El ‘boom’ hoteler porta Salou a desestacionalitzar el turisme

En l’horitzó apareix la idea de trencar amb el tradicional període i allargar l’època des dels extrems: l’Ajuntament de Salou i el sector hoteler han detectat que no pot créixer en altura però sí en amplada. "Ara les polítiques han d’anar en la direcció de desestacionalitzar la temporada, prolongar els vols de l’aeroport i impulsar la creació de producte per atraure la gent en temporada baixa; això ens permetria tenir els hotels oberts més temps", assenyala Albert Savé, president de l’Associació Hotelera Costa Daurada i Terres de l’Ebre.

Les dades no deixen lloc a cap mena de dubtes sobre el pes de Salou dins de l’univers turístic català. El 2024, el municipi va recaptar 5,6 milions d’euros a través de la taxa turística, més de 38 milions prenent com a referència les xifres des de l’any 2012. És la segona ciutat catalana que més recapta, després de Barcelona, tot i que altres municipis de la Costa Daurada com Cambrils (Baix Camp) i Vila-seca (Tarragonès) también es colen en el top 6 de la llista.

De fet, el debat d’aquest impost aflora sovint en una destinació turística com la ciutat del Tarragonès: aquest febrer, quan el Govern va anunciar l’increment de la taxa turística arran d’un pacte amb els Comuns, l’alcalde salouenc, Pere Granados, va aprofitar per reclamar que la recaptació fos destinada als mateixos municipis. "El turista ha de ser responsable, però també solidari amb el destí; ha de contribuir a finançar la despesa que generen els serveis que se li presten quan ens visita", ha afirmat sempre Granados.

Salou també destaca per la seva oferta hotelera. Segons la patronal Exceltur, el municipi compta amb 74.659 places hoteleres i se situa novament com la segona del rànquing català, només superada per la totpoderosa Barcelona. Això, en una ciutat de poc més de 30.400 habitants, significa una mitjana de 2,5 places hoteleres per veí. La tercera ciutat catalana amb més oferta hotelera és Lloret de Mar (Selva), amb més de 53.000 places. Segons dades de l’Ajuntament de Salou, quatre de cada cinc salouencs es dediquen de manera directa o indirecta al turisme. "Això demostra la dependència del sector que tenim i per què el turisme està tan ben vist", assenyala Berta Cabré, membre de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT).

Deixant els apartaments turístics al marge, més del 90% de les places turístiques amb que compta Salou són hotels, mentre que la resta són d’un únic càmping, uns dels més ben valorats d’Europa. Per a Cabré, Salou està "en el seu millor moment" pel que fa a hostaleria, amb un sector que s’ha recuperat després de la pandèmia i que ofereix "una altura experiencial de molta qualitat" que la diferencia del seu entorn i que ha tornat l’opció preferida d’"un tipus de turista expert que busca un destí sofisticat". La FEHT engloba agrupacions com l’associació hotelera que presideix Savé, que té dos hotels a Salou i coneix el mercat i l’oferta: "Salou ja és una destinació madura i consolidada, a partir d’aquí el creixement ha de ser molt selectiu perquè la temporada alta ja voreja el complet".

Model familiar

El model de Salou, segons explica el mateix alcalde Granados, és el de la platja i la família. "A diferència de Barcelona, que té un model de turisme de ciutat, Salou ha crescut amb el turisme i ja forma part del nostre ADN". Això demostra, segons Granados, que els problemes derivats de la massificació i la tensió pel turisme, que es veuen en altres ciutats, no hi siguin presents a Salou.

Tanmateix, i després de diversos anys de creixement desmesurat de l’oferta hotelera i turística de Salou, des de la dècada dels 60 fins a ben entrat el segle XX, el municipi va començar a veure les orelles del llop, en què el llop és la temporada estiuenca i les orelles, el límic al creixement. Des de fa anys, l’alcalde Granados i agents del sector parlen de la desestacionalització de la temporada, és a dir, començar a oferir durant tot l’any i no concentrar-ho tot a l’estiu. Això comporta canvis d’organització, de previsió i de capacitat, però en el cas de Salou, també de projecció i de model, ja que aquest és l’origen de l’estacionalitat: "El turisme de Salou no és estacional pel clima sinó pel model familiar; les famílies marxen de casa quan els infants tenen vacances escolars, i això sempre és a l’estiu", assenyala Granados.

El pas més recent que s’ha fet és en la línia d’obrir tot l’any, des d’hotels i càmpings a restaurants i serveis. Des de fa uns anys, la temporada alta del municipi comença abans de la Setmana Santa i s’allarga més enllà del mes de setembre, i l’objectiu és ampliar-la des de març a novembre. I per trobar un altre canvi cal mirar a l’aeroport de la regió, el de Reus: "Sense mobilitat no hi ha turisme, així que estem treballant perquè la temporada de vols internacionals des de Reus comenci abans i acabi més tard." És a dir, Salou ha crescut tant a l’estiu que ja no pot fer-ho més, i per això es fixa en altres temporades de l’any.

Vols fora de temporada

"Els vols fora de temporada ens permetrien poder obrir més mesos. Aquest és un gran esforç, però és l’objectiu que necessitem perquè no podem créixer més en temporada alta", assegura Savé. Cabré, per la seva banda, també aplaudeix les polítiques del municipi tarragoní: "Hem d’oferir una experiència diferenciada i generar atractiu per tal de captar l’atenció del visitant; els resultats ja s’estan veient a poc a poc".

Notícies relacionades

L’IBI hoteler supera el milió d’euros a l’any en 11 municipis

Una molèstia imprescindible

Altres elements, com l’impuls als esdeveniments esportius fora de temporada, tant de salut com de competició, o la reivindicació de la història i la cultura del municipi –aquest any, Salou és capital de la cultura catalana– també són passos per aconseguir activitats i visites tot l’any. "El sol i la platja són molt atractius, però no són suficients, treballem per demostrar que la platja es pot disfrutar els 365 dies de l’any perquè també és una font de natura i de salut", explica l’alcalde. I, per descomptat, la proximitat de Salou amb PortAventura, que obre diversos mesos a l’any, fora de temporada, i amb Tarragona, Reus, les muntanyes de Prades i el Priorat i el delta de l’Ebre són al·licients que impulsen el municipi com a epicentre d’un entorn atractiu per als turistes.

Una altra diferència que enalteix Salou com una de les millors destinacions turístiques d’Europa és la modernització del parc hoteler. Amb edificis construïts en aquest incipient Salou turístic dels anys 60 es fan obligatòries les remodelacions arquitectòniques i l’actualització de l’oferta. Fins al punt, indica Savé, que la renovació dels últims anys inclou "tota la planta hotelera".