El deute públic puja al 103,4% del PIB i arriba a un rècord de quasi 1,7 bilions

En relació amb el PIB, el deute públic s’ha reduït en més de 20 punts des del rècord del 124,2% al qual es va arribar el març del 2021 per efecte de l’increment de la despesa pública davant la pandèmia. No obstant, segons les últimes dades comparables disponibles (corresponents al primer trimestre de l’any), Espanya és el quart país amb més nivell de deute públic (103,5% del PIB) de la zona euro, per darrere de Grècia (152,5%), Itàlia (137,9%), França (114,1%) i Bèlgica (106,8%). La mitjana de l’eurozona és del 88%.

El pes de la dana

El Govern confia que al desembre del 2025 la ràtio se situarà en el 101,7% del PIB, un nivell similar al de finals de 2024 (101,8%). La necessitat d’un augment de l’emissió de deute nou aquest any, per primera vegada des de la pandèmia, per atendre les ajudes als afectats per la dana de València, impedirà una correcció més elevada de l’endeutament públic.

Més a llarg termini, l’Executiu preveu que el deute caigui al 98,4% el 2027 i al 90,6% el 2031, encara molt per sobre de la referència del 60% del PIB que marquen les regles fiscals europees.

Per avançar en la reducció del deute públic, el Govern compta amb la correcció del dèficit públic i amb la possibilitat d’aconseguir el 2025 el primer superàvit primari en els comptes de les Administracions Públiques (sense el pagament d’interessos) en 18 anys. En reiterades ocasions, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha expressat el seu pronòstic que el 2025 els ingressos públics superaran a les despeses (exclòs el pagament d’interessos) per primera vegada des del 2007.

En xifres absolutes, el saldo de deute d’1,691 bilions d’euros anotat al juny representa una taxa de creixement anual del 4% respecte al mateix mes de 2024 i de l’1,7% respecte al maig passat.

L’augment del deute públic al juny –en termes absoluts– respecte al mateix mes de l’any anterior es deu tant a l’increment de l’endeutament de l’Administració central com de les comunitats autònomes i de la Seguretat Social, mentre que els ajuntaments han vist la reducció del seu deute l’últim any.

En l’últim exercici ha pujat, sobretot, l’endeutament de la Seguretat Social, que ha crescut el 8,6% respecte a juny del 2024 (uns 10.000 milions més), fins arribar als 126.178 milions, un 7,7% del PIB. En comparació al maig, ha crescut lleugerament en cinc milions. El Banc d’Espanya explica que l’increment de l’endeutament de la Seguretat Social l’últim any es deu als préstecs concedits per l’Estat a la Tresoreria General de la Seguretat Social per finançar el seu desequilibri pressupostari.

Per la seva banda, al juny, el deute de l’Estat es va situar en 1,534 bilions, que suposa un 93,9% del PIB. En els últims 12 mesos l’import s’ha elevat en un 4,5%, amb 65.523 milions, mentre que ha augmentat un 1,7% respecte al maig.

Rescat bancari

El saldo de deute d’altres unitats de l’Administració central representa 35.000 milions d’euros, amb una disminució del 8,9% respecte a la dada de l’any anterior. Aquí s’agrupen estructures vinculades al rescat bancari com la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària), el BFA (Banc Financer i d’Estalvis) i el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), així com el FADE (Fons d’Amortització del Dèficit Elèctric).

Notícies relacionades

El turisme voreja els tres milions d’afiliats al juliol després de créixer 2,9%

Unicaja activa finançament sense interessos pels incendis

En el cas de les comunitats autònomes, l’endeutament s’ha elevat fins als 342.663 milions d’euros, equivalent a un 21% del PIB, amb una variació interanual de l’1,5% i un augment del 2% respecte al mes anterior. Finalment, els ajuntaments han registrat un deute el juny de 23.394 milions d’euros, l’1,4% del PIB, que suposa un 0,6% menys que l’any anterior, tot i que un 0,8% més en comparació amb el maig.

Respecte a l’evolució del deute segons instruments i terminis, el deute emès en valors a llarg termini va registrar al juny un creixement interanual del 4,6%, mentre que els préstecs amb venciment superior a un any es van reduir un 0,5% en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. Per la seva banda, els instruments a curt termini van mostrar una taxa de variació interanual positiva del 3,8%.