La conversa està més centrada a buscar culpables que remeis

La vivenda és un bé essencial i bàsic perquè qualsevol persona pugui formar un projecte de vida propi, independent i autònom. I la realitat és que s’ha encarit de forma molt notable en l’última dècada. El preu de la vivenda ha pujat un 71% en els últims deu anys i el dels lloguers més d’un 50%. En un context en què els salaris no han pujat al mateix ritme i en què, sobretot en els últims anys, la inflació ha minvat de forma considerable el poder adquisitiu, aquest increment en el cost de la vivenda es torna cada vegada més insostenible. És imprescindible que prenguin solucions i que aquestes siguin eficaces. I per a això fa falta un debat informat, que parteixi de diagnòstics precisos i d’una comprensió de la realitat social que viu i pateix el problema de la vivenda. El coneixement i la conversa entre diferents són la base per poder canviar aquesta realitat.

Els principals factors que tensionen el mercat són molts. L’augment dels costos de construcció, davant la demanda creixent de països en vies de desenvolupament a l’Àfrica i Àsia les poblacions dels quals creixen i les classes mitjanes dels quals prosperen i demanden més i millors vivendes. O el creixement del turisme a escala global en les últimes dècades, al qual també s’han incorporat aquestes classes mitjanes i acabalades procedents sobretot de països asiàtics, i que té la seva manifestació més directa en la proliferació de pisos turístics. O en la mateixa evolució demogràfica de la població, amb cada vegada més llars unipersonals –són ja el 28% del total de llars–, per les quals l’actual parc de vivenda no està pensat ni en termes d’espais ni costos. O per les dificultats més grans en l’accés al finançament a particulars, després de les condicions més estrictes instaurades després de la crisi financera del 2008. O per l’existència de fenòmens gregaris on els preus creixen per inèrcia, perquè totes les altres coses les fan, i així podran continuar fent-ho sempre que hi hagi algú disposat a pagar. Portem anys més dedicats a buscar culpables que a buscar solucions. L’Observatori de la Vivenda neix precisament per canviar això.