La retallada dels fons de la PAC castiga el camp i la pesca

AUSTERITAT.

Un dels grans esdeveniments macroeconòmics dels últims anys va ser a Alemanya aquest any i va passar relativament desapercebut. Berlín, històric feu europeu de l’austeritat, va obrir la porta a oblidar la vella doctrina de contenció d’inversió. El març el Bundestag va votar a favor de modificar la Constitució per permetre un esforç fiscal més gran. Si Alemanya va fer el cop de timó va ser després de dos anys seguits de decreixement econòmic (-0,3% el 2023 i -0,2% el 2024) i després de l’anunci que aquest any l’economia tornaria a caure. Tres anys consecutius de recessió és un escenari que la locomotora europea no vivia des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.

El gir de Berlín, no obstant, no ha arribat a la seva política exterior i tampoc als seus socis frugals, el grup de països històricament partidari de la contenció de la inversió per defugir els dèficits i el deute. Després de l’anunci de Von der Leyen del nou pressupost, tant Alemanya com els Països Baixos van rebutjar el projecte.

El portaveu de l’Executiu alemany va afirmar que l’increment de la partida era "inacceptable". "No podrem acceptar la proposta de la Unió Europea", anticipava. El ministre holandès de Finances afirmava, al seu torn, que el pressupost és "massa alt" i apuntava que "la contribució dels Països Baixos a la UE ja és significativa", mentre rebutjava qualsevol nova emissió de deute conjunt, una fita que es va portar a terme per primera vegada per impulsar la recuperació postpandèmia.

La postura dels frugals xoca amb la de països com Espanya, partidaris que la despesa pública serveixi per impulsar l’economia. El xoc, una vegada més, està servit.

REARMAMENT.

L’amenaça militar russa i l’impacte psicològic de tres anys de guerra en territori europeu amb la invasió d’Ucraïna van afegir un nou ingredient al debat diplomàtic entorn dels pressupostos. Durant la presentació del seu pla pressupostari, Von der Leyen va afirmar que el projecte reforça "la capacitat de respondre" i la "independència" de la Unió Europea, en referència directa a l’amenaça militar russa.

Després dels reiterats anuncis dels Estats Units de Trump, la Comissió va assumir que ha de ser capaç de defensar-se per si mateixa i té la intenció de poder fer-ho de cara al 2030, per a la qual cosa haurà de fer inèdites inversions en defensa. Per ara està previst quintuplicar els fons en aquest àmbit fins arribar a una inversió de 131.000 milions d’euros. Els plans de la Comissió passen per multiplicar per fins a deu vegades la inversió en infraestructures per millorar la mobilitat militar.

Tot això ha de servir per revertir una crua realitat que en l’entorn de la indústria militar resumeixen així: un país com Espanya, quarta potència europea, podria sostenir un combat en cas de conflicte bèl·lic durant tan sols 10 dies. Polònia, potser el país més preparat per a aquesta eventualitat per la seva proximitat a Rússia, aguantaria un mes.

Però no tots els partits polítics ni tots els governs combreguen amb la necessitat i la magnitud del rearmament europeu, sobretot si ha d’impactar en polítiques socials. Espanya, amb un fràgil acord de govern entre PSOE i Sumar, s’ha negat recentment a incrementar la seva despesa militar fins al 5% i es va comprometre a assumir un 2,1%. Altres països, com Suècia o Eslovàquia, van expressar les seves reticències a aquest increment de despesa, mentre que Itàlia es va replantejar fins i tot la seva pertinença a l’OTAN.

AGRICULTURA I PESCA.

L’increment previst per a defensa repercutirà negativament en altres àmbits i un dels més perjudicats és el sector primari. El projecte presentat per la Comissió Europea preveu que una de les grans partides històriques del pressupost comunitari, la partida per a la Política Agrària Comuna (PAC), es redueix de 387.000 a 300.000 milions d’euros. L’anunci arriba tot just un any i mig després que les protestes dels agricultors calessin en diferents països de la Unió Europea (inclòs Espanya) per reclamar canvis en les polítiques mediambientals i econòmiques i afavorir la seva activitat.

A Espanya, la retallada suposarà que es redueixin a 79.900 milions d’euros les partides per distribuir entre fons regionals i ajudes agrícoles en el període entre el 2028 i el 2034, cosa que suposa gairebé un 20% menys del que té assignat en el període de set anys actual. L’impacte als pescadors també és significatiu: el Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura era de 6.108 milions en el període 2021-2027, i 1.120 milions d’aquesta partida van ser per als pescadors espanyols. El nou projecte preveu una tisorada del 67% per al sector, que passaria a disposar de tan sols 2.000 milions per repartir entre el 2028 i el 2034.

Entre els grans perjudicats pel nou pressupost de la UE també es troben les regions que estan menys desenvolupades, que veuen com la partida dels fons de cohesió, històricament una de les grans partides dels comptes europeus, es redueix de 330.000 a 218.000 milions, cosa que suposa una tisorada del 33%.

LES REGIONS.

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

El nou projecte pressupostari té una última ombra que no té res a veure amb els diners, sinó amb el model de governança. La tradició de la Unió Europea apostava per un model de gestió compartida entre Brussel·les i les capitals que incloïa també els ens locals i regionals. Però l’anunci de Von der Leyen preveu que les partides per a projectes que fins ara gestionaven directament les regions passin a estar emmarcades dins de macrofons que van dirigits a les capitals, una circumstància que suposa un gir recentralitzador.

Una font diplomàtica de la Comissió va assegurar que les regions no perdran la seva capacitat de gestió, però el cert és que entre els ens locals s’ha escampat la preocupació. "Ens faran fora del disseny, la gestió i la creació de la política. Ens convertiran en executors, lluitant pels diners", va declarar aquesta setmana Kata Tütto, presidenta del Comitè Europeu de les Regions, en una entrevista al mitjà Euronews..