"Guanyem per a tot l’any"
La naturalesa turística de la Costa Daurada determina les dinàmiques socials: molts joves de la zona comencen a treballar, a l’estiu, en restaurants, hotels, bars, gelateries, xiringuitos i discoteques. Això els permet, a l’hivern, pagar la universitat o el carnet de conduir.
Moltes botigues no obren en temporada baixa perquè no hi ha prou públic i no surt a compte

La Costa Daurada llueix i resplendeix a l’estiu com a destinació turística de primer ordre, en què Salou (Tarragonès) encapçala tots els rànquings i Cambrils (Baix Camp) és al podi. La gran quantitat de visitants que reben es compensa amb l’increment de l’oferta, majoritàriament amb negocis i llocs de treball de temporada que s’activen a la primavera, amb l’arribada del bon temps, i tanquen amb la marxa dels últims turistes a l’octubre.
La naturalesa turística determina també les dinàmiques socials d’aquesta zona, on els joves comencen a treballar en restaurants, hotels, bars, gelateries, xiringuitos i discoteques. "Nosaltres en vivim; en uns mesos guanyem els diners per a tot l’any", explica Eli Peris, del restaurant La Piazza, del Cap de Salou, la zona més turística del municipi. El negoci fa 40 anys que funciona i obre des de Setmana Santa fins al pont d’octubre. "Hi ha temporades bones i temporades dolentes: quan és bona hem de guardar-nos els diners; no els podem malversar perquè no saps mai com ens anirà a la següent", recomana. "A l’hivern no obrim perquè no treballaríem. No hi ha públic".
A la zona turística de Cambrils, la situació és molt similar: a l’estiu la població i les necessitats no tenen res a veure amb les de l’hivern. Amb la diferència que Cambrils atrau més visitants de segones residències, i Salou té un turisme més vacacional.
La resta de l’any
Rosa Martín, del restaurant A la Fresca, també obre en temporada alta i la resta de l’any, només els caps de setmana. I això passa no solament amb els negocis enfocats als visitants; també als de primera necessitat: Pilar Espinola, de la carnisseria La Noguera, en una urbanització residencial de Cambrils, també fa anys que ho detecta. Fa més de tres dècades que tots dos negocis són oberts.
Els tres negocis, de fet, tenen treballadors contractats durant els mateixos mesos d’obertura, cosa que assegura una gran ocupació en el sector. Segons dades de l’Ajuntament de Salou, prop del 80% de ciutadans i de famílies del municipi treballen directament o indirectament en el turisme, sigui de cara al públic, com a guies o en el sector de l’hostaleria o el transport. "A l’hivern cau molt l’activitat".
"En pocs mesos fem la feina de tot l’any. Això vol dir que hi ha dies que treballem fins a 15 hores o més; realment els mesos d’estiu són molt intensos, i el juliol i l’agost són el pitjor", assegura Espinola. Martín, en la mateixa línia, assegura que el negoci els dona "rendibilitat econòmica" però assegura que és perquè tanquen en temporada baixa: "A l’hivern cau molt l’activitat i no ens sortiria a compte obrir; hi ha unes despeses amb el negoci obert que no podríem ni tan sols cobrir". En el cas de la pizzeria de Salou, durant dos anys van arribar a obrir els caps de setmana de la resta de l’any: "Acabes perdent diners", assenyala Peris.
Aquí s’hi afegeix un altre problema, el de trobar personal que vulgui treballar a l’estiu. "El personal qualificat que surt de l’escola d’hostaleria se’n va a altres negocis a treballar tot l’any, però nosaltres volem fidelitzar el client i per això necessitem gent preparada; el millor seria ensenyar una persona des de zero i que es quedés força temps però no ho aconseguim", explica Peris.
Coneixement d’idiomes
I d’una visió a l’altra. A Salou, Cambrils, Vila-seca (el Tarragonès) i Mont-roig (el Baix Camp) és difícil trobar algú que no hagi passat una temporada rentant plats, recollint taules o venent tiquets. Els negocis oberts necessiten personal que treballi, també i en especial, els caps de setmana. N’hi ha que no requereixen una qualificació professional ni acadèmica especial, fet que els fa perfectes per als joves del mercat laboral que busquen la primera feina. Cambrers, assistents, recepcionistes i una infinitat de feines enfocades al visitant en què, això sí, es valora molt el coneixement d’idiomes.
Notícies relacionades"És normal que sigui així perquè els joves tenim més temps lliure, busquem la primera feina per guanyar diners i no podem oferir gaire experiència a canvi; el sector del turisme és un primer pas", assegura Laura Benítez, de 25 anys. Ella, de Salou de tota la vida, va treballar els estius, entre restaurants i gelateries, fins que va acabar la carrera i va poder buscar-se una feina estable del que ha estudiat.
"Tot depèn de l’objectiu; jo per exemple tinc clar que això em servirà per pagar-me les despeses de la universitat i el carnet de cotxe", assenyala Pau Guerrero, que acaba de fer 18 anys i l’han agafat de recepcionista en un conegut complex de lleure i esports del Cap de Salou. Treballarà fins al setembre, quan començarà la universitat. "Llavors deixaré la feina d’estiu i em centraré en els estudis, i potser l’any vinent faré el mateix", assegura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Tiren per terra tot el nostre esforç"
- Seguretat Social L’edat real de jubilació dels assalariats supera per primera vegada els 65 anys
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- CONGRÉS Els socis salven Sánchez de comparèixer
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- Científics desmenteixen el mite dels 10.000 passos al dia: aquest és el número real
- Obituari Adéu a Eusebio Poncela, l'actor al límit d''Arrebato' i 'La llei del desig'
- Els comptes del 2026 ERC i Comuns amenacen d’endarrerir la negociació dels pressupostos d’Illa
- ÒBIT Mor l’actor Eusebio Poncela als 79 anys
- Polèmica als EUA Els pares d’un adolescent que es va suïcidar després de parlar amb ChatGPT denuncien OpenAI i Sam Altman