Macroeconomia

L’economia catalana creixerà menys del previst per la «incertesa geopolítica» i els aranzels, segons la Cambra

Agricultura, indústria o serveis veuran caure la seva aportació a la riquesa de la comunitat a la meitat o més, aquest any i el següent

Els aranzels i la caiguda del turisme internacional a Barcelona alentiran el creixement de l’economia catalana a l’1,5% el 2026

L’economia catalana creixerà menys del previst per la «incertesa geopolítica» i els aranzels, segons la Cambra

Lluís Sibils / ACN / ACN

3
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

Després d’un primer trimestre més fluix del que s’estimava, i vista l’«elevada incertesa geopolítica» i l’«erràtica política aranzelària dels Estats Units»,la Cambra de Comerç de Barcelona ha rebaixat lleugerament la seva previsió de creixement de l’economia catalana. Ho ha fet en una dècima, cosa que no sembla gaire significatiu, però a jutjar pel missatge llançat, tot podria anar a pitjor en funció del resultat de les negociacions comercials entre el país nord-americà i la Unió Europea. A més d’altres amenaces.

En concret, aquest organisme calcula que el producte interior brut (PIB) de Catalunya creixerà un 2,6% aquest any i que ho farà un 2,4% el 2026. Ho farà especialment influïda pel bon comportament del consum privat i per com de bé que tira el sector serveis, tot i que, en els dos casos (i en molts d’altres) s’identifiquen taxes de creixements bastant més discretes de les que hi ha hagut el 2024.

El consum privat, per exemple, ha augmentat un 3,5% el 2024, i els càlculs de la Cambra apunten que ho farà un 2,7% el 2025 (i un 2,5% el 2026); la despesa pública passa de créixer un 5,3% el 2024 a un previsible 2,6% el 2025; i la formació bruta de capital, d’un 3,2% a un 2,5%. El mateix en els grans sectors productius que alimenten l’economia catalana: el valor afegit brut (VAB) de l’agricultura passarà de ser un 4,2% més gran el 2024, a avançar un discret 1,1% el 2025; la indústria passa de fregar el +4% a tot just superar el +2%; i el sector serveis, d’una taxa de creixement del 4,1% a quedar-se per sota del 3%.

Les amenaces

«El resultat de les negociacions comercials entre la UE i els Estats Units podrien modificar aquestes previsions, tant per l’impacte directe sobre el comerç exterior com per les repercussions indirectes sobre l’activitat econòmica europea», adverteix la Cambra en un comunicat, i suma, a això, que els acords comercials que els Estats Units tanquin amb altres països també poden «desencadenar una allau d’exportacions d’excedents comercials –especialment procedents de la Xina– cap al mercat europeu, amb possibles efectes desestabilitzadors en diferents sectors».

Allarguen la llista d’amenaces la «contínua apreciació de l’euro respecte al dòlar americà», un fenomen que «perjudica la competitivitat de les exportacions europees»; també que el sector exterior mantingui un creixement moderat (sense anar més lluny, admeten, les exportacions catalanes s’han frenat a partir de març i el turisme estranger es comença a moderar) o que el ritme de creixement del nombre d’afiliats es redueixi.

Els vents favorables

Notícies relacionades

A l’altre costat de la balança, en canvi, figura que l’apreciació monetària podria abaratir el cost d’importacions clau com el petroli, una cosa que alleujaria la pressió inflacionista; que la taxa d’atur segueix a la baixa; que les famílies mantenen una taxa d’estalvi «històricament elevada» (tot i que això tingui també el seu costat negatiu, perquè significa que no es gasta tot el que es podria) o que segueixi a l’alça la inversió empresarial.

«La millora de les condicions de finançament, l’impuls dels fons europeus Next Generation EU i l’ús dels excedents acumulats per les empreses en exercicis anteriors (que han permès reduir l’endeutament) han reforçat notablement la capacitat inversora», conclou el document de resum de les dades. «A curt termini es preveu que el creixement de la inversió es mantingui entorn del 2,5% tant el 2025 com el 2026, amb els efectes positius que això comporta sobre la productivitat i el creixement econòmic del país», conclouen.