El camp espanyol perd 550 milions d’euros a l’any per la crisi climàtica

"Està clar, i s’ha vist aquests dies amb els incendis del nord-oest d’Espanya, que el canvi climàtic ja el tenim aquí", remarca Javier Fatás, responsable de l’àrea de Medi Ambient en aquest sindicat. "I això ja va més enllà de les polítiques que es puguin fer en termes de població rural o d’ajudes a les produccions", afegeix Fatás. Es tracta de l’inici d’un compte enrere contra el qual agricultors i ramaders ja han començat a intervenir. D’entrada, són diverses les empreses del sector que han portat els seus cultius a terrenys més frescos, amb temperatures més moderades, anant cap a finques situades a altituds més elevades o cap a terres ubicades més al nord.

També s’ha avançat en el desenvolupament de noves varietats de cultius, més ben adaptades a l’entorn, com els treballs que porta a terme l’Institut de Recerca i Tecnològia Agroalimentàries (IRTA) a Catalunya, que ja ha presentat dues noves tipologies de pomes més resistents a les altes temperatures. Hi ha empreses que compten amb un centre d’investigació. És el cas de la cadena Ametller Origen, que al seu centre de Cabrera de Mar (Barcelona) estudia com aconseguir un bon rendiment de les produccions amb les noves condicions climàtiques. A les granges, d’altra banda, l’ús de la tecnologia s’ha generalitzat, no només per climatitzar les instal·lacions (i reduir així la despesa energètica), sinó també per dosificar l’aigua que beuen els animals o per poder assegurar el benestar animal en cas que arribi, per exemple, una tempesta.

Totes aquestes innovacions s’han accelerat, si és possible, en els últims temps, després que els científics hagin alertat que una pujada mitjana de temperatures d’1,5 ºC es traduiria en una baixada apreciable dels rendiments i de la qualitat de la producció. "Es podria arribar a perdre més d’un 10% de la superfície més apta per als vins de qualitat a tot Espanya i un 80% de la superfície de varietats d’olivera com l’hojiblanca o la mançanenca a Andalusia. També podrien arribar a baixar un 8% els rendiments del blat", alertava el responsable del departament de Riscos Agraris de COAG, Pablo Resco, a la presentació d’un dels estudis de què disposa l’organització agrària.

El pitjor escenari

Notícies relacionades

El BCE descarta un gran ajust dels tipus d’interès fins a finals del 2025

La borsa espanyola eleva els dividends fins a 29.234 milions entre gener i juliol

Amb un increment de 2 °C, va afegir Resco, podrien perillar les deveses d’alzina a la part occidental d’Andalusia o Extremadura, podria arribar a descendir més d’un 15% el rendiment de cereals com el blat en algunes regions, la superfície de vinya d’alta qualitat podria reduir-se en un 20%, i en el cas de l’oliverar, únicament la varietat picual podria mantenir els rendiments en secà a les zones interiors de cultiu.

En aquest mateix estudi, titulat Impactes del canvi climàtic sobre l’agricultura espanyola, s’estima que les pèrdues més grans aniran associades a l’increment de l’estrès hídric als cultius, a causa de l’augment de l’evapotranspiració, que es produirà per la pujada de les temperatures i el descens de les precipitacions. Els danys es podrien incrementar encara més per l’augment de la incidència de plagues i malalties, que en el cas del blat podria arribar a augmentar en un 60% les pèrdues actuals amb un increment de 2 °C.