Només el 15% dels aliments que arriben a Mercabarna provenen de Catalunya

Amb més de 600 empreses i dos milions de tones d’aliments comercialitzats anualment, Mercabarna és un dels principals polígons alimentaris del sud d’Europa. De fet, és el protagonisme que té en el mercat alimentari el que el converteix en un dels punts de referència de la globalització alimentària. Si el 1988 més del 50% dels productes que entraven a Mercabarna eren catalans, avui aquest percentatge amb prou feines representa un 15%. En paral·lel, la importació d’aliments a través de circuits internacionals ha passat del 8% al 28%.

Les dades són alguns dels titulars més cridaners que deixa l’últim informe de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA), publicat ahir. En aquest informe, els investigadors Rubén Martínez i Adrià Rodríguez relacionen aquest procés de transformació amb la integració d’Espanya a la Unió Europea i a la seva política agrària comuna. Efectiva l’any 1986, l’adhesió va suposar l’abandonament del model autàrquic i l’obertura a un mercat europeu basat en la competitivitat i la liberalització comercial.

En aquest context, Mercabarna, que des de feia dos anys (1984) ja estava emplaçada al Mercat Central de la Flor, va liderar l’adaptació en aquest nou entorn amb inversions en infraestructures i serveis a través dels seus accionistes, tots de caràcter públic. Entre aquests accionistes, l’Ajuntament de Barcelona és qui té una participació majoritària del 62,9%, mentre que Mercasa –distribuïdor públic espanyol d’aliments– té l’altre 36,7%.

Durant aquells anys, Mercabarna va començar a importar productes de fora d’Espanya, i acompanyava així els canvis profunds que s’estaven donant en el sector agroalimentari. La urbanització de la zona d’activitats complementàries (ZAC) (1987) i la creació de l’associació Clúster Alimentari de Barcelona (2009) són dos exemples que resulten clau en aquesta transformació.

Avui dia, Mercabarna actua com una plataforma logística essencial per fer arribar productes tropicals, congelats o de quarta gamma a tot el territori. I ho fa amb una eficiència que, segons l’informe, permet vendre un quilo de plàtans equatorians a Barcelona per tan sols 1,5 euros.

Un altre canvi notable és el perfil dels compradors. L’informe documenta que els mercats municipals, que als anys 70 representaven el 70% de les compres, avui només en representen el 12%. En canvi, les exportacions –gairebé inexistents fa 30 anys– ja suposen més d’un terç del volum que es comercialitza.

Símbol de la globalització

La creixent presència de fruita tropical, com el mango, el plàtan i el kiwi, també és símbol de la globalització. Tot i que Catalunya és líder estatal en producció de fruita de pinyol, Mercabarna importa el 35% de les pomes i el 30% de les peres que comercialitza. Aquesta dualitat també es reflecteix en la configuració empresarial: empreses locals com Navio i Catafruit conviuen amb grans operadors internacionals com CMR i Cultivar. A mesura que s’internacionalitzen les cadenes de subministrament, el sector primari català perd feina: de representar el 19,3% de la població activa el 1980, va passar a representar-ne l’11,6% a finals d’aquella mateixa dècada.

Per capgirar aquesta tendència, l’estudi proposa 10 accions concretes. Entre aquestes accions destaquen la creació d’un consorci científic vinculat a Mercabarna, la implementació d’un balanç ecològic i social integral, la incorporació de clàusules de circuit curt en els contractes de lloguer i el desenvolupament de mercats majoristes de proximitat.

Notícies relacionades

Ni 10 ni 20 minuts, aquest és el temps de descans que tenen els treballadors durant la jornada laboral segons l'Estatut dels Treballadors

El Sabadell confia que els analistes li atorguin més valor i compliquin l’opa

¿L’objectiu? Revertir un model que "és molt fràgil davant els conflictes geopolítics, les guerres comercials o l’augment del cost de l’energia", indica Martínez Moreno. "Tenim un sector agrícola actiu, uns ciutadans cada vegada més conscients i una infraestructura potent: és urgent que les administracions públiques liderin una política alimentària per fer de Mercabarna un actor competitiu i resilient davant les crisis".

El Clúster Alimentari de Barcelona va ser una entitat publicoprivada fundada per quatre socis institucionals –això és, Mercabarna, l’Associació de Concessionaris de Mercabarna, el Consorci de la Zona Franca i 22@Barcelona– juntament amb 26 empreses privades del sector alimentari. El seu objectiu era impulsar la competitivitat, la innovació i el creixement de les companyies instal·lades al recinte logístic. El 2013, l’associació es va dissoldre com a entitat independent i el clúster va passar a formar part de l’estructura interna de Mercabarna, on continua operant com a departament dedicat a promoure el desenvolupament empresarial i la cooperació sectorial.