadell, no obstant, ha capgirat l’argument. D’una banda, recorda que el que el BCE promou són fusions entre bancs de diferents països, i apunta que quan la fusió del 2020 es va plantejar hi havia cinc grans bancs a Espanya i per tant en quedarien quatre, mentre que ara només es mantenen quatre i per tant en quedarien tres, amb un lògic impacte més significatiu en la competència. I en segon lloc apunta que CaixaBank i Bankia no tenien una presència tan gran com la que tenen el BBVA i el Sabadell en l’àmbit de les pimes.
Respecte a la suposada necessitat que existeixin bancs més grans, el Sabadell s’ha atipat d’assenyalar que el banc més rendible d’Espanya és Bankinter, allunyat de les magnituds dels quatre més grans del Ibex-35.
Impacte en la plantilla
Notícies relacionadesHi ha altres motius pels quals el Sabadell s’ha aferrat a la fusió que es va fer efectiva el 2021. En aquell cas va comportar una retallada de plantilla del 12% dels treballadors que els dos bancs tenien a Espanya i si la dinàmica es manté, l’operació BBVA-Sabadell podria suposar la pèrdua de l’ocupació per a més de 5.000 treballadors, en el que és un dels arguments que el govern central ha esmentat per oposar-se a l’opa.
Hi ha un últim factor a tenir en compte de la fusió entre CaixaBank i Bankia, i és que el banc gran acaba imposant la seva llei pel que fa a alta direcció i seus, en detriment dels del banc petit. El Sabadell ha jugat aquesta carta per alertar de la pèrdua d’identitat que podria suposar aquesta operació en una comunitat, Catalunya, amb una secular falta de grans empreses.
- Festivitat local estesa El dia festiu ‘secret’ de mig Catalunya: més de 100 municipis fan festa aquest dilluns de setembre
- Telecomunicacions La xarxa de Yoigo s’apaga per sempre: què canvia per als clients
- Anàlisi Puigdemont podrà tornar en el primer trimestre del 2026 sense risc a ser detingut
- "Si accepto la plaça, passaré cinc hores diàries al tren"
- Igualada i Manresa seran punts de trobada d'una nova plataforma de cites ràpides en català per buscar l’amor de proximitat