Els notaris custodien a Sant Cugat 25.000 milions de dades

El Centre Tecnològic del Notariat emmagatzema mitjançant mesures de seguretat extremes 500.000 operacions diàries amb la informació d’empreses i de particulars / Els 2.900 notaris de tot Espanya estan connectats amb servidors segurs

Els notaris custodien a Sant Cugat 25.000 milions de dades
4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

És un búnquer amb mesures de seguretat extremes, s’hi accedeix amb empremta dactilar i claus numèriques i és a sota terra en un edifici allunyat del centre de Sant Cugat del Vallès. En aquest cuirassat habitacle hi ha instal·lats els superordinadors que emmagatzemen escriptures de compravendes, testaments, préstecs hipotecaris i els nombrosos tràmits en què participen els 2.900 notaris que exerceixen a Espanya. Les xifres revelen la importància del Centre Tecnològic del Notariat: les seves computadores desen 160 milions de documents en format electrònic i 25.000 milions de dades. En un sol dia, per aquest complex hi passen 500.000 comunicacions, tant enviades per notaris com remeses a organismes públics i privades.

Aquest centre tecnològic, que depèn del Consell General del Notariat, ocupa dues plantes en un modern edifici d’oficines situat en un polígon industrial. Les seves dependències són funcionals i hi treballen al voltant de 300 persones (i 100 més en una seu que és a Madrid), la majoria, programadors informàtics. Són espais totalment diàfans. Només en una de les àrees es trenca la monotonia amb unes pantalles de televisió on es reflecteixen les operacions que es porten a terme i es controla que tot funcioni correctament.

El centre custodia dades de la vida personal, econòmica i empresarial de 49 milions d’espanyols que han de ser protegides. Al soterrani hi ha torres i torres gegants de servidors. Entre els equips que desen aquesta informació n’hi ha un de diferent de la resta: una computadora que recorda una caixa forta protegida en una mena de cel·la d’alta seguretat. S’hi desen els certificats digitals, una de les peces més sensibles del sistema.

L’accés a aquest cubicle exigeix un protocol més sofisticat i restrictiu: no n’hi ha prou amb una contrasenya ni empremtes dactilars, sinó la participació de dues persones. Els lectors d’empremtes estan situats a diversos metres de distància, de manera que resulta impossible activar-los alhora per un sol individu. Només quan dues mans, de dues persones, es posen alhora sobre els sensors, la porta s’obre. És el principi del "doble control", un mecanisme pensat perquè no pugui entrar ningú tot sol. Tot plegat, sota la supervisió permanent d’un equip de ciberseguretat que vetlla per evitar qualsevol intrusió.

Els convenis amb importants companyies tecnològiques han fet possible construir una arquitectura de xarxa distribuïda per tot Espanya que ha permès instal·lar 2.900 servidors segurs, un a cada notaria, connectats alhora als servidors del centre de Sant Cugat. Així, els documents electrònics que cada dia redacten els notaris s’emmagatzemen als servidors d’alta gamma que processen centenars de tràmits al mes. El paper, l’original, es manté a la notaria. Per mitjà d’aquest sistema, al seu torn, es distribueixen milers de documents als registres oficials i a l’Administració. Fins ara s’han invertit més de 160 milions d’euros en el desenvolupament de noves aplicacions informàtiques, comunicacions i infraestructura tecnològica.

Blanqueig de capitals

Una de les aplicacions usades pel notariat s’anomena Signo. S’hi integren més de 8.000 entitats públiques (com ara ministeris, Hisenda o el Consell General del Poder Judicial) i privades que permeten la comunicació rellevant, gestions i el pagament d’impostos. Per mitjà d’aquest sistema, el centre tecnològic tracta un volum de xifres aclaparador. Per exemple, remet a l’any 5,5 milions de comunicacions de fitxes de resum, cinc milions de còpies electròniques i d’últimes voluntats, 1,2 milions de documents cap a ajuntaments per a la liquidació de plusvàlues, tres milions d’inscripcions telemàtiques en registres, un milió de canvis de titularitat cadastral i 900.000 informes testamentaris.

Alhora, el centre tecnològic també ha desenvolupat una aplicació per identificar operacions de risc de blanqueig de capitals per informar les autoritats (es registren unes 5.000 actuacions a l’any), com ara el Sepblac, la unitat d’intel·ligència financera d’Espanya. També han posat en marxa un portal d’atenció al ciutadà, un altre per a banca i altres serveis relacionats.

Notícies relacionades

És indubtable que aquest volum de dades mostra els moviments econòmics, socials i personals d’un país. "Aquí anem acumulant les dades de totes les escriptures i, en aquest moment, tenim una de les bases d’informació més grans de tot Espanya, amb 25.000 milions de dades, de manera que podem tenir una radiografia perfecta de què passa en el mercat de l’habitatge, en el de l’empresa i en l’àmbit de les persones", assegura a aquest diari Alberto Martínez Lacambra, director general del Centre Tecnològic del Notariat. "És important no perdre de vista que cada dia a les notaries compareixen entre 60.000 i 70.000 persones. És un servei essencial per a aquest país i per al desenvolupament de l’economia. Cada any es porten a terme prop de vuit milions d’escriptures", explica.

El conseller delegat del centre tecnològic i degà del Col·legi Notarial de València, José Carmelo Llopis, destaca que els notaris són, "alhora, funcionaris públics i professionals del dret". "Com a funcionaris som un servei públic d’interès general que no es pot prestar sense el centre tecnològic, perquè el grau de digitalització del notariat és enorme i cada vegada més gran", remarca.