Espanya és un dels països menys exposats als aranzels de Trump

La clau d’això és que l’afectació real dels aranzels depèn, en gran manera, de la balança comercial que cada país mantingui amb els Estats Units. I en el cas espanyol, les dades més recents recollides per l’OEC confirmen una dependència limitada de les exportacions en aquest mercat. El maig del 2025, Espanya va exportar béns per valor de 1.470 milions d’euros als EUA, davant unes importacions de 2.230 milions, cosa que deixa un dèficit comercial de 759 milions. La relació asimètrica resultant significa que Espanya importa més del que ven, per la qual cosa l’impacte directe dels aranzels és relativament menor que en països amb un fort superàvit amb els EUA .

Un acord per guanyar temps

Amb l’acord comercial firmat diumenge, el president nord-americà, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea van segellar un pacte d’última hora. L’acord rebaixa els aranzels recíprocs al 15%, una xifra que tot i que continua sent superior a la que s’aplica a països com el Regne Unit (10%),aconsegueix posar fi –per ara– a l’amenaça d’una guerra comercial oberta. ¿Que demana Trump a canvi? Que la UE inverteixi 600.000 milions de dòlars als EUA , incloent compres militars i energètiques. En paraules de Von der Leyen, es tracta d’un «acord d’estabilitat i previsibilitat», mentre que Trump l’ha qualificat com «el més gran de tots els acords».

Espanya: un impacte contingut

En comparació amb els seus socis europeus, Espanya no figura entre els països més afectats per la política aranzelària de Washington. El maig del 2024 i el maig del 2025, les exportacions espanyoles al mercat nord-americà van caure un 16,7%, mentre que les importacions es van reduir encara més, un 18,8%, i van reflectir un alentiment global de l’intercanvi. Per això, a diferència d’Alemanya, Itàlia o Irlanda –grans exportadors al mercat nord-americà amb un elevat superàvit–, Espanya manté una balança comercial més equilibrada amb els EUA.

Els sectors més exposats

Ara bé, que l’impacte general sigui moderat no significa que certs sectors en surtin indemnes. Entre els productes més exportats el mes de maig passat des d’Espanya destaquen els transformadors elèctrics (98,4 milions), l’oli d’oliva pur (72,2 milions) i les turbines de gas (67,9 milions). I pel que fa a exportacions, aquestes inclouen petroli cru (259 milions),gas petroli (256 milions) i medicaments envasats (230 milions).

Per mercats, el més vulnerable és l’agroalimentari, especialment productes com el vi, on cal tenir en compte que el 2024 els Estats Units van ser el segon mercat per a Espanya, amb més de 330 milions d’euros en exportacions.L’oli d’oliva, el principal exportador mundial del qual és Espanya, també podria veure reduïda la seva competitivitat: segons dades d’Eurostat, el 2023 Espanya va exportar gairebé 100.000 tones d’oli d’oliva als Estats Units per un valor de 640 milions d’euros, un 32 % més que el 2021. Aquest intercanvi converteix el mercat nord-americà en crucial, perquè és el país que consumeix el 50% de l’oli d’oliva importat fora de la UE. 

D’altra banda, el sector automotriu notarà la rebaixa en els aranzels del 25% al 15%, tot i que continua existint un recàrrec. Espanya no figura entre els principals exportadors d’automòbils als EUA, però algunes plantes del país fabriquen models que s’envien a l’altre costat de l’Atlàntic, cosa que es podria traduir en una pressió sobre marges.

El sector farmacèutic, un altre pilar de l’economia exportadora europea, queda formalment fora de l’acord, però Von der Leyen ha avançat que també s’aplicarà un aranzel del 15%. La mesura encara no ha sigut detallada, i la possibilitat d’aranzels del 200%, com els suggerits per Trump en el passat, continua sobrevolant com a amenaça.

Andalusia i el País Valencià, al radar

Per comunitats autònomes, segons estimacions anteriors de CCOO, comunitats com Andalusia i el País Valencià podrien veure’s més afectades a causa de la seva especialització en productes agroalimentaris i manufactures exportades als EUA . Andalusia concentra bona part de la producció nacional d’oli d’oliva, mentre que València destaca per béns com transformadors elèctrics o productes ceràmics.

Més enllà dels aranzels

Notícies relacionades

Acord a Figueres per traslladar l'estació de tren fora de la ciutat després de 20 anys de debat

Vi, oli i luxe: els sectors més colpejats pel pacte aranzelari entre els EUA i la UE

Així les coses, tot i que el nou pacte comercial evita una guerra aranzelària imminent, alguns economistes adverteixen de conseqüències estructurals més profundes. Una d’elles és la investigadora Judith Arnal, que considera que la Unió Europea ha cedit en excés a l’assumir la narrativa de «reequilibri» imposada per Washington. «Ens encaminem a un escenari en què el superàvit per compte corrent de la UE es veurà reduït i podrem retenir més dels nostres estalvis i invertir-los a la UE», assenyala.

Des del seu punt de vista, l’acord no només renuncia al multilateralisme, sinó que marca el declivi de mecanismes com la clàusula de la nació més afavorida de l’OMC. Així, Arnal recorda que els aranzels pactats amb Trump podrien tenir efectes contraproduents per als Estats Units, a l’augmentar els preus interns i reduir la competitivitat de la seva pròpia indústria.