David Plana, CEO de Camiral: "No es pot descartar la construcció d’un tercer camp per a la Ryder"

Des de l’any 2008, està al capdavant del ‘resort’ de golf situat a Caldes de Malavella (Girona), que acollirà la Copa Ryder el 2031, l’esdeveniment més important d’aquest esport que enfronta, cada dos anys, els millors jugadors europeus i dels Estats Units.

D’aquí uns anys, el nom de Camiral i de Girona tindran ressò entre els golfistes mundials

David Plana, CEO de Camiral: "No es pot descartar la construcció d’un tercer camp per a la Ryder"
5
Es llegeix en minuts
Oriol Puig Tomàs

La Copa Ryder és la competició golfística que atrau més públic. ¿Com s’ha aconseguit?

Abans que res cal dir que hem tingut la sort de tenir aquest camp. Avui és un resort, però que quan va néixer era només un camp de golf dissenyat per Ángel Gallardo i Neil Coles, que eren golfistes i gent que estima el golf. I que ja estava pensat per acollir la Copa Ryder que va ser a Valderrama, però que per qüestions de temps i pressupost es va escapar. També vam optar a la Ryder que es va fer a Roma el 2023. Vam fer una candidatura molt bona, però no va poder ser. Tanmateix, abans de la Covid, Guy Kinnings, avui CEO de l’European Tour Group i de la Copa Ryder, va venir i ens va dir que la nostra candidatura era espectacular i que volien que aquí es jugués una Ryder sempre que es donessin una sèrie de condicionants. En els últims anys hem estat treballant molt i no ha sigut gens fàcil. Calia posar d’acord moltes parts –Govern central, Generalitat, diputacions, Ajuntaments, federacions...– que s’han desalineat moltes vegades abans de trobar-nos.

¿Qui lidera el projecte?

L’organització de la Copa Ryder vol un país, una ciutat i un lloc on fer-ho. El procés inicialment el lidera la federació, perquè ja hi va haver una candidatura anterior. Que vingui a Catalunya, a Caldes, és un gran èxit tenint en compte que avui el golf on més creixement té a Espanya és a Andalusia i Madrid.

En el món del golf hi havia bastant consens que el millor lloc per fer-la era aquí.

El nostre punt fort, a més de tenir un gran camp, és que acumulem una experiència organitzativa que d’altres no tenen: hem acollit tres Open d’Espanya, altres proves del DP World Tour i durant molts anys la fase final de qualificació per optar a entrar en el circuit europeu s’ha fet aquí. Quan et diuen que no a una Ryder, com va passar el 2015, és un procés que deixa marca. Els anys 2016 i 2017 van ser complicats per a nosaltres, no vam fer esdeveniments internacionals. Però des de l’European Tour Group i de la Copa Ryder ens van animar. Volien que es fes aquí, sempre que hi hagués una sèrie de condicionants.

¿Quin és el paper que juga en tot això el propietari de Camiral, Denis O’Brien?

Si no tens una persona com Dennis O’Brien hauria sigut molt complicat. És algú que accepta els reptes. Recordo que, en un consell d’administració, ell va apuntar al fet que ja s’havien acollit tres Open d’Espanya i va preguntar què més es podia fer. Algú va dir que la Copa Ryder, però va ser de broma. Però ell va assumir aquest projecte. I això és una inversió a molt llarg termini. Nosaltres no som organitzadors, només cedim les instal·lacions, hotels inclosos. ¿Com ho recuperem? Ens posa en un mapa mundial de camps que han acollit la Copa Ryder, on els preus i la tipologia de client que ve ens aportaran ingressos en el futur.

A Valderrama (Sotogrande, Cadis) encara té repercussió la Ryder que es va fer el 1997.

I això que són un camp privat, però tots els camps del seu entorn ho noten. Tots els aficionats al golf saben que l’última Ryder es va fer a Roma. Aquestes coses no passen en altres esports i suposa un reconeixement de marca brutal.

Fa uns dies, el president de la Federació Espanyola de Golf, Juan Guerrero-Burgos, assegurava en un pòdcast que d’aquí al 2031 hi havia prou temps per construir un tercer camp de golf. ¿És un projecte sobre la taula?

En la vida res es pot descartar. Nosaltres tenim els terrenys, crec que en el Pla territorial hi ha encaix, tenim aigua regenerada per regar. No ho descartem, però entenc que les administracions públiques hi tenen molt a dir. Ara comença la carrera. Sense el tercer camp, les instal·lacions actuals patiran una mica per acollir la Copa Ryder, però hem d’analitzar totes les possibilitats. Seria ideal dissenyar un camp des de zero, que permetria acollir més espectadors i seria millor per temes de seguretat. Si no el tenim, ens adaptarem, però potser no caben tants espectadors com a Roma o París. Tindrem una competició brutal i si plantegem un esdeveniment amb restriccions, pot semblar una contradicció. Aquí hi ha molts actors en joc. Hi ha la Copa Ryder, que farà unes recomanacions i proposarà alternatives de mínims; també hi ha les administracions, que han sigut inversors i partners d’aquesta aventura. Elles ens han dit que ha de ser sostenible i amb impacte social, i per això s’han fet coses que no s’han fet en altres llocs.

Parlant d’inversió pública. Hi ha qui critica les aportacions de les administracions al projecte, prenent com a referència el fracàs que va suposar la Copa Amèrica a Barcelona.

La Copa Amèrica té una setmana de repercussió. Avui no hi ha gent que vingui a Barcelona per navegar en el camp de regates on es va celebrar la competició. Aquí, la competició serà també de pocs dies, però la repercussió serà molt elevada. Ho serà abans amb proves d’alt nivell, perquè segur que en les tres competicions del DP World Tour que es faran abans de la Ryder vindran alguns dels millors jugadors del món. Però la repercussió serà important a llarg termini perquè portarà molta gent a Girona. La Ryder és una oportunitat que, ben aprofitada, d’aquí a 30 o 40 anys el nom de Camiral i de Girona per als golfistes del món tindrà ressò.

Notícies relacionades

Des dels grups ecologistes i d’alguns partits polítics també s’ha criticat molt l’aposta per la Ryder, amb crítiques al golf pel seu model mediambiental. ¿Què els respon?

Som una empresa que ocupa 500 persones, que funciona íntegrament amb aigua reciclada del mateix complex i d’una part de la del municipi de Caldes. Una cosa és el prejudici que pot generar a determinats col·lectius el tipus de gent que juga a golf, però no hi hauria d’haver crítiques a la gestió mediambiental. El camp és un espai natural preservat.