Milers d’habitatges a Espanya quedaran fora del mercat el 2030 per la seva mala eficiència energètica

A partir de l'1 de gener del 2030, cap habitatge amb una qualificació energètica inferior a la lletra E podrà vendre's o llogar-se a la Unió Europea. Tot just tres anys després, el 2033, l'exigència pujarà a la lletra D. La mesura forma part del Pacte Verd Europeu, que busca reduir dràsticament les emissions del sector de la construcció, responsable de més d'un terç dels gasos d'efecte hivernacle a la UE.

L’impacte a Espanya serà profund. Segons la Federació Nacional d’Associacions Immobiliàries (FAI), l’edat mitjana dels habitatges és de 43,5 anys i gairebé la meitat van ser construïts abans que existissin normes mínimes d’aïllament. El resultat: la major part del parc residencial es mou en les lletres E, F o G del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE), quedant en el punt de mira de la normativa.

Un desafiament tècnic... i econòmic

Rehabilitar un habitatge per assolir la qualificació mínima exigida no és una operació menor. Pot implicar aïllar façanes i cobertes, substituir finestres per models de doble o triple vidre, modernitzar sistemes de climatització, incorporar energies renovables i fins i tot modificar l’envolupant completa de l’edifici.

Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, el 85% dels edificis espanyolsnecessitaran algun tipus d’intervenció per complir els requisits. La inversió, tot i que significativa, podria amortitzar-se a mitjà termini gràcies a la revalorització de l’immoble i la reducció de les factures energètiques.

Els vuit perfils en risc

La companyia Sto Ibérica identifica els habitatges més exposats:

1. Antics sense reforma energètica (construïts abans de 1980).

2. Amb factures energètiques molt altes.

3. Amb humitats, floridura i mal confort tèrmic.

4. Situats en zones càlides sense protecció solar passiva.

5. Amb envolupants sense aïllament.

6. Amb finestres obsoletes.

7. Amb sistemes tèrmics i electrodomèstics antics.

8. Sense instal·lacions que sumin punts al CEE, com panells solars o ventilació mecànica.

Risc de bloqueig de mercat

En un escenari d’alta demanda i oferta limitada, aquestes restriccions poden convertir-se en un filtre implacable. Un habitatge amb qualificació F o G no només es devaluarà, sinó que podria ser directament impossible de vendre o llogar. El propietari que no actuï abans del 2030 s’enfrontarà a un actiu congelat, sense valor comercial.

Però... Què és la qualificació energètica d’habitatges?

L’eficiència energètica no és només un requisit normatiu, sinó una eina que influeix directament en la butxaca del propietari i en l’empremta ambiental de l’immoble. Des de juny de 2013, el Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) és obligatori per a qualsevol habitatge, oficina o local que es vengui o llogui a Espanya, en compliment del Reial Decret 235/2013.

Aquest document, emès per un tècnic competent, avalua el consum anual d’energia necessari per mantenir unes condicions normals de confort tèrmic i lumínic, així com les emissions associades de CO₂. L'anàlisi considera elements com l'envolupant tèrmica, els sistemes de climatització, la il·luminació i la producció d'aigua calenta sanitària, presentant el resultat en una escala de l'A (màxima eficiència) a laG (mínima eficiència), acompanyada d'un codi de colors del verd al vermell.

A diferència dels Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) –que no són obligatoris, però monetitzen l’estalvi aconseguit amb millores– el CEE és indispensable per tancar una operació immobiliària. A més de la qualificació, inclou recomanacions personalitzades per elevar el rendiment energètic.

Escala de qualificacions energètiques

• A: Consum gairebé nul, excel·lent aïllament i integració de renovables.

• B: Molt eficient, amb alt nivell d'aïllament i sistemes moderns.

• C: Superior a la mitjana, freqüent en construccions recents.

• D: Eficiència mitjana, habitual en habitatges posteriors al 2000 amb normativa tèrmica bàsica.

• E: Consum moderat-alt, predominant al parc residencial espanyol.

• F: Baix rendiment, amb instal·lacions i aïllament obsolets.

• G: Màxim consum i emissions, amb ampli marge de millora.

Indicadors clau del CEE

El certificat reflecteix dues magnituds principals: les emissions anuals de CO2 (kg/m²) i el consum d’energia primària no renovable (kWh/m²). També pot incloure indicadors complementaris, com el consum per servei (calefacció, refrigeració, ventilació, ACS i il·luminació) i l'energia demanada sota condicions estàndard.

Com millorar la qualificació

Les intervencions més efectives solen ser:

• Reforç de l’aïllament en façanes, cobertes i terres.

• Substitució de finestres per fusteries amb trencament de pont tèrmic i doble o triple vidre.

• Renovació de sistemes tèrmics cap a opcions d'alta eficiència (bombes de calor, calderes de condensació).

• Incorporació d'energies renovables (fotovoltaica, solar tèrmica, biomassa).

• Instal·lació de ventilació mecànica amb recuperació de calor.

• Sistemes de gestió intel·ligent per optimitzar el consum.

Aquestes mesures, tot i que suposen inversió inicial, milloren la qualificació, augmenten el valor de mercat i redueixen les despeses recurrents. A més, les ajudes europees Next Generation ofereixen subvencions per a moltes d’aquestes actuacions, especialment en rehabilitació energètica i adopció de tecnologies sostenibles.

Com saber l’eficiència energètica d’un habitatge

Notícies relacionades

Ametller Origen frena les obres de l’Agroparc per una àguila en perill

Multa a Engel & Völkers per tenir els seus comercials com a falsos autònoms

Per saber la qualificació del teu habitatge:

1. Cerca l'etiqueta energètica: pot figurar al mateix anunci de venda/lloguer, en la documentació de l'immoble o sol·licitar-se al propietari.

2. Consulta el registre oficial de la teva comunitat autònoma: cada CEE s’hi ha d’inscriure i pot verificar-se online.

3. Comprova’n la vigència: el certificat caduca al cap de 10 anys, així que s’ha de renovar per continuar sent vàlid.

Si vius en un edifici amb certificat global, la qualificació és aplicable a tots els habitatges, encara que un estudi individual pot donar un resultat diferent i més ajustat al teu cas.