L’elaboració dels Pressupostos del 2026 acumula ja una cadena de retards

Cada vegada es fa més difícil poder tirar endavant uns Pressupostos «en temps i forma», segons l’expressió que sol utilitzar la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. L’incompliment dels terminis per part d’Hisenda, comporta demores en cadena en els pressupostos d’autonomies i ajuntaments

L’últim termini incomplert per Hisenda és el que afecta l’imprescindible repartiment dels objectius de dèficit i deute entre Estat, Seguretat Social, autonomies i ajuntaments i l’aprovació de la regla de despesa per a l’any vinent (a la qual s’han de subjectar tots els nivells de l’administració, també les autonomies i els ajuntaments).

Tot això havia d’haver sigut aprovat abans del 30 de juny –segons el termini establert en la llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera–, per donar temps a la tramitació parlamentària durant el mes de juliol i a la preceptiva convocatòria aquest mateix mes dels consellers autonòmics (en el Consell de Política Fiscal i Financera, CPFF) i els alcaldes (en la Comissió Nacional d’Administració Local, CNAL).

A més, aquests passos previs són imprescindibles per poder complir un altre termini legal: el que obliga l’Estat, les autonomies i les corporacions locals a aprovar el seu corresponent sostre de despesa pressupostària per a l’any següent abans de l’1 d’agost. Fonts d’Hisenda no descarten que el sostre de despesa pugui ser aprovat aquest mes de juliol o, si no, ja el mes de setembre.

El termini del 30 de setembre

«Com a mal menor, es pot córrer i arribar al 30 de setembre», aventura Diego Martínez, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat Pablo Olavide i investigador de Fedea. El 30 de setembre al qual es refereix és el termini abans del qual el Govern ha de remetre a les Corts el projecte de llei de Pressupostos de l’any vinent –segons fixa la llei general pressupostària–, amb l’objectiu que entrin en vigor l’1 de gener següent.

Martínez, no obstant, fa notar que la conjuntura política i parlamentària fa molt complicat complir aquest propòsit i adverteix que una nova pròrroga (seria la tercera) afegiria a l’economia espanyola un escenari encara més incert que les dues anteriors: «Un any, es pot tirar endavant. Dos, també. Però tres, no sé si es pot. Totes les quantitats referenciades a tres anys enrere quedarien massa desactualitzades». I afegeix, en to col·loquial, que «d’una manera o altra, potser es pugui tirar, però totes les xifres estaran desplaçades». Una mostra són les dificultats del Govern per fer encaixar aquest any l’augment de la despesa en defensa dins d’uns Pressupostos doblement prorrogats.

Els tràmits i els terminis

En el passat, l’incompliment dels terminis per elaborar els Pressupostos mai ha portat cap tipus de penalització. Aquests són els tràmits i terminis en què s’enquadra l’elaboració d’uns Pressupostos ‘en temps i forma’:

A través d’aquesta norma, el Ministeri d’Hisenda emet les directrius dels pròxims comptes i les instruccions als diferents departaments de l’Administració General de l’Estat (AGE). No hi ha una data estipulada per a aquest tràmit. Amb freqüència, aquesta norma s’emet durant els tres primers mesos de l’any. L’any passat es va publicar el 27 de juny. Aquest any encara no ha sigut publicada.

Segons la llei d’estabilitat, Hisenda havia d’haver comunicat abans de l’1 d’abril el repartiment del camí d’objectius entre administració central, autonomies i ajuntaments, a fi de sotmetre’l a la consideració del Consell de Política Fiscal i de la CNAL aquell mateix mes. Després d’haver sigut validats, el Consell de Ministres havia d’haver aprovat el camí d’objectius abans del 30 de juny.Cap d’aquests tràmits s’han iniciat, encara. En conseqüència, tampoc van ser convocats ni el CPFF ni la CNAL a l’abril.

Juntament amb l’aprovació del camí d’objectius, el Consell de Ministres havia d’haver aprovat, també abans del 30 de juny, un ‘informe de situació de l’economia espanyola’ (sovint el Govern aprofita aquesta oportunitat per revisar el quadre macro, si ho considera necessari) que, sobretot, havia d’incloure la regla de despesa aplicable a l’any vinent. L’any passat, per exemple, es va fixar una regla de despesa del 3,2 % per al 2025 (aquest és el percentatge màxim d’augment de la despesa computable) i es va fer amb retard, el 16 de juliol.

Amb les coordenades dels objectius de dèficit i de deute i de la regla de despesa (que encara no existeixen), l’Estat, les autonomies i les corporacions locals han d’aprovar els seus corresponents sostres de despesa abans de l’1 d’agost. L’any passat, en una mateixa data (el 16 de juliol), el Govern va emprendre tots els passos anteriors –camí d’objectius, informe de situació de l’economia i regla de despesa– i va aprovar el sostre de despesa. El cert és que després, el Govern no va aconseguir que el Congrés aprovés el seu camí d’objectius de dèficit i deute, cosa que va acabar abocant a la impossibilitat de tirar endavant uns nous Pressupostos i va conduir a una nova pròrroga dels del 2023. Mirant al projecte de Pressupostos del 2026, Hisenda no descarta trepitjar l’accelerador per aprovar el sostre de despesa de l’Estat aquest mes de juliol, tot i que tampoc descarta deixar-ho per al setembre.

Notícies relacionades

Competència convoca una reunió ambles grans elèctriques

Nescafé es bolca en la investigació per garantir el subministrament de cafè

Abans que autonomies i ajuntaments aprovin els seus corresponents sostres de despesa (abans de l’1 d’agost), ha de ser convocat el Consell de Política Fiscal i Financera i la Comissió d’Administració Local per conèixer amb quins ingressos de l’Estat comptaran per confeccionar els seus respectius pressupostos, a través de les entregues a compte del sistema de finançament. Aquestes són unes reunions que, normalment passen a partir de la segona setmana de juliol. L’any passat aquestes reunions es van produir el 15 de juliol. Aquest any encara no han sigut convocades.

La llei general pressupostària estableix que el Consell de Ministres ha de remetre el projecte de Pressupostos a les Corts abans del 30 de setembre de l’any previ. L’objectiu és emprendre’n la tramitació parlamentària amb el temps suficient per arribar al 31 de desembre amb els nous comptes aprovats ‘en temps i forma’. Abans que això, el Govern està obligat per la Comissió Europea a un altre termini: el 15 d’octubre. Abans d’aquesta data, els governs han de remetre a Brussel·les els plans pressupostaris del conjunt de les administracions públiques. L’incompliment d’aquest termini –que mai s’ha produït– sí que està subjecte a conseqüències sancionadores per part de les institucions europees.