Espanya lidera la producció de fruita exòtica europea pels seus alvocats

En temps de canvi climàtic accelerat i de noves tendències entre els consumidors, els agricultors i distribuïdors que han apostat per les dites fruites exòtiques o tropicals han vist com aquests aliments s’han convertit "en una alternativa real per als productors, sobretot perquè es modifiquen les condicions de conreu de les fruites tradicionals amb l’augment de les onades de calor, de les sequeres o dels períodes de precipitacions intenses", explica Juan José Hueso, especialista en fructicultura a l’Estació Experimental Cajamar, situada a El Ejido (Almeria), un centre de recerca agronòmica que treballa des de ja fa uns anys en la introducció d’aquestes espècies foranes. "De fet, n’hi ha algunes que ja estan tan consolidades que es podrien qualificar de pròpies, com l’alvocat, el mango, la xirimoia o el kiwi", puntualitza Hueso. D’altres, com ara la papaia, la pitaia i el maracujà o fruita de la passió, ara comencen a emergir.

De cítrics a tropicals

En l’última dècada, Espanya s’ha situat al capdavant com a potència productora d’aquestes fruites fins a esdevenir el primer país de la Unió Europea quant a conreu i el tercer subministrador del continent (per darrere dels Països Baixos i del Perú). "Les importacions europees de fruites tropicals o exòtiques s’han triplicat en valor i duplicat en volum els últims 10 anys", asseguren fonts de l’Associació de Productors d’Alvocats (Asoproa). "Parcel·les que abans estaven dedicades a cítrics, com les taronges, ara es reconverteixen en camps d’alvocats", observa Hueso, que destaca que la superfície conreada s’ha multiplicat per vuit els últims anys.

Fins fa uns anys, "no sabia ningú on podia comprar plantes d’alvocats, quins empelts calia usar o quines necessitats d’aigua o fertilització tenia aquest fruit. Avui, només al País Valencià s’exploten gairebé 4.000 hectàrees i cada any es planten 250 hectàrees més", explicava al juny Celestino Recatalá, president d’Asoproa. En el conjunt d’Espanya, els conreus d’alvocat ocupen actualment 24.221 hectàrees (de les quals el 65% es troben a la província de Màlaga) i els de mango s’estenen sobre 6.044 més, també situades en municipis malaguenys i granadins. La xirimoia es produeix en 2.547 hectàrees i la nespra, en 1.959, segons dades aportades en el transcurs de la "Jornada sobre fruites tropicals i exòtiques: digitalització i sostenibilitat per a un sector en expansió", celebrada a Paiporta (València).

Les exòtiques (un grup en què també s’inclouen el plàtan i la pinya, a més de les ja esmentades) són les varietats de fruita fresca que més es comercialitzen a Espanya, segons reflecteix el Plafó de consum alimentari del Ministeri d’Agricultura, amb dades corresponents al 2024.

Un quart del mercat

Notícies relacionades

Els accionistes del Sabadell aproven la venda de la seva filial britànica al Santander en plena opa del BBVA

Estalvi i inversió: com una bona planificació financera permet assegurar el futur

Entre totes, "engloben gairebé un quart del volum del mercat (23,6%) i són responsables de més del 26,5% del consum de fruita fresca" que fan els espanyols, indica l’informe. També és, juntament amb les fruites de pinyol, el segment que més ha crescut des del 2008, amb una alça del 18,1%, segons el plafó ministerial. Destaca, en particular, "la bona salut de l’alvocat", van remarcar els experts participants en la jornada d’Asoproa. "Potser som a prop de tocar sostre en producció, però el consum continua creixent, estem en dos quilos per càpita a la Unió Europea, quan als Estats Units són cinc... I hi ha països, com ara Itàlia, que presenten un gran potencial, atès que encara continuen en un nivell baix, d’uns 0,81 quilos per persona a l’any", va assenyalar Paula Ruiz, directora de R+D de Trops, una companyia líder en l’exportació d’aquestes fruites.

Amb tot, "encara hi ha reptes, ja que es necessiten varietats més adaptades al clima mediterrani, millorar els problemes que es produeixen en l’època de postcollita i en el transport o invertir en promoció i en equipaments (siguin hivernacles o malles) per a alguns d’aquests conreus", avisen els experts del sector.