França avança cap a un ampli "renaixement" de l’energia nuclear

Una majoria de diputats va recolzar el juny passat reactivar l’energia nuclear al país votant a favor de tornar a incloure un article fonamental en el projecte de llei recolzat pel Govern per a una nova programació energètica i simplificació de la regulació del sector. L’Assemblea va donar suport a ampliar la vida de les centrals nuclears operatives al país i també a la construcció de fins a 14 nous reactors de nova generació fins al 2050.

França compta amb 56 reactors operatius repartits en 19 centrals nuclears que aporten gairebé el 70% de l’electricitat que produeix el país. El text avalat per l’Assemblea Nacional aposta per mantenir en funcionament a llarg termini almenys 63.000 megawatts (MW) de potència nuclear ja existent i la construcció de 27.000 MW nous en els pròxims 25 anys. El pla passa per aixecar sis nous reactors amb 10.000 MW a partir del 2026 i decidir a finals de l’any si se’n construeixen vuit més.

Els diputats de l’Assemblea van deixar fora del redactat final alguns dels aspectes als quals sí que va donar suport prèviament el Senat francès, en què es comprometia l’objectiu que les centrals nuclears continuessin aportant més del 60% de tota l’electricitat del país el 2030 i més del 50% més enllà dle 2050, així com el pla d’iniciar la construcció d’un petit reactor modular (SMR) per al 2030.

Pressió ecologista

Va ser el febrer del 2022 quan el president Emmanuel Macron va anunciar el seu pla per a un "renaixement" de l’energia nuclear francesa, després d’anys en què l’aposta nacional per noves nuclears havia decaigut. Durant la presidència del socialista François Hollande, el Govern del país veí va apostar per reduir la dependència de l’energia nuclear del 75% al 50% per al 2035, davant la pressió dels grups ecologistes per impulsar la transició cap a les energies renovables. Amb l’arribada del president Emmanuel Macron, els primers anys van seguir sota la mateixa filosofia de reduir el pes d’aquesta energia, però la invasió russa i la guerra a Ucraïna van servir al nou Govern per agafar-se a una nova postura d’aposta per l’energia nuclear.

L’estratègia passa per la combinació d’ampliació de la vida dels reactors actuals i la construcció d’altres de nous. La idea que recolza el Govern, ara comandat per François Bayrou, passa per prolongar la vida d’aquests reactors el màxim temps possible, però això suposa una costosa inversió en modernització de les infraestructures. Segons els càlculs del grup energètic estatal EDF, això podria obligar inversions d’uns 50.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys. La companyia ja va gastar el 2024 prop de 5.000 milions només en el manteniment i operació de les seves 19 centrals nuclears al país.

El pla es completaria amb la posada en funcionament de reactors de nova generació (EPR i EPR2). El 2022, el president Macron ja va anunciar un programa per construir sis nous reactors i la possibilitat de vuit més abans del 2050. No obstant, aquest projecte presenta alguns contratemps: el possible retard de les obres (com ha passat amb la central de Flamanville) i l’elevat cost final.

Inversions disparades

Notícies relacionades

Els bancs creixen en plantilla a Espanya després de 14 anys de retallades

Espanya, "sens dubte" a punt per tancar les nuclears

Els nous reactors EPR2 proposats per Emmanuel Macron s’haurien de començar a construir el 2027 per entrar en funcionament el 2038. El cost del programa inicial es va estimar en 51.700 milions d’euros, i l’Executiu ja va revisar les seves previsions d’inversió fins als 67.400 milions d’euros. Una xifra que no s’aturarà allà i que algunes veus del sector alerten que la factura podria arribar als 100.000 milions d’euros, el doble de l’estimació inicial, i que hauria d’assumir en un 50% el Govern francès mitjançant préstecs a la companyia EDF.

I tot això en un moment en què el Govern de Bayrou ha llançat un duríssim pla de retallades econòmiques i socials per tractar de quadrar els comptes públics francesos, que arrosseguen un enorme dèficit i un colossal deute. El Tribunal de Comptes gal posa en dubte que França pugui emprendre actualment el costós programa de reimpuls de la nuclear.